0:02 ¿ Com estan tots? amb assentant les idees de del joc. Bé, això, aquestes petites càpsules que començaré a gravar han de veure amb ampliar una mica més el que ja van escoltar a la classe recorda, però sobretot eh assegurar-nos que estiguin entenent no és que estiguin entenent, com vaig dir a la classe, no es tracta de creure en a les regles del joc, es tracta de saber-les. I per saber-les cal provar-les, fer-les servir i veure un resultat.
0:47 Si un no veu un resultat, no no sap, està només creient. avui vaig decidir començar amb la més important de totes, eh, que crec que era la número vuit, o alguna cosa per l'estil, ressonar a amor. I i vaig i i vull que comencem per la part més difícil. No, la part més difícil és ressonar en amor amb la gent que amb la que tenim dificultats a les nostres vides. Sí? Aleshores és important eh eh el títol, imagino, daquesta càpsula va a
1:35 ser La situació conté amor. en realitat tot el temps, tot el que experimentem conté amor, ja sigui eh amor altruista o amor egoista, quan el tipus t'està eh cridant, tractant d'estafar-te, eh quan algú t'està eh quan està tractant de ser abusiu amb vós, a realitat aquesta situació també conté amor. Conté un amor egoista d'aquesta una altra persona per si mateix i la situació ha de ser percebuda amb amor i un és la responsabilitat de cadascú és tractar-se un mateix amb amor. Aleshores, i en aquest context
2:22 vull parlar de la del més difícil que proposa el joc, que són els contractes càrmics, sobre tots amb familiars, amb amics, perquè tipus que se't creua al carrer sí que et pot presentar una dificultat, però com que és algú que a mi no em interessa, no ho conec, és un estrany, eh, és més fàcil dir, "Ah, això és el joc aquest estan perquè recordeu-vos de que no es tracta de la situació i de l'altre, es tracta del que passa endins nostre. sigui que estàs guanyant, perdent, a la situació que sigui que hi és, no s'avalua per com quin va ser el resultat, quin
3:08 com va acabar passant s'avalua el teu jugar, el teu joc, saber si estàs eh millorant, empitjorant, guanyant o perdent, basat en el que passa dins del camp de joc. I el camp de joc és el teu cos i la teva ment. e anem amb el més difícil. El més difícil és, i això és una cosa que és molt comú en les persones que tenen una recerca espiritual, és que vinguin o hagin arribat al món en famílies oa o en entorns que no són gaire saludables. A tots ens passa que que veiem aquestes
3:53 famílies ideals i i no és el normal dels dels jugadors. Jugadors, no sol ser el normal que tinguin aquestes famílies perfectes. el normal per al jugador fort, per el que s'anima a venir aquí i jugar jugar, el normal és la la flor de lotus, ¿ no? O sigui, una flor bella enmig de un pantà. Aleshores, havent dit això, és important entendre què és el que passa entre joc i joc. juga, arriba fins a una etapa del joc, no pot seguir jugant perquè el
4:39 escenari que té al seu entorn no us permet avançar en expansió cap a la llum o cap a l'origen. Aleshores, la persona mor, mor i decideix tornar a una altra encarnació. Què passa quan la persona deixa de jugar i ocuparà un nou cos, una nova existència? Primer entendre això. El lliure albir és és una cosa que sona molt sexy, però hi ha certes fites, o sigui, el joc et deixa triar i et de i et fa pensar que en realitat tot el temps estàs triant, però certes fites, certes coses,
5:26 certs eh certs errors que el personatge va a cometre els cometrà de totes formes, perquè tracta del que es tracta no era que cometis o no l'error, de el que es tractava era de veure què és el que passa dins del camp de joc, que és el teu cor, la teva ment, el teu sentir respecte a això que no vas tenir una altra alternativa més que fer-ho perquè així es va donar la situació o fins i tot quan el error és comès i la persona no entén per què ho va fer, per què ho va dir, és com que ho està dient i està dient, "Ui, què què estic fent?” Però igual ho fa, igual ho diu. Sí? Per què? Perquè són fites que venien amb el personatge que vas venir
