La Revolució Russa

Flipa amb el David! www.youtube.com

Resumen Breve

Este video explica las causas, el desarrollo y las consecuencias de la Revolución Rusa, desde la Rusia zarista de finales del siglo XIX hasta la formación de la Unión Soviética. Se analizan las condiciones sociales y económicas que llevaron al descontento popular, los diferentes grupos políticos opositores al zarismo, los eventos clave de las revoluciones de febrero y octubre de 1917, la guerra civil rusa y la consolidación del poder por parte de los bolcheviques.

  • Rusia era una monarquía absoluta con una economía agraria y una gran desigualdad social.
  • La Primera Guerra Mundial exacerbó el descontento y condujo a las revoluciones de 1917.
  • La Revolución de Octubre llevó al poder a los bolcheviques liderados por Lenin.
  • La guerra civil rusa consolidó el poder bolchevique y llevó a la formación de la URSS.

La Rusia Zarista: Un Régimen Absolutista en Crisis

A finales del siglo XIX y principios del XX, Rusia era una monarquía absoluta gobernada por el Zar, quien ejercía el poder sin restricciones constitucionales. La economía del país era principalmente agrícola, con una gran disparidad entre la nobleza y el clero, que vivían con lujos, y la mayoría de la población, que sufría penurias. Esta situación generó un creciente descontento y la aparición de diversos grupos políticos opositores, incluyendo anarquistas, burgueses y marxistas. La entrada de Rusia en la Primera Guerra Mundial agravó aún más la situación, precipitando el fin de la monarquía y el inicio de la Revolución Rusa.

Causas de la Revolución Rusa: Descontento y Oposición al Zarismo

Rusia, bajo el gobierno del Zar, era una monarquía absoluta donde el emperador gobernaba con poder ilimitado, apoyado por el ejército y la Iglesia Ortodoxa. La sociedad rusa vivía en condiciones precarias, con una economía basada en la agricultura y una industrialización limitada. Los campesinos, divididos entre kulaks (campesinos ricos) y muzhiks (campesinos pobres), sufrían bajo el poder de la nobleza terrateniente. El descontento generalizado llevó a la formación de grupos opositores como los anarquistas, que promovían la acción directa, los populistas (naródniki), que buscaban una revolución campesina, los kadetes, liberales que aspiraban a una república parlamentaria, y el Partido Obrero Socialdemócrata, fundado por Lenin, que se dividió en bolcheviques (radicales) y mencheviques (moderados).

La Guerra Ruso-Japonesa y el Domingo Sangriento: El Descontento se Intensifica

La derrota de Rusia en la guerra contra Japón entre 1904 y 1905 exacerbó el malestar interno. En enero de 1905, una manifestación pacífica de obreros en San Petersburgo, frente al Palacio de Invierno, fue reprimida violentamente por el ejército, resultando en el "Domingo Sangriento". Este evento provocó una ola de huelgas y la creación de soviets (consejos de obreros, campesinos y soldados). El Zar, viéndose superado, prometió convocar elecciones para un parlamento llamado Duma y promover una reforma agraria, aunque mantuvo su autoridad por encima del parlamento, lo que continuó alimentando el descontento.

La Primera Guerra Mundial y la Crisis del Régimen Zarista

La entrada de Rusia en la Primera Guerra Mundial agravó la crisis interna. La economía se centró en la guerra, el reclutamiento forzoso dejó la tierra sin trabajadores, y la escasez de productos básicos elevó los precios, empobreciendo a la población. Las derrotas militares rusas aumentaron el descontento y las críticas al Zar. En este contexto, la figura del monje Rasputín ganó influencia sobre la familia real, generando controversia y desconfianza entre la nobleza.

