0:00 Després del meu vídeo de "No parlem de Bruno", va quedar clar que molts de vosaltres estàveu entusiasmats amb la tècnica de la melodia superposada de la qual vaig parlar en aquella cançó. Molts de vosaltres vau notar que Linn Mel Miranda també utilitzava melodies superposades a Hamilton i a les altures. Però com funcionen aquestes melodies superposades? Aquí teniu els sis nivells de melodies superposades al teatre musical. I sí, no parlem de Bruno, només està al nivell tres o és ara. Al principi, només hi havia la melodia, literalment, el nivell u és només una sola melodia que es canta contra la mateixa melodia, que es coneix com a canó o ronda. La coneixeu com a "row row row your [Music]
0:52 boat", però no són només cançons infantils. Els compositors clàssics també l'han utilitzat, com el famós cànon en re de Paca Bell, Bach, en innombrables canons, inclosos els de les Variacions Goldberg i el seu famós canó de cranc, i Mozart a "Juro que no m'ho estic inventant", un canó anomenat " lep my [Music] ass", sí, el paio tenia una mica la ment bruta de totes maneres. Normalment, el canó o la ronda no necessita acompanyament, ja que la melodia es converteix en el seu propi acompanyament. D'acord a Pala. Canó de Bell, tens aquesta famosa línia de base que es va convertir en la base de tota la música pop, però deixant això de banda, la tècnica bàsica del Cànon és que és una melodia que harmonitza amb múltiples versions de
1:38 si mateixa que tenen entrades esglaonades, és a dir, que cada instància de la melodia comença lleugerament després de l'anterior. Potser recordeu que vaig parlar de canons al meu vídeo sobre els Manaments de Tendu de Hamilton. Vaig esmentar els canons per la manera com el tema de comptatge dels Manaments de Tendu es transforma en això [Música] [Aplaudiments] [Música] a través d'un procés que implica un retard que és una mena de canó d'entrada esglaonat en un canó. Potser el meu exemple preferit d'un cànon en el teatre musical és la cançó "Will I" de "Rent", que té quatre instàncies d' aquesta melodia que sonen contra si mateixa alhora i les entrades s'esglaonen en un compàs, donant-nos això: "Will
2:26 Lose My Will I" [Música]. El següent nivell és una fuga. Ara, què és una fuga? Imagineu-vos si tinguéssiu un cànon, però en lloc que cada instància de la melodia sigui una còpia exacta de l' original, ara cada instància de la melodia es ramifica per tenir el seu... pròpia trajectòria separada i aventures bàsicament és una melodia com si es filtrés a través d'un multivers on cada melodia és la mateixa però es ramifica lleugerament diferent i després es veu obligada a estar junta en el mateix espai musical, ets com jo i, tot i que el tema de les fugues és súper fascinant i
3:12 interessant per falta de temps, només ho resumiré a dir que el campió absolut de l'escriptura fugal és Bach, que no només va escriure fugues al llarg de tota la seva vida, sinó que també va morir mentre treballava en la seva peça definitiva Monumental, l'art de la fuga. És una tècnica que molts estudiants de música, inclòs jo mateix, vam aprendre a l'escola de música, per exemple, aquí teniu una fuga que vaig escriure basada en el riff de guitarra de Radio Heads, el meu ferro [Música] [Aplaudiments] pulmó primer teniu el Radio Head Rift sol i després, mentre el primer continua en una aventura, apareix una segona versió de la melodia al baix, però després el baix emprèn la seva
3:58 pròpia aventura mentre la melodia apareix a la primera veu i la melodia simplement es continua canviant o, per utilitzar una analogia, diguem que un discurs és una mena de melodia. en què un discurs està format per un munt de paraules i una melodia està formada per un munt de notes, bé, tens una mena de fuga de paraules parlades a Hamilton, saps com Alexander Hamilton està debatent amb Samuel Seabury i Farmer, refutant que ell no sigui el Rabel que crida Revolució, no tenen el teu interès, bé, Hamilton no només refuta les idees de Seabury, sinó que també imita el so de les paraules de Seabury contra ell, us feu desfer tots amb el so dels crits, però la revolució s'acosta, guanyaran això, escoltar-vos