6:14 a existir. El personatge ja existeix. I ho que és important entendre és com és aquesta mecànica. La mecànica és força simple. La persona deixa de jugar en el moment a que la persona deixa de jugar, és a dir, mor i haurà de decidir si vol seguir jugant en aquest joc anomenat Terra, vida, com sigui que se li cridi, una partida més per veure si aconsegueix avançar una mica més o si torna al lloc d'on és originari. Hi ha un, a veure, no vull fer servir la paraula judici perquè no és no és estrictament un judici. Aquest, saben aquesta idea del
7:01 judici final? Bé, aquest judici final és simplement una cosa que passa al final de cada joc, al final de cada partida. una partida, digueu-vos la vida d'un individu aquí a la Terra o en aquest espai matricial hologràfic que nosaltres veiem com un planeta i altres. Quan la persona ha de decidir, o sigui, ja està, es va acabar el joc, es ha d'anar-hi. abans d'anar-se'n, l'últim que passa per que pugui decidir i estar al corrent de com va jugar, és com quan estàs jugant al pòquer i un aposta més, un altre aposta això. Tots pensem que sabem les cartes que té l'altre, però en aquest joc ni tan sols sabem les cartes que
7:50 tenim nosaltres mateixos. Aleshores, com tot joc, hi ha d'haver un moment on es mostren les cartes. Les cartes es posen sobre la taula i tot és sabut. Sí. Aleshores, tot el que el que el que va passar a la teva vida serà revelat des d'un lloc de debò. Sí, des d'entendre quin era el contracte càrmic, quina era la funció de cada personatge, de cada situació. I en general vull que sàpiguen que és el jugador el que en veure la partida amb la que va jugar i veure com va jugar, donar-se compte realment si va jugar bé, si va jugar malament, és el mateix jugador el que diu, "Bé, aquesta vegada ho faré millor, però aquesta vegada necessitaria
8:37 un pare que sigui de tal manera, una mare que sigui així, una situació econòmica x i així el mateix jugador dissenya l'entorn, el mateix jugador. I de fet, per què vaig dir, no vull dir que és un judici, no? El que el que jo entenc és que és com una mena d'assemblea on el jutge és el pitjor jutge de tots els jutges que hi pot haver, perquè ningú jutges més que el mateix jugador. Qui et jutja per saber com vas jugar, què et com et va anar a la partida, vosaltres vós mateix. El jutge és el jugador mateix
9:22 que és que nosaltres ho sabem, ningú ens jutja. a nosaltres més que nosaltres. Ningú ens jutja tan sever com ens jutgem nosaltres mateixos. Aleshores, havent dit això, situacions que solen passar és que algú que està per jugar una altra vegada demana a un a un altre jugador proper, algú amb qui ja ve jugant fa moltes partides que venim jugant aquest joc de la vida. li demana que si us plau ho assisteixi perquè ell necessita per a aquesta propera encarnació una mare, un pare, un oncle,
10:07 un germà, algú que sigui el seu botxí, algú que la farà passar malament. Aleshores, l'altre jugador que accepta la situació aquesta de, bé, jo aniré a ser tu pare i seré un maltractador, te'n vaig a fer sentir insignificant, el que què més necessites, no? També necessito que cada vegada que jo necessiti diners no estiguis disponible i no em donis. I és més, necessito que si pot ser possible que cada vegada que jo tingui una bona situació econòmica, vós com el meu pare o com la meva mare o el oncle, el que sigui, vinguis i tractis de abusar d'aquesta situació i de treure avantatge. A punt.
10:56 Bàrbar. donen la mà, decideixen baixar a aquesta encarnació on aquesta persona serà el teu botxí. Si la persona va ser eficient i ho va fer tot allò que el que estava pactat, es genera com una mena de deute càrmic, perquè aquesta persona va acceptar ser la teva catalitzador i quan acaba la partida en 80, 50, 100 anys, el temps que sigui que duri aquesta partida o que duri, sobretot si és una situació no de parells en edat, sinó un pare, fill, avi, fill, bé, serà 20 anys més, 40 anys, la quantitat de anys que sigui fins que el pare o la mare o el botxí mor.