Las Revoluciones de Febrero y Octubre de 1917: El Fin del Zarismo y el Ascenso Bolchevique

En febrero de 1917, una gran manifestación en San Petersburgo desencadenó una huelga general y la sublevación de guarniciones militares, lo que llevó al Zar a abdicar. Se proclamó una república con un gobierno provisional que prometió elecciones y reformas, pero mantuvo a Rusia en la Primera Guerra Mundial. Los soviets, liderados por los bolcheviques, exigieron el fin del gobierno provisional y la retirada de la guerra. Lenin regresó del exilio y presentó las "Tesis de Abril", que proponían acabar con el gobierno provisional, firmar la paz con Alemania, instaurar un gobierno de los soviets, nacionalizar la banca y las fábricas, y reconocer las nacionalidades del imperio. En octubre de 1917, los bolcheviques tomaron el Palacio de Invierno, destituyeron al gobierno provisional y establecieron un gobierno obrero liderado por Lenin.

La Guerra Civil Rusa y la Formación de la URSS: Consolidación del Poder Bolchevique

Tras la Revolución de Octubre, los bolcheviques disolvieron la Duma y tomaron medidas como la expropiación de tierras y la nacionalización de la banca y la industria. En 1918, los partidarios del zarismo se alzaron en armas, formando el Ejército Blanco, apoyado por potencias extranjeras. El gobierno revolucionario se defendió con el Ejército Rojo, liderado por Trotsky, dando inicio a la guerra civil rusa. En este contexto de violencia, la familia Romanov fue ejecutada en 1918. La guerra civil terminó en 1921 con la victoria del Ejército Rojo. El partido bolchevique, ahora llamado Partido Comunista de la Unión Soviética, estableció un régimen totalitario, reprimiendo a la oposición y controlando todos los aspectos de la vida política, económica y social. En 1922, se creó la Unión de Repúblicas Soviéticas (URSS), un estado federal con un parlamento (Soviet Supremo) y un único partido. Tras la muerte de Lenin en 1924, se abrió un período de consolidación de la revolución y debate sobre su futuro.

Resume cualquier video de YouTube en segundos

Obtén resúmenes como este de cualquier video, en tu idioma, con la app gratuita Summ.

Descargar en el App Store
Disponible en Google Play

Transcripción

Transcripción completa de “La Revolució Russa”. Haz clic en una marca de tiempo para abrir el video en ese momento. ¿Necesitas otro video? Usa el generador de transcripciones de YouTube.

0:00 La Rússia de finals del segle XIX i principis del XX era encara una monarquia absoluta. Els Sars eren els màxims governants del país, un país merament agrícola. La gent passava grans penúries mentre els Sars, la noblesa i el clargat vivien molt i molt bé. Us sona això? S'iniciarà un moviment de forta oposició al serisme per diferents grups polítics de tendències molt i molt diferents. Anarquistes, burgesos, marxistes... El malestar va anar augmentant i l'entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial no va ajudar. El 1917 tot es va precipitar i acabarà desembocant amb el final de la monarquia una guerra civil i l'inici del que coneixem com a Unió Soviètica. Els objectius que treballarem en aquest vídeo seran els següents. Coneixer les característiques típiques de l'antic

0:45 règim de la Rússia saguista, conèixer com es van produir les revolucions de febrer i octubre i la caiguda del règim saguista, comprendre el procés de formació de la Unió Soviètica i l'estrenisme. Esteu preparats? Comencem!

1:35 La pregunta és, per què una revolució a Rússia? La verdad es que nunca me había preguntado, eh? Com dèiem, Rússia era una monarquia absoluta a principis del segle XX. El Sarr, que vol dir emperador, governava amb mà de ferro a tot el territori. No estava subjecte a cap Constitució, per tant era inviolable. L'exèrcit ajudava a controlar el país per la força i l'Església ortodoxa era un dels pilars ideològics del règim. Ningú podia tossir alçar i a la seva família. Mentre això passava, la societat russa vivia en condicions complicades, per no dir molt complicades. L'economia es basava en l'agricultura i un xic d'indústria. Podem afirmar que estava a la cua de les economies europees en aquells moments. Els

