Inteligencia planetaria - Eugenio Carutti

Nautas www.youtube.com

Breu resum

Aquest vídeo explora la naturalesa dels conflictes humans i la nostra capacitat limitada per a la connexió genuïna. Argumenta que la sensació d'aïllament i la tendència a controlar són hàbits arrelats en la nostra evolució, i que la clau per a un futur millor rau en l'acceptació de la nostra ignorància vincular i en l'aprenentatge conjunt.

  • La sensació d'aïllament és una construcció moderna que ens impedeix veure la trama de connexions que ens uneix.
  • La intel·ligència humana ha estat prodigiosa en la manipulació d'objectes, però ignorant en la comprensió dels enllaços.
  • El conflicte és inevitable mentre persistim en la il·lusió del control i la separació.
  • El proper pas evolutiu és reconèixer-nos com a part d'un col·lectiu humà, acceptant la nostra ignorància vincular i aprenent junts.

La il·lusió de l'individu aïllat

La idea que existim com a individus independents és una construcció moderna que ignora els enllaços constitutius que ens uneixen. Aquesta sensació d'individualitat ens fa experimentar les relacions com a externes a nosaltres mateixos, quan en realitat som variacions d'una trama vincular planetària de milions d'anys. La pregunta clau és si som éssers aïllats que després tenim relacions, o si som relacions en si mateixes.

La intel·ligència tecnològica versus la intel·ligència vincular

La nostra intel·ligència ha evolucionat per separar-nos del món extern i manipular-lo, convertint-lo en objectes per satisfer els nostres desitjos interns. Aquesta capacitat ens ha permès assolir prodigis tecnològics, però ens ha deixat incapaços de vincular-nos de manera autèntica. Construïm objectes i màquines, però també construïm els altres éssers humans com a objectes, incapaços de percebre el vincle en si mateix.

La limitació de la ment humana

La nostra incapacitat per vincular-nos no és una deficiència individual, sinó una limitació profunda de la ment humana. Estem atrapats en un cicle de conflictes que emergeixen d'un milió d'anys de lluita per la supervivència. El cervell humà ha de prendre consciència de la seva ignorància vincular per poder canviar. Percebem objectes en lloc de vincles, i tractem els altres com a objectes per satisfer els nostres desitjos interns.

La necessitat de desconstrucció

És impossible que 7.000 milions d'entitats aïllades i excitades, construint identitats internes irreals i intentant traslladar els seus somnis al món extern, es portin bé. Les antigues tribus estaven més obertes als enllaços amb la natura, però no amb els altres éssers humans. La guerra entre grups ha estat la història humana, amb cadascú conservant la seva identitat i antagonitzant amb els altres.

El conflicte com a oportunitat

Aquesta època de conflicte vincular és necessària perquè el cervell humà tingui un xoc i s'adoni que no pot haver-hi enllaços plens amb el tipus d'intel·ligència amb què es conquereix la terra. El primer pas és adonar-se que el problema no és personal, sinó humà. Hem d'acceptar que som profundament ignorants en termes vinculars i que mai vam saber com vincular-nos.

La mecanicitat vincular

El cos se sent com un individu separat, intel·ligent i orgullós de la seva intel·ligència, però no s'adona que no percep l'altre, sinó una construcció. La intel·ligència comença a despertar quan ens adonem que són construccions vinculars, estructures que es repeteixen una vegada i una altra. Hem de reconèixer la nostra mecanicitat vincular per poder seguir el viatge.

La investigació de l'enllaç

En lloc de seguir instruccions externes, hem de generar energia per adonar-nos per nosaltres mateixos. L'enllaç és anterior a nosaltres, i el que sentim que som està determinat pels altres i nosaltres determinem els altres. Hem d'investigar l'enllaç, no només com es construeix, sinó el que aprenem en l'enllaç. L'enllaç no és una cosa que es pugui controlar, allò viu no es pot controlar.

L'acceptació de la ignorància vincular

El primer pas per despertar un altre nivell d'intel·ligència és adonar-nos de la nostra ignorància vincular. No hi ha savis vinculars, només persones que aprenen juntes. L'important de l'enllaç no és la interpretació, sinó l'aprenentatge. L'enllaç té una intel·ligència pròpia, més intel·ligent que la dels individus que hi participen.

La transformació a través de l'enllaç

Hem d'acceptar que tant nosaltres com els altres som profundament ignorants en termes vinculars. El proper pas psíquic és que l'individu es reconegui com a col·lectiu, com un col·lectiu que té tota la humanitat dins. Hem de desfer el camí tecnològic i despertar la realitat que l'enllaç és anterior a nosaltres.

L'evolució del sistema nerviós

Els sistemes nerviosos evolucionen a mesura que les estratègies anteriors fracassen. Estem en una època en què fracassen totes les estratègies vinculares. Hem de suportar el xoc de donar-nos compte de la nostra mecanicitat, que no és ni la meva ni la teva, sinó humana. Si el cos està tranquil, el cervell veu de seguida tots els mecanismes i les construccions que genera el jo.

L'aprenentatge conjunt

Per sentir-se units i no entrar en conflicte, hem de simplificar i dir que sentim tot el mateix i volem tot el mateix, antagonitzant amb un altre grup. Però això és la mateixa estructura tribal en un altre nivell. Hem d'adonar-nos de la mecanicitat, no com un defecte propi, sinó com una intel·ligència meravellosa però fora de lloc. L'atenció a l'enllaç és el més rellevant per a l'espècie avui.

L'atenció a l'enllaç versus l'activitat ansiosa

L'interès a l'enllaç és un interès en l'altre, no només en el que m'interessa a mi de l'altre. Hem d'adonar-nos de la diferència entre l'atenció i l'activitat ansiosa constructiva del jo. El més difícil és que el sistema nerviós es mantingui en calma i en estat profund en enllaç. Hem d'aprendre a mantenir aquesta percepció a enllaç, un entrenament completament nou.