4:45 amb la cara seriosa, aquestes síl·labes compartides són una mica com Hamilton reiterant la melodia de Seabury mentre també fa algunes escapades verbals pròpies, una mena de com fa una fuga, però amb paraules en lloc de música, de fet, les fugues tendeixen a sonar com debats musicals, potser la fuga més famosa del teatre musical és la fuga per a tres banyes de llauna al principi de Guys and Dolls, que són tres persones discutint sobre quin cavall guanyarà una cursa, però en realitat no és exactament una fuga, ja que tothom canta la melodia literalment, és més com un canó. però encara aconsegueix capturar la naturalesa argumentativa superposada d'una fuga, una fuga de teatre musical real seria la genial fuga de Westside Story amb música de Leonard Bernstein, i aquí Bernstein
5:30 presumeix no només de tenir una fuga, sinó també de basar-se en tres melodies diferents que s'entrellacen l'una amb l'altra [Música] [Aplaudiments], afegiu-les totes juntes i obteniu [Música]. George Gerswin va compondre la fuga Catfish Row per subratllar una escena de lluita tensa a la seva Òpera Porgi i Si millor, i si us pregunteu per què aquestes són fugues instrumentals i no cantades, les fugues ben interpretades són força exigents i, per tant, una fuga cantada en un musical és en realitat força rara; de fet, l'única que vaig poder trobar va ser de The Magic Show de Steven Schwarz, en una
6:16 cançó anomenada The Gold Far Variations, Déu meu, d'acord, finalment estem afegint un altre element a les nostres melodies superposades, l'acompanyament, i el que afegir un acompanyament significa és que ja no necessitem necessàriament un contrapunt fugal boig perquè l' acompanyament ara pot ser la cola que evita que tot es converteixi en caos i cacofonia, i afegint més i més melodies... A més del primer, pots crear complexitats narratives increïbles. Els exemples més recents de melodies superposades que sorgeixen d'un únic acompanyament són els musicals de TikTok iniciats pel compositor Daniel Merlu, on comença amb una melodia i un acompanyament, i estem barallant-nos en un supermercat i, lentament, capa per capa,
7:03 altres persones afegeixen això fins que tens una escena musical completa en un supermercat [Música] o en un sopar d'Acció de Gràcies. Un altre exemple d'això és la confrontació de Lay Miz, que bàsicament és una part de la cançó de treball, però aquesta vegada amb una altra melodia afegida, creant aquesta confrontació. I sí, aquí és on posaria... No parlem de Bruno. Al meu vídeo sobre aquesta cançó, vaig parlar de com la cançó principalment lliga la seva melodia a aquest ritme i línia de base de Montuno, però
7:48 hi ha més que això, al qual tornaré ara, estem preparats per afegir gèneres a la barreja, i aquí és on es produeix la veritable màgia de les melodies superposades perquè estem escoltant dues melodies [Música] juntes que mai no esperaves escoltar [Música] juntes perquè provenen de gèneres diferents, i és per això que... És una sorpresa que aquestes melodies funcionin bé juntes, sovint és per això que els mashups són tan divertits, perquè pots xocar una melodia recent de Disney amb un acompanyament clàssic de hip-hop, per exemple, Le, i és
8:34 emocionant, o combinar un cant cantonès amb una boy band dels anys 2000 a Turning Red, però molts compositors del passat també ho han fet, inclosos els compositors que van escriure per al precursor de la música pop, el vaudeville. Hi ha un truc clàssic del vaudeville on tens una mena de melodia lenta de sabata suau, oi? Això és el professor de musicologia de la UCLA, Robert, que pensa i parla d'una melodia com ara [Música] aquesta i després algú altre va
9:21 [Música] i després s'acosten [Música] [Aplaudiments]. Aquesta era la cançó d'Irving Berlin, que toca una melodia senzilla de l'any 1914. Més recentment, musicals com Spring Awakening han utilitzat aquesta tècnica. El compositor Duncan Chic va combinar la cançó rítmica i angoixant "Don't Do Sadness I Don't Do Sadness Ni tan sols una mica" amb la cançó lenta "Blue Wind
10:07 Spring Summer" cada dos dies. suma-les i [Música] aconsegueixes que aquesta combinació sigui la cirereta del pastís perquè aquestes cançons ja eren tan bones com a cançons separades. Aquest nivell és bàsicament el nivell anterior però amb tres o més gèneres representats, i per tant, en essència, és el nivell quatre, però hiperactiu, una mica com si barregessis 75 cançons pop diferents en un espectacle de Broadway com va fer Mulan Rouge o si barregessis 27 musicals de Broadway del 2010 com vaig fer jo [Música].