2:23 pagesos encara estaven sotmesos a un poder gairebé feudal. Tot i l'abolició de la servitud, la noblesa terratinent continuava abusant de la seva superioritat. Es podien distingir dos tipus de camperols, els colacs i els mojics. Els colacs podien dir que eren els pagesos rics, que podien tenir animals, com ara cavalls o vaques, i ser propietaris directes d'algunes hectàrees de terra. Eren el 4% de tota la població camperola. En canvi, els mojics eren els pagesos més pobres i que estaven sotmesos als grans terratinents. Com hem dit, la industrialització era molt petita i la podíem trobar a algunes grans ciutats i amb capital estranger. Els proletaris, els treballosos industrials, cobraven un sou miserable. El descontentament es comença a generalitzar moltíssim. Com dèiem, la població cada

3:12 vegada estava més descontenta i es va organitzant una oposició alçada. Trobarem grups molt diferents i de moltes tendències. Anem a veure'ls. Per començar, trobarem els anarquistes, que eren partidaris de l'acció directa i violenta. Aquests faran que camperols realitzin aquestes accions per acabar amb la seva explotació. Cal dir que aquesta oposició serà del tot clandestina, ja que l'Estat el perseguia sota pena de presó d'esterrament o execució. Els populistes, o anomenats nernitri, eren partidaris d'una revolució camperola que acabés col·lectivitzant les terres. Col·lectivitzar és l'acte d'agafar un bé de producció, terres i indústries, i repartir-les a una col·lectivitat, a un grup, i acabar-ho gestionant

3:58 ells directament. Els cadets eren aquells liberals capitalistes que aspiraven a una república parlamentària a l'estí occidental. Tenien el suport dels pocs industrials russos que hi havia en aquells moments. Per últim, tindrem com a el conegut partit obrer social demòcrata. El seu fundador va ser Vladimir Ilyich Yulianov, més conegut com a Lenin. El partit va néixer per donar suport als obrers russos. Aquest partit tenia dues ales. Dos grups que, a mica en mica, es van anar posicionant. Els butxevics, en rus vol dir majoritaris, i que eren més radicals, en contraposició dels menxevics. que en rus vol dir minoritaris, i que eren més conservadors. Els manchevics veien amb bons ulls aliar-se amb la burguesia russa per implantar un sistema democràtic. En canvi, els butxevics

4:48 tenien en ment el canvi per mitjà d'una revolució. S'estava creant el caldo de cultiu per un dels grans canvis que es donaran al segle XX. Entre el 1904 i el 1905, Rússia va estar en conflicte amb Japó pel control de Manxúria, una zona de la Xina. Aquesta guerra va ser un total fracàs per part de la Rússia serista i això va generar un gran malestar dins de les seves fronteres. El descontentament d'alguns sectors proletaris a Sant Petersburg donarà pas a una vaga. Aquest fet donarà ales al moviment obrer, que organitzarà una manifestació pacífica davant del Palau d'hivern del Sar al gener de 1905. Unes 100.000 persones entre homes,

5:35 dones i nens, es van congregar davant de la residència del SAR per demanar millores i la formació d'una assemblea constituent. La resposta del SAR va ser contundent, ja que la manifestació va ser dissolta per part de l'exèrcit i la Guàrdia Kusaka amb el resultat de 1.000 morts i 2.000 ferits. Aquest fet es va conèixer com a diumenge sagnant. Tot això es va materialitzar en un moviment baguístic a moltes ciutats de Rússia. Es van crear els renomenats soviets, que eren consells d'obrers, pagesos i soldats per organitzar-se. El Sart, en veure que la situació se li anava de les mans, va decidir a comprometre's a convocar eleccions per sufragi universal al Parlament, que rebia el nom de Duma, i a promoure una reforma agrària. Tot

6:25 i això, el Sart sempre va manifestar que ell estava per sobre del Parlament. A tot això, el Sart no va tenir cap tipus de problema de menys tenir la Duma i els representants escollits per les votacions populars. Això continua fent pujar la mosca al nas de la gent. Van passant els anys, però la situació no millora. I esclata la Primera Guerra Mundial. Només faltava això. Rússia la podem considerar com un gegant amb peus de fang. L'economia es va basar gairebé en exclusiva a la guerra. La indústria estava orientada a la guerra i el reclutament forçat de centenars de milers de camperols va fer que la terra quedés sense treballar. Els preus van pujar per l'escassetat de productes de consum.