El compromís amb l'aprenentatge

Vincular-se és comprometre's a aprendre junts, i en aquest aprendre anem a canviar, no de la manera com volem, sinó com l'enllaç vol. L'enllaç té una intel·ligència pròpia, més intel·ligent que la dels joés que hi participen. Hem de ser comprensius amb les reaccions de l'altre i les pròpies, perquè hem d'aprendre de l'enllaç.

La veritat de l'enllaç

El bon enllaç només emergeix en l'aprenentatge que fem a descobrir les nostres limitacions per a l'enllaç. L'enllaç neix en el moment que ens transforma, quan la nostra interpretació sobre l'enllaç no és l'important, sinó l'enllaç en si mateix. L'enllaç porta a la seva veritat, que no és la interpretació de ningú, sinó la realitat vincular que emergeix.

La ignorància vincular com a punt de partida

Partim de la base que som ignorants vinculars, i que a cada enllaç és inevitable que reaccionem. No podem evitar la reacció ni la interpretació. Hem de vincular-nos des d'aquesta ignorància i deixar que les reaccions emergeixin, perquè són el conjunt d'interpretacions delirants sobre l'enllaç que tot cervell humà té. El vincular és un espai inexplorat per l'ésser humà.

L'amor com a paciència

La evolució ens obliga a dedicar molta energia al vincular. Aprendre junts significa tenir una paciència infinita a les reaccions dels altres i acceptar que els altres tindran una paciència infinita a les nostres reaccions. Aquesta paciència en l'enllaç és l'amor: adonar-nos que som éssers molt limitats que estem junts i que ens hem de tenir molta paciència perquè emergeixi el que realment hi ha a nosaltres.

La investigació vincular com a camí

Només sent investigadors vinculars, apassionats per investigar-nos en la relació, pot florir una altra manera en nosaltres que no sigui tecnològica. Pot florir una atenció real a l'altre, un no saber de l'altre i un no saber de mi, un estar descobrint constantment el que està succeint. Hem de sostenir el que diem a l'enllaç concret, i adonar-nos que de vegades el cos està en calma i de vegades els mecanismes apareixen.

La necessitat de desorganització

Necessitem dipositar a l'altre una diferència antagònica per confirmar la identitat que hem construït. Preservar la definició d'identitat és un anhel amb una profunditat evolutiva d'un milió d'anys. Violentar aquest hàbit requereix molta energia, perquè és una amenaça a la construcció que ens manté units com a grup i coherents com a persona.

La crisi de la identitat

Avui, totes les nacions estan en crisi perquè ja no poden dipositar en una altra nació tota la foscor que abans dipositaven. La foscor està endins de cada nació, i les contradiccions es fan cada vegada més grans. La desorganització de les formes que donen coherència a cada comunitat és necessària, però difícil de tolerar.

L'aprenentatge col·lectiu

Per acompanyar col·lectivament aquest aprenentatge, és imprescindible que hi hagi una massa crítica d'éssers humans que puguin fer aquest aprenentatge en si mateixos, qüestionant les arrels del que hem definit com a identitat. L'absorció del que dipositem en nosaltres com a negatiu és un cabal d'informació tan alta que les sensacions bàsiques són de desorganització i dolor.

La maduració a través de les ferides

La maduració de l'individu només es produeix per acumulació de ferides narcisistes, situacions que ens fan veure amb claredat que allò que construïm com a identitat no és cert. Som més complexos, amb aspectes interns més complexos, ambivalents i contradictoris del que creiem. Hem de desfer un llarg camí, acceptant que va ser necessari per sobreviure com a espècie i per tenir individus més complexos.

El retorn al col·lectiu

La complexitat que va adquirir l'individu ens ha de portar a caminar el camí de l'individu no, per tornar al col·lectiu en termes no tribals, sinó per despertar en nosaltres una sensibilitat molt més gran cap a l'humà, acceptant tot allò humà dins nostre. Si som l'Humà, som vincle. L'enllaç que apareix és el nostre aprenentatge, l'aprenentatge que ens cal fer.

El dolor de l'aprenentatge

Si ens apassionem per aprendre junts, per descobrir-nos junts com estem fets realment, produirà al principi molt dolor, perquè se sent com una insuficiència personal. Hem d'acceptar la pròpia violència, gelosia, possessivitat i pors, sense donar-li la culpa a ningú. Aquest volum de ferides narcisistes es pot acceptar si hi ha un espai intern que reconegui que no són fal·les personals, sinó limitacions humanes inevitables.

El canvi de context

Ha canviat el context per a l'espècie humana. Avui, és molt més important que tenir el control sobre una situació és tenir enllaços correctes. Si poguéssim acceptar que el més important no és que controlem el que està passant, sinó que trobem un espai vincular de trobada i equilibri, podríem afluixar la necessitat de control mutu.

La metàfora de la reencarnació

Necessitem recórrer totes les experiències. La metàfora de la reencarnació és un ésser que ha recorregut infinites experiències i que, gràcies a l'experiència, s'adona de la repetició de les experiències. A cada nova experiència, ja no veu l'experiència, sinó un patró d'experiència, i comprèn des del principi on acabarà l'experiència.

La consciència dels patrons

Quan un ésser humà comprèn que està constituït per patrons, la relació amb el patró s'altera, perquè se'n percep el final des del principi. Aquesta consciència comença a tenir una percepció diferent de l'ésser humà, perquè s'adona del condicionament al qual està sotmès cada ésser humà. Els éssers conscients del seu condicionament es relacionen d'una altra manera, perquè estan aprenent junts del condicionament.