11:44 quan va fer la feina de botxí que havia de fer. És molt comú que en una següent encarnació, quan aquell que va fer de botxí necessiti ell encarnar en una situació determinada, que vagi i digui a qui va ser el seu fill, "T'acordes que jo et vaig ajudar i vaig ser el teu botxí i et vaig abusar i vaig fer tot el que vós em vas demanar que fes?” Tot i que jo sóc un ésser de llum, em vaig denigrar a ser un ser menyspreable per tal d'ajudar-te a la teva encarnació i en el teu joc. Jo ara estic per anar a jugar. Vós em podries fer el favor de ser el meu botxí aquesta vegada? Si voleu, el que podem fer és
12:30 que jo sigui el fill i vós siguis el pare. Aleshores, el contracte càrmic, és important que s'entengui, no és, o sigui, sí que és un contracte de compensació com és la idea budista del del karma. És un contracte de compensació, però no de venjança. És un contracte d'amor pur, perquè un gran ser de llum haurà de venir a la terra i convertir-se en un miserable només per fer-li la vida impossible a aquesta altra persona per tornar-li el favor. i i sens dubte que si li torna al favor i i la persona avança en aquesta encarnació, el mínim que aquesta persona pot fer
13:17 amb tot l'avenç que va aconseguir per eh haver tingut aquest pare, aquesta mare, a qui sigui de botxí, és a dir-li, "Bé, eh t'ho super agraeixo quan acaba la jugada, no? T'ho super agraeixo. saber, compta amb mi. Quan necessitis algú que et maltracti, que faci ho mateix, vaig comptar amb mi que ho vaig a fer. Aleshores, entenent això, entenent això, la situació conté molt més amor de el que sembla. I una forma, si n'hi ha, jo crec que si hi ha una forma de piratejar el joc i mostrar que un entén les regles del joc, és sentir amor pel botxí.
14:04 I escoltin això, l'hackeig més fort que un pot fer-li al joc i demostrar que sí que entén que és un joc i que i que tot està pensat per la teva evolució i per i al teu favor, és sentir amor pels programadors, pels més fills de [ __ ] que hi ha, que són els que ens ens enverinen amb la menjar, ens sabotegen els nostres projectes eh econòmics, eh ens eh que tot el mal que hi ha al món, perquè recordeu-vos que el joc no es tracta de veure qui guanya més diners, qui té la interlocutòria més
14:51 bonic, la casa més bonica, qui és un ciutadà exemplar. El joc es tracta de veure què hi ha al teu cor, com estàs jugant es mesura des del cor, no des de què vas aconseguir a la teva vida. Sí, els èxits són evolutius, no eh materials. Aleshores, tot el que els programadors, fins i tot quan fan trampa, quan ells juguen amb desavantatge, quan nosaltres juguem, perdó, en desavantatge i ells tenen la avantatge enorme comparatiu que ells no moren, llavors recorden tot el del joc ia part es busquen sempre,
15:37 entenguin això, el jugador més fort, el més potent és el que se'n va més lluny de la llum. El que diu, "No, no, no. Jo sol vaig al món si m'asseguren que no em moriré per no perquè no em oblideu de qui sóc i que no acabi succionat i i passant-me 20 encarnacions a les rodes de de la de les ànimes o als en els jocs. Aleshores, poseu-me en una situació en on no em mori, vull ser ric, vull no vull sentir carència perquè no vull que el joc em confongui. I per això aquests programadors juguen a ser l'elit mundial, és perquè són molt més covards que nosaltres. Però així i tot, així i tot.
16:25 Per això necessiten la proximitat amb el poder, els diners, el confort, la llum. Eh, però més enllà d'això, tot això que ells fan des d'aquest lloc d'avantatge que tenen sobre nosaltres, a nosaltres ens afavoreix, no ens afavoreix econòmicament, no ens afavoreix la nostra salut, no ens afavoreix en res del que ens fan pensar que és del que es tracta el joc, però en fer-te més fort, eh fer-te de experimentar la manca necessària perquè en lloc de buscar diners un
17:10 dia et rendeixis i busques l'origen i la tornada a casa. Per això són ideals. Aleshores, no hi ha hackeig més fort que se li pugui fer al joc de sentir agraïment. Sentir agraïment i amor pels botxins. Perquè els botxins, fins i tot si es tracta de l'elit, de els que nosaltres anomenem els dolents del joc, sentir amor per ells és la forma més eficient de demostrar que vam entendre de què es tracta el joc.
17:57 Fins a la propera. M.