7:12 Tot plegat comença a provocar un empobriment encara més gran de la majoria de la població i la fam va ser la protagonista en aquells anys. A més a més, les derrotes russes van fer que la població estigués cansada d'un conflicte que els quedava molt lluny i que només feia que en les seves condicions de vida. Les vagues es comencen a fer cada vegada amb més insistència i les crítiques al Sart eren més i més evidents. Per a callar les boques dels seus crítics, Nicolau II va decidir dissoltar definitivament la Duma. En aquests convulsos anys, el monjo Rasputin anirà tenint cada vegada més influència sobre la

7:58 família del Sarp. Aquest personatge, admirat i detestat a parts igual, va tenir un mafí de pel·lícula. Nobles russos el volien mort perquè pensaven que tenia massa influència en la família Romanov. En un primer moment l'enverinen, però no li fa efecte. El disparen, però torna a aixecar-se. El tornen a disparar per l'esquena, però torna a aixecar-se. Finalment,

8:44 el tiren a l'aigua i s'ofega. Com passa amb les llegendes, podria ser que morís així o no? Qui sap? Va, recuperem el fil. Davant de tot plegat es desfermarà la revolució. Ens trobem al febrer de 1917. El dia 23 de febrer hi haurà una gran manifestació a Sant Petersburg que li seguirà una vaga general i l'emotinament de tot un seguit de guarnicions militars. Veient com anava tot plegat, el Sart decideix abdicar. Es proclamarà una república amb un govern provisional. Aquest govern es va comprometre a convocar eleccions per transformar definitivament a Rússia en una democràcia parlamentària. Aquest govern provisional,

9:30 encapsulat pels burgesos moderats, els Kavets, entre altres, va iniciar una sèrie de canvis, eleccions lliures, llibertat d'opinió i premsa, jornada laboral de 8 hores, però es van mantenir amb els seus aliats a la Primera Guerra Mundial. Les condicions de vida dels russos no van millorar gens ni mica. La població estava cada vegada més enfadada i els soviets, aquests consells d'obrers, de pagesos i de soldats, van demanar la fi del govern provisional i la retirada del país del conflicte. Els bolchevics es van anar guanyant les simpaties d'aquests soviets. El seu líder, Lenin tornarà a Rússia, ja que es trobava a l'exili per les persecucions del govern de Nicolau II. Amb ell portarà les que anomenarem com a tesis d'abril. Doncs parlaven d'acabar amb el govern provisional, de

10:19 signar la pau amb Alemanya i sortir de la guerra, instaurar un govern dels soviets, nacionalitzar la banca, cedir el control de les fàbriques dels obrers, reconèixer les diferents nacionalitats que hi havia a tot el territori imperial. Per poder aconseguir el poder, els gotchevics van crear la seva força armada, l'anomenat Exèrcit Roig. El 25 d'octubre, De 1917 s'iniciarà una insurrecció a Petrograd, es prendrà el Palau d'hivern i es destituirà el govern provisional. La revolució es va anar estenent per Rússia com una taca d'oli, sobretot en els centres industrials. L'anomenat segon congrés dels soviets proclamarà el govern obrer i a Lenin com a president. En aquells moments, al costat de Lenin, hi podem trobar dues figures importants i rellevants, com eren Trotsky i Estàlin. Abans de la destitució del