10:55 Hola, em dic Alexander Hamilton, però pel que fa a la música original, Sonheim era conegut per utilitzar això per avançar la seva història i expressar els seus personatges a A Little Night Music. Va escriure tres cançons titulades "Now Now", ja que les dolces [ __ ] van caure tan generosament sobre la seva falda, "Later, When" és "Later" i "Soon Soon". Prometo que cadascuna d'aquestes cançons se centra en un personatge diferent que contempla una situació única amb una cançó diferent en un estil diferent fins que totes s'uneixen en aquella cançó final. Sonheim es superaria més tard a si mateix
11:41 a la cançó "Please Hello" de Pacific Overtures. Com explica Sonheim al seu llibre "Finishing The Hat", la música de " Please Hello" és una sèrie de pasties, "Soua March Last Time We Come". amb vaixells de guerra ara amb més vaixells digueu hola Gilbert i Sullivan pattern hola vinc amb cartes de Sa Majestat Victòria que s'assabenta de com ens esteu negociant al·leluia Glòria i m'ha enviat una Eufòria positiva, així com donarà a alguns VOR de Gran Bretanya, ball holandès d'esclops oblida't, mantén el contacte, moltes gràcies, Durge rus oh, porta la petició de Kar i French can
12:29 [Música] són cinc cançons diferents per a cinc personatges diferents en cinc gèneres diferents de cinc països diferents, cosa que és prou impressionant, però després ho va fer perquè tots junts amb un sisè personatge que representa els japonesos poguessin cantar simultàniament un sobre l' altre [Música] i Linn Manuel Miranda va portar aquesta tècnica a l'actualitat amb el seu primer musical a les Altures amb la cançó 96.000.000 i en aquesta cançó tens hip-hop que representa la tripulació de Benny usnavi sunny i graffiti Pete
13:14 96.000 doll holla 96.000 això és molt esprai 96.000 yo R&B per a [Aplaudiments] Benny dance hall reggae per a per a Daniela i [Música] Carla i una balada per a [Música] Vanessa, totes elles genials per si soles com a cançons, però després s'uneixen en aquest espectacle [Música] absolut, recordeu quan vaig dir que tornaria? No parlem de Bruno, bé, això és perquè alguns dels
14:00 personatges d'aquesta cançó semblen fer canvis subtils al gènere de la música quan entren, per exemple, la música és principalment aquest arranjament que sona acústic fins a la primera entrada de Dolores, que porta un ritme de hip-hop més semblant a 808, i després, quan entra Camoo, porta uns triplets de xapa que recorden un ritme de trap. Després, és clar, quan Isabella i Dolores entren més tard, són rebudes amb una nova progressió d'acords i un nou gènere que anomenaré una balada de tempo ascendent, així que d'alguna manera no parlem de Bruno, però també comparteix alguns elements amb el nivell cinc, però crec que no parlem de Bruno, que es queda amb el gènere, però no ens dóna una cançó completa dins d'una cançó, els gèneres diferenciats que esperaríem del nivell cinc, així que per a mi és un nivell