L'acceptació de la mecanicitat

Hem de reconèixer que el cos està tan habituat a moure's entre formes vinculares que la forma que prenen els enllaços és més important que el contacte. La forma ens dóna seguretat, perquè sentim que alguna cosa està controlat. Si no es dóna la forma, estem en un espai desconegut. Si estem junts en un espai desconegut, és perquè segurament estarem tan atents l'un a l'altre en la situació que ens anem a vincular.

L'espècie perillosa

Acceptar-nos com a espècie molt intel·ligents tecnològicament i molt ignorants vincular és dolorós, però inevitable. L'espècie més perillosa per a l'espècie humana i per al planeta terra és l'espècie humana. No són perillosos uns humans o altres humans, sinó l'espècie humana tal com som, perquè la nostra inèrcia ens porta a controlar-ho tot i destruir-ho tot.

El canvi davant el perill

La intel·ligència biològica que està a nosaltres aprendrà i se n'adonarà. Hi ha prou intel·ligència en les profunditats del cervell humà perquè es doni compte per si mateix davant del perill que ha de canviar. Hem de canviar la nostra limitació estructural, i això ens donaria un altre espai completament diferent per interactuar i comprendre'ns en les nostres limitacions.

L'aprenentatge vincular com a prioritat

Com més siguem aquells que ens adonem que no tenim opció, que l'aprenentatge vincular és més important que el control, automàticament tot el cos canvia. El cos comença a donar espai perquè s'accepta que aprendre junts és més important que tenir el control sobre la situació. Aquesta és una transformació del cos mateix. Hem de donar-nos compte que estem fent aquest aprenentatge.

Summarize any YouTube video in seconds

Get summaries like this one for any video, in your language, with the free Summ app.

Download on the Apple Store
Get it on Google Play

Transcript

YouTube Transcript Generator

0:01 [Música] és que aquesta pregunta parteix d'un d'una sèrie de supòsits que hem d'enfrontar perquè la pregunta es converteixi en una altra cosa el suposat principal és que existeixo com a individu independentment dels enllaços O sigui que els enllaços són no són constitutius de la sensació individu

0:48 sinó que els enllaços són una cosa externa a l'individu la sensació individu primer hem d'ubicar-la que és una sensació molt moderna molt recent humà eh I aquesta sensació està construïda de manera tal que es experimenta anterior a tota relació i sent que té [Música] relacions són les meves relacions el meu fill meu mare El meu pare la meva parella el meu amic els altres diuen el mateix mi aquest supòsit és és real és a dir

1:39 som éssers aïllats uns dels altres completament independents uns dels altres que després tenim relacions o som relacions som variacions d'una trama vincular tant humana com planetària que és un teixit de milions d'anys de vides i vides i vides i vides completament imbricades entre sí En les quals va emergint diferents tipus d'intel·ligència que sé que

2:24 aprenen a coexistir o aprenen a adonar ha explicat que són un aspecte d'una intel·ligència global que és més gran que cadascuna de aquestes petites intel·ligències i cada petita intel·ligència aprèn a vincular-se amb la intel·ligència més àmplia que ho conté jo traslladaria la pregunta a aquest altre context la qual cosa vol dir a la pregunta mateixa s'està manifestant un tipus d'intel·ligència una intel·ligència que se sent individu que se sent separat d'on partim partim de la sensació de

3:12 aïllament si si som éssers aïllats i ens trobem inevitablement hi haurà conflicte perquè l'enllaç ens treu del aïllament ara aquest aïllament és real quan nosaltres pensem en els meus sensacions individuals estem pràcticament segurs que són completament diferents a les dels altres i que les meves conflictes interns són diferents del costat dels altres etcètera etcètera ni ni tan sols ens posem a a interrogar a preguntar-nos si no és una cosa pròpia de l'humà

4:02 no és una cosa del de la ment humana a la seva evolució o en la seva maduració la que doni aviat s'adona que ha construït a un individu que inevitablement té conflictes vinculars perquè ha construït un ser que s'ha separat de la trama de la que forma part aquesta separació no és que la vaig fer jo no és un problema personal haver-me separat de la trama el mateix funcionament del cervell el que s'ha habituat a separar-se per mirar allò extern com una cosa profundament diferent del

4:49 intern Aquest és el punt de partida de qualsevol indagació en el moment psicològic a que un un ésser humà individu comença a percebre que té conflictes recurrents que no pot [Música] solucionar tenim un supòsit molt modern que si amb una profunda introspecció i anàlisi de nosaltres mateixos es resoldrà alguna cosa al intern que automàticament resoldrà el extern però la mateixa manera de plantejar la qüestió que sembla modern és una manera

5:37 molt antic és una manera com la intel·ligència es separa del món extern se sent diferent el món extern i des d'Aquesta diferència vol modificar el que passa al món [Música] extern això és el que ha fet la espècie humana des del principi sí això és el que hem fet durant un milió d'anys com a humans no com jo és a dir ens hem separat del món extern per prendre part d'aquest món extern i

6:23 convertir-los en objectes convertir-nos en estris convertir-nos en maneres de construir un nou món extern d'acord amb els desitjos del món intern això ho va fer el primer Homo Sapiens amb heo totes les tribus de la terra totes les civilitzacions de la terra i ho estem fent amb extrema visibilitat avui Això és un prodigi de l'evolució que hagi aparegut un antropoide molt violent molt espantat un predador que va desenvolupar una intel·ligència prodigiosa quant a

7:08 manipular objectes quant a construir realitats internes que després traslladen a allò extern si un ho observa ha fet prodigis en el sentit que som capaços de llançar una astronau als satèl·lits de Saturn i aconseguir donar-li una instrucció perquè reculli unes pedres i tornar si un Imagina aquest antic antropoide espantat en lluita amb les altres espècies en tremenda desavantatge perquè érem molt fràgils que de sobte ha creat aquestes màquines i aquests utensilis meravellosos amb una