11:06 govern provisional, s'havien convocat eleccions a la Duma. Els butxevics pensaven que obtindrien una victòria fàcil, però no va ser així. Només un 25% dels desconts eren seus, tot i ser la força majoritària a ciutats i a zones industrialitzades. Per por que els contraris de la revolució fossin majoria, Lenin farà dissoltre la Duma i es posarà punt i final al pluralisme polític. Es donarà inici a un nou govern de caràcter més revolucionari on es posaran en marxa tot un seguit de mesures. L'expropiació de capital de l'Estat, l'expropiació de les terres de propietaris i nacionalització de la terra. Expropiació del capital financer i la nacionalització dels bancs. Expropiació dels transports. Expropiació dels crèdits, principalment els estrangers. Expropiació dels capitals de pagesos rics i creació

11:54 del comitè de pagesos pobres. Expropiació del gran capital industrial. acabava de néixer el primer estat proletari del món. A principi del 1918, els partidaris de la tornada del serisme es van alçar en armes contra el govern dels soviets. Es crearà l'anomenat Exèrcit Blanc. Però aquest exèrcit no només estava format per russos, també s'hi van afegir soldats d'altres països, com França, Anglaterra, Japó i Estats Units. No volien que les idees de la dictadura del proletariat arribessin fins més enllà de les fronteres russes. El govern revolucionari es defensarà amb l'exèrcit roig que estava dirigit per Trotsky. Havia començat la guerra civil russa. Aquest conflicte va ser llarg i molt dur, sobretot com passa en els conflictes armats

12:44 per part de la població civil. A més a més, com passa sempre, les reventges per donar suport a un bàndol o a un altre van estar a l'ordre del dia. En aquest ambient de violència i caos hi haurà l'assassinat de la família Romanov. El Sard i la seva família es trobaven presos per part dels bolchevics a la ciutat d'Ekaterimburg. Per por que l'exèrcit blanc els pogués rescatar, els van executar el 17 de juliol de 1918. El conflicte es va allargar fins al 1921, quan l'exèrcit Roig es va imposar. El partit bolxevic, que des del 1918 havia agafat el nom de partit comunista de la Unió Soviètica, va aconseguir el monopoli del poder, va reprimir tots els opositors, seristes, liberals, manchevics, anarquistes, etc. i va

13:33 organitzar una policia política per perseguir les activitats que anessin en contra de la revolució. El control de l'Estat en tots els àmbits, polítics, econòmics, socials, va estar a l'ordre del dia. El 1922, el Congrés dels Soviets va ratificar la creació d'un estat federal, la Unió de Repúbliques Soviètiques. Cada una de les repúbliques conservava la seva llengua i tenia autoritat sobre la justícia, l'educació, però no sobre el partit, l'exèrcit, l'economia, les relacions exteriors, etc. La URSS era un estat federal amb un parlament, el Soviets Suprem, i un sol partit, el Partit Comunista de la Unió Soviètica. Es tractava d'un sistema totalitari que es justificava amb la teoria de la dictadura del proletariat. El 1924, Lenin, el gran líder de la revolució, morirà. La seva mort concedeix

14:22 en un moment en què s'havia de posar sobre la taula moltes coses. Consolidar el que havia suposat la revolució per Rússia, la possibilitat d'exportar-ho a altres països... Més endavant, ja parlarem de nou d'aquest estat soviètic i un personatge molt important, Stalin. vídeo. En res, ens tornarem a veure. Que vagi molt bé.

15:11 Petons i fins la propera. Ciao! Aquesta guerra va ser una... 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. Aquest govern provisional, encapçalat per burgesos moltes edats, L'economia es basava gairebé i de forma explosiva... Ui, ui, ui... Tornem-hi... Un, dos, tres, quatre... Això suposarà... Això va suposar un moviment... La seva força armada, l'anomenada... La

16:00 seva força... Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, no, deu... La seva força armada... La mu... La seva força... Un, dos, tres... Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu. Un, dos, tres...

Share

Más resúmenes de videos