14:46 tres amb característiques de nivell cinc, així que després dels nostres múltiples... Melodies, acompanyaments i gèneres, quin podria ser el següent nivell? Bé, és clar, el següent nivell seria si les cançons que se superposen no provenien només d'una part de l'espectacle, sinó que fossin repeticions de cançons que s'han repartit al llarg de tot un acte d'un espectacle que culmina en un cantoff musical èpic. Normalment, els compositors volen reservar aquest tipus d'èpica per al lloc on estructuralment seria més beneficiós. El tancament del primer acte. Després de tot, la gent està a punt d'anar a l' intermedi, així que cal recordar-los qui és qui i per què passen les coses i augmentar l' expectativa de tothom perquè tornin per al segon acte. La tècnica d'acabar el primer acte amb
15:32 melodies superposades és una manera eficient de fer-ho. De fet, algunes persones han especulat que si veiem Encanto arribar a Broadway, no parlem de Bruno, que acabaria sent el tancament del primer acte. Aquesta tècnica de tancar un gran acte amb melodies superposades es remunta a l' òpera, on es deia finetto. Normalment són moments dramàtics que són habituals a l'òpera italiana. Tothom s'atura i tots donen la seva perspectiva sobre el que està passant en aquell moment i sovint ho fan individualment i després... Tot plegat encaixa, aquests són moments famosos perquè suposadament són l'exemple de per què l'òpera és un art únic i que pots tenir tres, quatre o fins i tot sis persones alhora expressant emocions totalment diferents
16:18 simultàniament, i no és només un galimaties. El clàssic Leonard Bernstein va introduir famosament el finetto a Westside Story amb el seu quintet Tonight, tot i que tècnicament no acaba el primer acte, sinó que arriba just abans del soroll que després acaba el primer acte. Tanmateix, genera molta anticipació simplement presentant una melodia agressiva amb una representació del duet romàntic Tonight i junts sonen com [Música] això i s'anomena quintet perquè acaba amb cinc línies melòdiques diferents que se superposen dels Jets, els Sharks, Tony Maria i Anita. Potser una
17:04 de les versions més èpiques d'aquest finetto ha de ser One Day More de Lay Miserable, que culmina amb tots els nostres personatges principals [Música] Éponine Marius i Cozette en un duet Jean Valan One Day More ja One Day More i fins i tot el [Música] Tady totes les repeticions de l'espectacle se superposen les unes sobre les
17:49 altres [Música]. que sens dubte va causar una gran impressió al jove Lin Manel Miranda. Crec que Lay Miz va ser el primer musical que vaig veure mai i jo tenia 7 anys, així que, és clar, Lynn va haver d'acabar el primer acte del seu musical èpic Hamilton amb un Melody Finetto similarment èpic superposat, de manera que tenim Burr cantant, Eliza cantant, Angelica cantant i George Washington cantant tot alhora mentre The Ensemble canta. Poseu-ho tot junt i obteniu [Música]
18:35 això i aquests són els sis nivells de melodies superposades. En el teatre musical, quins són els vostres exemples preferits de melodies i musicals superposats? Feu-m'ho saber als comentaris. M'agradaria agrair al professor Robert Fink de la UCLA i a tots els meus mecenes a Patreon, inclosos els meus mecenes més nous, Mikov, Sher Hofferth, Karen Osterman, Jane, Nancy Collins, Ben, Sharon Saltsburg, Jessica Shu, Katherine How, Rachel Skyles, Debbie Smam, Dominique Freus, David Linton, Carol Collin Smith, Roberta Piaza, Gordon, Benedict Ratree, Cody Westerland, Darker Wing, Scott St Jeene, Amit Slonim, Amy Tan, Schubert, David Clay Antoanet. Carol i Carol Degear es subscriuen per a més
19:20 anàlisis musicals i Ens veurem a la propera, pau.