7:54 precisió extraordinària aquest antropoide està orgullosíssim de la seva intel·ligència I aquesta intel·ligència és meravellosa però aquesta intel·ligència no pot vincular-se i així com construeix objectes i màquines construeix els altres éssers humans marits fills caps mestres amants el que vulgui la nostra intel·ligència automàticament perquè això és un hàbit que té el cervell no és un problema personal de un és un hàbit que té el cervell de

8:40 construir una realitat prèvia a l'enllaç mateix amb la realitat per poder tenir control sobre ella i poder modificar-la d'acord amb la vostra [Música] desig comencem a sentir com mai la sorpresa davant la nostra incapacitat vincular sembla que és una deficiència de l'individu sembla que és una deficiència davant el caos tant en allò individual com a col·lectiu és una deficiència meva que no sé vincular-me és una deficiència dels dirigents polítics que no saben resoldre els problemes etcètera etcètera etcètera és una deficiència meva és una deficiència

9:27 dels altres o és una limitació profunda de la ment humana i estem en un moment que emergeixen tots els conflictes d'un milió d'anys de lluita per la supervivència que es deslliguen davant nosaltres Perquè l'única manera que el cervell humà canviï és que es dóna compte que és [ __ ] en termes vinculars que és molt intel·ligent a termes tecnològics però que som absolutament ignorants en termes vinculars no percebem vincle

10:13 percebem objecte i volem tenir relacions amb els objectes després jo dic que em vaig enamorar d'un subjecte però sí som sincers ho tracto bastant com un objecte o sento que aquest subjecte em tracta com un objecte aquesta és una sensació que si som sincers les tenim tots i no és culpa Ni meva ni de l'altre sinó que és una limitació evolutiva de nostre del nostre sistema nerviós construeixen enterament un subjecte amb una història amb una narració del que sóc el que hauria de ser i el que podria fer i el que no podria ser i I això dóna

10:59 tornada i dóna volta i construeixo cap a fora Com són els altres i Com haurien de ser i com vull que siguin i com Vull aconseguir que tot el que es desitja internament s'aconsegueixi externament aquest és un hàbit de l'espècie no és un hàbit meu és una excitació que està en nosaltres i com és citació encara no Es comprèn a si mateixa no se n'adona que hi ha altres nivells d'intel·ligència possible que percebin la realitat d'una manera que no està plantejada en subjecte i

11:46 objecte que es construeixen l'un a l'altre sinó una altra percepció que capta el vincular en si mateix és a dir que està tan interessada i tan atenta al que diferent que prové del fora com a tot el moviment [Música] intern la ment tecnològica està interessada en confirmar la construcció interna i en confirmar la construcció externa creant formes vinculars que confirmin

12:34 a la identitat que confirmin aquesta narració que a aquesta altura ja sabem que aquesta narració És una construcció però és una coherència que em manté estable i si passa qualsevol cosa que succeeixi que alteri aquesta narració és tan pertorbador i tan desorganitzant que genera una sensació de pèrdua de control i davant aquesta pèrdua de control l'excitació és tan gran que torno a controlar el sistema nerviós no diu Ah davant la pertorbació estarà mal construït tant per a dins com per a fora reviso totes les construccions o el que fa és espantar-se reaccionar i confirmar més encara les

13:23 construccions de la identitat i confirmar més encara com les interpretacions que tinc sobre o de l'altre que és la construcció que tinc del [Música] enllaç és inevitable que una que un cos absorbit per una activitat mental sensorial aïllant que somia cap a dins imagina per dins i que vol que es produeixi el que imagina fora és impossible que 7000 milions de aquestes

14:09 entitats es portin bé 7000 milions de cossos excitats construint internament identitats que no són reals perquè són construïdes perquè són retallades i convençudes que tot el que imaginen i somien s'ha de traslladar al món extern Ara som conscients que ho fem mentre individus però sempre ho hem fet un pot dir les antigues tribus estaven més obertes als enllaços amb la natura això és cert perquè l'activitat de la ment tecnològica era més baixa però no estaven obertes als

14:55 altres éssers humans cada tribu va créixer en ment quan veiem això al món modern el primer que diem no tornem a allò antic perquè en allò antic estem més en contacte amb la vida és cert que estàvem més a contacte amb cert nivell de la vida però estàvem en un antagonisme permanent amb tots els altres éssers [Música] humans som un ésser potencialment obert com qualsevol nen o nena que neix és un ésser que té una obertura immensa tanmateix molt ràpidament certa activitat mental se n'apropia

15:44 cosset així com aquesta activitat mental es va anar desenvolupant en cadascuna de les infinites tribus de la terra i van ser desenvolupant-se tecnològicament controlant cada cop més territori fins a xocar entre si fins a generar eh imperis civilitzacions religions cada un d'aquests grups en té una de molt forta identitat col·lectiva H que està en conflicte amb l?altra identitat col·lectiva dels altres grups no dic perses contra grecs espartans com a tinents sí la guerra entre grups ha estat la història humana No és cert Cadascú conservant la seva identitat

16:29 l'antagonisme és constitutiu de de certa excitació corporal el cos en cert grau de excitació antagonitza polaritza divideix bàsicament simplifica la ment reeixida per a allò mecànic és mecànica la ment que és capaç de construir aquesta càmera tan prodigiosa és una ment exercitats tot el que és molt més complex que ho mecànic es deixa de percebre'l Llavors l'orgull de la ment tecnològica ha fet que nosaltres

17:15 tractem els altres éssers humans a la naturalesa a la vida en general la simplifiquem mecànicament també Recent ara Estem començant a donar-nos compte justament perquè som 7000 milions en un planeta esfèric i no n'hi ha on escapar totes aquestes civilitzacions aïllades i separades i dins d'elles tots aquests individus aïllats i separats estan xocant entre Sí cada vegada més i el conflicte augmenta exponencialment Avui som molt conscients dels conflictes vinculars si els pensem bé els nostres avis nostres besavis no eren conscients dels

18:02 recurrents conflictes vinculars i no ho atribuïen a problemes que no se'm [Música] vinculat i aquesta època de conflicte vincular Jo diria que és necessària és imprescindible perquè el cervell humà tingui un xoc i s'adoni que amb el tipus d'intel·ligència amb la qual es conquereix la terra i es conquereix el sistema solar No pot haver-hi enllaços realment [Música] [Aplaudiments]

18:48 plens Aleshores el primer pas és que cadascun de nosaltres se n'adoni que el problema no és personal si tinc problemes vinculars no és una cosa personal és una cosa humana he de acceptar que tant l'altre com jo som profundament ignorants en termes vinculars que no sabem com vincular-nos i que mai vam saber des de fa un milió d'anys vam haver de vincular-nos d'aquestes maneres mecàniques un psicòleg junguià diria arquetípiques d'aquestes maneres amb

19:34 patrons el que està succeint a la espècie És que molts éssers humans es estan adonar que aquests conflictes vinculars no són conflictes casuals atzarosos sinó són conflictes estructurals que es repeteixen i es repeteixen i es repeteixen i que responen a modes recur abans de percebre i sentir que són anteriors a cada un si no reconec la meva mecanicitat vincular no puc seguir viatge necessitaré molt de conflicte fins que ho reconegui necessitaré

20:19 la il·lusió que no no no no si em separo i torno a investigar-me surto de mi mateix i passarà una altra cosa passarà una altra cosa no passarà una variant més de el que veiem a Netflix aerem una variant més de totes les històries i les novel·les i les narracions i els mites que ja tenen absolutament preconfigurat tot el que ens pot succeir Perquè tot allò que ens pot succeir està dins duna matriu molt mecànica el cos que es sent d'un individu separat inclusivament intel·ligent i

21:07 orgullós de la seva intel·ligència no s'adona que no percep l'altre i que l'altre no ho percep un i que el que està percebent en realitat és una construcció una construcció d'un i una i la construcció de l'altre la intel·ligència comença a despertar quan ens adonem ah són construccions vinculars Són estructures vinculars que es repeteixen i es repeteixen una vegada i una altra en les quals cadascun de nosaltres reacciona al un altre Què és el molt antic concepte oriental de karma hi ha una cadena de acció i reacció que és anterior a

21:54 mi Jo vaig néixer I on vaig néixer amb un pare calm savi i obert al enllaç i una mare calma sap abte el vincle o amb un humà de ment tecnològica espantat I que a sobre creu que que sap com crear un fill i que sap com ser esposos vam haver de creure que sabíem tot això per sobreviure no vam tenir prou energia per investigar en allò vincular i en allò psíquic de la mateixa manera que

22:41 investiguem en allò objectiu i en allò tècnic per sobreviure va ser peremptori que el cervell digués No no he de descobrir Com construir una arma Com construir una xosa Com construir la roda uir transport Com domesticar a els animals això era un imperatiu [Música] biològic mentre l'antropoide a evolució diu Ah vaig a investigar perquè he de resoldre aquest problema he de resoldre problemes he de construir millors coses tota la meva energia està dedicada a

23:27 això Puc dedicar l'energia a veure com estem fets com està fet l'altre a investigar què és la sexualitat Què és l'enllaç Què són els fills Què és madurar Què és el cervell humà Com funcionem no vam tenir temps i energia d'investigar això excepte alguns i algunes tradicions excepcionals a través de la història de la humanitat que van ser els grans investigadors del psiquisme de la espècie i de la vincularitat però aquesta investigació és pràcticament subterrània per a la resta aquesta investigació no és viva en cadascun de nosaltres i el que és tecnològic és criar

24:15 fills de certa manera fer vincles de certa manera és construir objectes per un costat i viure en formes vinculars preestablertes molt objectives que ens dóna molta seguretat però que tarot no són [Música] conflictives funciono per instruccions Ah les instruccions de Buda que Buda m'instrueixi sobre què és el que he de fer en vincular-ho Per descomptat que hi ha les instrucions de Buda hi ha les de Crist hi ha milers de instruccions però aquest cos no genera energia per adonar-se per si mateix

25:01 mateix ara si segueixo instruccions per el vincular que segueixi la de Buda o que segueixi la del cap de la tribu o que segueixi la dels sacerdots de la religió egípcia o que segueixi la dels sacerdots medievals o de les que fos estic seguint instruccions un organisme que segueix instruccions és un organisme mecànic Per què Busco una autoritat perquè em vaig acostumar a funcionar per instruccions perquè investigo en allò objectiu però no sé investigar en allò vincular No jo ho sé el cervell no té energia per

25:46 fer-ho el cervell està molt excitat i aquesta activitat el porta a generar aquest subjecte que està separat i aquest subjecte que està separat no s'adona del que que està [Música] fent No està malament aquest nivell de intel·ligència forma part de la intel·ligència el que és molt complicat és que aquesta és l'única activitat cerebral la del subjecte separat que construeix i que vol rebre instruccions sobre com comportar-se per comportar-se de la millor manera possible i no s'adona que es comporta

26:32 [Música] mecànicament això que anomenem jo ca És una construcció psíquica és una xarxa neuronal que reacciona sempre de la mateixa manera a tot allò que succeeix per això és mecànica aquesta Estructura No està malament a mateixa i això és important dir-ho perquè un diu Ah bo diu que no cal tenir jo i vet aquí totes les instruccions que vénen d'orient matin el jo si fem servir manuals de instruccions espirituals o psíquics ja sigui Buda o Freud que són meravellosos el que el que van descobrir Però si jo faig servir el manual de

27:21 instruccions sóc una ordinador dic segueixo estant al mateix de intel·ligència un patró d'intel·ligència que per la seva pròpia excitació està sempre pendent del que passarà i el que ha de passar i el que tindria de passar i el que va passar i està sempre interpretant no està Mai registrant és a dir dit altrament el cervell no està atent al que succeeix i ens trobem éssers humans tancats a les nostres construccions que tenim patrons d'acoblament de éssers tancats als seus

28:07 construccions que acoblen fins a cert [Música] punt i que tenen conflictes inevitables perquè són mecanismes de acoblament responem a mecanismes vinculars perquè ens comportem mecànicament Per què ens comportem mecànicament perquè no posem energia a investigar el que ens passa i només puc posar energia a investigar el que ens passa en enllaç si accepto el meu absoluta ignorància vincular si jo accepto la meva ignorància vincular accepto la teva ignorància vincular i accepto la ignorància vincular de tots [Música] nosaltres no hi ha algú que sigui intel·ligent

28:57 vincular és un mal enllaç vincular-se amb una autoritat que sap que em dirà el que he de fer Així no descobreixo per mi mateix és un enllaç arquetípic és un enllaç molt vell és un enllaç de l'època en què l'espècie humana no investigava enllaços i aquest és el moment que ens a veure obligats investigar l'enllaç ho important de l'enllaç no és el que com es construeix l'enllaç sinó el que aprenem a l'enllaç al llarg de la història sempre ens va semblar que ho important de les relacions era

29:43 construir el construir és l'activitat que li surt bé al antropoide però l'aquesta activitat la traslladem on no es pot traslladar perquè l'enllaç no és una cosa que es pugui controlar allò viu no es pot controlar Bé si allò viu es domina es converteix a conflicte o sigui entitats vivents que es dominen d'unes a les altres perquè no saben fer una altra cosa que no sigui controlar

30:28 això és conflicte Inevitable amb aquest nivell de intel·ligència facis el que facis el enllaç serà conflicte si no es desperta un altre nivell de intel·ligència no pot passar una altra cosa i el primer pas perquè es desperti és adonar-me de la meva ignorància vincular no de la meva ignorància sobre mi que sóc [ __ ] vincular i estan tots els altres que són savis vinculars em oblit de la saviesa vincular humana perquè no n'hi ha vaig li pregunto al savi i i però en el meu moment que li pregunta al savi sóc un lavarropes que està demanant instruccions sóc un mecanisme no m'estic

31:14 vinculant Vull que em digui Com resoldre el problema Qui vol resoldre el problema la intel·ligència tecnològica que l'únic que sap i li interessa és resoldre problema no ens aturem a veure Què és una cosa que mai no es pot controlar l'enllaç És una cosa és un nivell de realitat que mai no es pot controlar aquesta afirmació cal aturar-se Sí jo puc controlar una màquina però el vivent no ho puc

32:00 controlar allò vivent és una cosa que interactua constantment i canvia constantment i es manifesta d'una manera que està més enllà del control i el que hem fet sempre amb el vivent sigui arbres animals plantes però sobretot humans és controlar-nos [Música] Vaig entrar en pànic perquè tota la nostra seguretat psicològica està recolzada en la nostra capacitat de control i en principi no ens donem compte de això estem buscant control en allò

32:45 vincular és que no hi ha res a fer cal aprendre és un desequilibri profund que hi ha a l'espècie humana com ens sentim molt molt orgullosos en una àrea no podem acceptar la nostra indigència a la una altra Què necessitem que passi Quantes més guerres necessitem Com més tortures violacions maltractaments lluites de gènere lluites de religions què més necessitem no tenen problemes personals se n'adonarà els psicòlegs que ningú té problemes personals són problemes humans que es

33:32 repeteixen una vegada i una altra són patrons existencials que ens habiten i que no som conscients de ells hem de ser conscients de ells no com a persones separades sinó com a humans no existeixo com a individu [Música] separat existeixo com a humà i si no em reconec com a humà és dir si no reconec que està en mi tota la por tot el desig de control tota la ignorància tota la violència tota la crueltat tota la sensibilitat tota la bellesa aquesta està tot en mi i està tot als [Música]

34:17 [Aplaudiments] altres el proper pas psíquic del humà diguem vam ser tribus i ens convertim en individus en reacció amb allò col·lectiu eh o sigui vam ser col·lectiu El segon pas va ser variacions del col·lectiu que es senten cada vegada més individus i que estan necessàriament en conflicte amb allò col·lectiu Aquest és l'estat actual Quin és el pas següent en què aquest individu es reconegui com a col·lectiu com un col·lectiu que té tota la humanitat dins i comprèn la

35:03 humanitat dins i cadascun de nosaltres es converteix en un humà i cada cultura humana es converteixi en una variació del humà i cada nació es converteixi en una variació de l'humà que pugui sentir totes les altres diferències humanes com part de si mateixa com una cosa que no és no és extern a la meva experiència humana està a cadascun de [Música] nosaltres hem de desfer torno no ho resoldrem tecnològicament hem d'aprendre una altra cosa hem de despertar la realitat que l'enllaç és anterior a

35:49 mi que sóc enllaç i d'això que sento que sóc a reala està determinat pels altres i jo determino els [Música] altres Com podem accelerar això que està succeint perquè justament els sistemes nerviosos evolucionen el cervell evoluciona a la mesura que totes les seves estratègies anteriors fracassen si el cervell en té una

36:36 estratègia reeixida no la canviarà és antieconòmic biològicament només quan se li tanquen tots els camins el [Música] cervell pot fer un salt sobre si mateix generar noves connexions i captar un context diferent Però ha de fracassar totes les estratègies Bé estem a l'època a que fracassen totes les estratègies vinculares les estratègies tecnològiques continuaran sent reeixides les estratègies de domini i control entre els uns i els altres humans continuaran sent tan reeixides com ho van ser fins ara repetint els conflictes que han

37:23 repetit fins ara si una quantitat suficient de humans suporta el xoc que les estratègies totes no porten a cap part suportem el xoc De donar-nos compte de la nostra mecanicitat que no és ni la meva mecanicitat ni la teva mecanicitat jo no tinc intel·ligència vincular no la puc tenir si està tranquil el cos el cervell veu de seguida tots els mecanismes i les construccions que jo genera el jo com un yuyo que està

38:09 creixent tot el temps al cervell perquè sorgeix d'una excitació si si no creixés tant no és un jou és un bonic pastet que compleix la seva funció i és molt bonic perquè té funcions belles però no és no és funcional per aprendre junts perquè aprendre junts significa que cap dels dos tindrà [Música] raó cap ni ni la meva interpretació de el que està passant ni la teva interpretació del que està passant és

38:56 veritable [Música] perquè fins que no ens n'adonem junts el que està passant estarem a conflicte i si jo crec que tinc la millor interpretació del que està passant no la puc tenir però el conflicte vincular va estar òbviament s'augmentar la quantitat de de cervells en aquest estat i per sentir-se Units i no entrar en conflicte Què han de fer què hem de fer Hem de simplificar dir ah no nosaltres sentim tot el mateix volem tot el mateix com ho sabem i per antagonisme

39:44 amb un altre grup que sent tot el mateix i fa i vol tot el mateix una altra vegada la tribu en un altre nivell Però sempre és a la mateixa estructura és inevitable eh és molt important adonar-se que això és inevitable perquè és un nivell de [Música] intel·ligència ens adonem de la mecanicitat ens adonem que aquesta mecanicitat no és un defecte propi ens adonem que aquesta mecanicitat prové d'una intel·ligència que és meravellosa però que està fora de lloc perquè no he de lluitar amb aquesta

40:29 mecanicitat perquè això seria el mateix tinc que comprendre aquest nivell mecànic i comprendre l'excitació de què prové i en aquest sentit és fonamental que en comprendre'l el cos se n'anirà calmant estarà menys excitat i comprendre que l'atenció al enllaç és el més rellevant per a la espècie [Música] avui l'atenció a la construcció va a seguir però ja no és el més important va ser el més important per

41:16 sobreviure Ara el més important és la atenció a l'enllaç i quan dic atenció no dic la interpretació del vincle sinó estar atents al que succeeix aquesta tensió no és el jo i si prens el seu lloc deixa de ser un jo és un pastito valent si pren el seu lloc i deixa deixa espai per a altres circuits cerebrals que s'interessen profundament pels altres però no en un sentit de solidaritat i de no s'interessa en el sentit que

42:02 estan tan atents perquè quan està actiu el jo jo estic interessat en el un altre només a allò que m'interessa a mi del un altre l'interès a l'enllaç és un el seu interès i no m'adono dic vull a el meu fill segur que ho vull però què em interessa del meu fill el que m'interessa a mi del meu fill ni tan sols m'adono que no ho veig perquè no vull veure en el meu fill ho que no m'interessa del que no m'interessa

42:48 agrada d'ell el que em fa por d'ell i ni tan sols m'adono que ho estic fent perquè és un hàbit perquè justament no estic atent és molt important adonar-se'n diferència entre atenció i l'activitat ansiosa constructiva del [Música] jo el més difícil és que el sistema nerviós es mantingui a en calma ia estat profund en

43:34 enllaç està molt bé que hàgim entrenat la calma i la expansió de la percepció aïllant-lo ara ve el segon pas el segon pas és mantenir aquesta mateixa percepció a enllaç l'enllaç altera al que es va aïllar Aleshores és un entrenament completament nou no és el mateix entrenament que abans va donar no hem de fer servir el manual instruccions que va servir per a un altre estat de humanitat si Horitzó no hi ha

44:23 instruccions estic en ot estat de consciència el cervell que està buscant instruccions és un cervell mecànic que vol seguir una pista que vol seguir un camí que ja està traçat que vol seguir és un tramvia qui seguir una ruta que ja està recorreguda és mecànic no està en un estat creatiu un estat creatiu les instruccions Em Dono que no em serveixen Per més que siguin bones com tals no em serveixen si no descobrim Junts per nosaltres mateixos no es produeix una altra cosa per més que meditem 10 hores per

45:09 dia perquè només junts es produeix allò que transforma l'enllaç o millor dit allò que que és el enllaç perquè l'enllaç és el que ens transforma tots els que participem de l'enllaç això és vincular-se comprometre's que aprendrem junts i en aquest aprendre anem a canviar i no de la manera com jo vull ni la manera que la que us voleu sinó la manera com l'enllaç vol que és adonar-nos que el enllaç té una intel·ligència que li és

45:55 pròpia aquesta intel·ligència és més intel·ligent que la intel·ligència dels joés que participen del enllaç pot l'activitat cerebral del jo calmar-se prou per ser conscient de les interpretacions i reaccions a cada situació vincular primer pas segon pas ser molt comprensiu de les reaccions de l'altre i de les pròpies reaccions perquè he d'aprendre de l'enllaç significa aprendre de les nostres [Música]

46:41 reaccions no puc tenir un bon enllaç per gràcia [Música] divina cada ésser humà està absorbit en una activitat interna de construcció interna externa que mai serà un bon enllaç el bon enllaç només na emergeix al aprenentatge que fem a descobrir les nostres limitacions per a l'enllaç o sigui només si l'enllaç ens transforma el enllaç neix neix el moment que ens transforma neix en el moment que tu

47:28 interpretació i la meva interpretació sobre l'enllaç no són l'important sinó que l'important és l'enllaç Aleshores com vull l'enllaç i et sento i em sentiu la importància de la interpretació baixa no és tan important la interpretació L'important és que ens estem sentint i ens estem connectant i ens adonem de la realitat en què podem sentir-nos i connectar-nos l'enllaç porta arriba a la seva Veritat que no és la interpretació ni de un ni de un altre emergeix la realitat vincular que

48:15 està a la família en la parella al grup als amics en qualsevol [Música] activitat ens van ensenyar com hem de comportar-nos Qui ens van ensenyar aquesta cadena de antropoides tecnològics reeixits ignorants vinculars punt que sóc jo jo sóc aquesta cadena llavors torno si partim de la base que som ignorants vinculars a cada enllaç ens que deguda a la nostra ignorància és inevitable que reaccionem no puc evitar la reacció

49:03 no puc evitar-ne una interpretació de qualsevol cosa que vós facis diguis gest el que vulguis el meu cervell ja té una interpretació és a dir una reacció i el teu també d'on partim bé no n'hi ha de tenir reaccions no al contrari de saber que això és així som ignorants vinculars Aleshores ens hem de vincular des d'aquesta ignorància i deixar que les reaccions emergeixin perquè les reaccions són el conjunt d'interpretacions delirants sobre l'enllaç que tot cervell humà

49:50 té el vincular és un espai inexplorat pel ser humà és meravellós pintar quadres escriure novel·les això està molt explorat ara el vincular no està explorat per la espècie i ca el la evolució el planeta terra ens obliga a dedicar-nos a dedicar-li moltíssima energia al vincular quant abans ens adonem que cal dedicar molta energia i molta energia significa aprendre junts aprendre junts vol dir no saber aprendre

50:35 junts significa tenir una paciència infinita a les reaccions dels altres que són inevitables i i acceptar que els altres aniran tenint una paciència infinita aquesta les meves reaccions i interpretacions perquè vaig a interpretar Vaig a construir he de desfer un camí tan llarg però tan llarg que necessita molta paciència Què és aquesta paciència en el enllaç jo la trucaria amor adonar-nos que som éssers molt limitats que estem junts i que ens hem de tenir molta paciència per que emergeixi el que realment hi ha a nosaltres és el que és és el que hi ha

51:23 avui i si puc acceptar i si em sento acceptat això comença a ser un veritable enllaç acceptat no en el que et mostro que sóc O el que vull que vós accepteu que jo sigui sinó acceptat en allò que va emergint aleshores si som investigadors vinculars Bé crec que és és la textura del vincular per als propers passos del ser humà només sent investigadors vinculars és a dir apassionats Per

52:10 investigar noos en la relació pot florir una altra manera en nosaltres que no sigui tecnològica pot florir una atenció real a l'altre un no saber de l'altre i un no saber de mi és a dir un estar descobrint constantment el que està succeint jo puc dir això però després ve l'enllaç concret i l'enllaç concret és la veritat puc sostenir això que vaig dir a l'enllaç concret i de vegades el cos està en una

52:59 calma i un estat que això flueix ia vegades hi ha una calma en un estat que els mecanismes apareixen i és inevitable Què significa això i significa que sóc un humà del nostre temps [ __ ] vincular que desperta el fet de la rellevància planetària dedicar moltíssima energia al aprenentatge vincular no puc ser més que això crec que ningú no pot ser més que [Música]

53:46 això per què necessitem dipositar al un altre una diferència antagònica per confirmar la identitat que hem construït hem construït una identitat ja sigui grupal nacional religiosa Familiar o individual hem conido una identitat que per confirmar-se a si mateixa necessites sentir-se molt diferent de les altres identitats el preservar la definició d'identitat grupal religiosa

54:32 individual és un anhel que té una profunditat evolutiva d'un milió de anys és és l'hàbit espontani de de qualsevol grup humà de qualsevol de qualsevol ésser humà violentar aquest hàbit cal molta energia perquè és és una amenaça a la construcció a la construcció al que ens manté Units com a grup ia allò que em manté coherent com

55:19 persona qüestionar aquesta coherència és una cosa molt complex és a dir si si deixo de dipositar a l'altre el que sento com incoherent a mi dig per què ho diposito a l'altre si deixo de dipositar-lo a l'altre automàticament ho començo a registrar en mi i i automàticament això redefineix la identitat i se sent com una pèrdua de identitat hi ha una fragilitat psíquica tant grupal com individual que se sent molt ràpidament amenaçat a la seva organització se sent

56:05 ens sentim desorganitzats si es qüestiona les arrels de la identitat i llavors l'única manera de que no es qüestionin les arrels de la identitat és antagonitzar o sigui això és el que no ens donem explica el antagonitzar permet una coherència molt alta una simplificació psíquica molt alta i estem acostumats un milió d'anys a aquesta simplificació retirar la dipositació a nosaltres porta una quantitat de informació que ens desorganitza bo hem d'estar

56:51 disposats a aquesta [Música] desorganització de fet avui és el que està passant a nivells de grups o sigui totes les nacions estan en una crisi eh tremenda perquè ja no poden dipositar en una altra nació tota la foscor que abans dipositava ara la foscor està endins de cada nació ia cada nació les contradiccions es fan cada vegada més grans és a dir què està passant planetari en allò extern el fet de que totes les comunitats

57:36 nacions imperis xoquin uns amb els altres fa que inevitablement es qüestionin les maneres antigues de organitzar-se i per l'altra banda el sorgiment de l'individu dins de cada comunitat va trencant els llaços les formes vinculars que caracteritzaven aquesta comunitat o sigui es trenquen tradicions senceres tant per fora per xoc amb altres tradicions com per dins a l'engròs cabal d'individus que trenquen els llaços tradicionals Aleshores estem en un moment en què es

58:23 està desorganitzant la forma que donen coherència a cada comunitat aquesta desorganització de formes ca necessària però és molt difícil de tolerar I com acompanyem col·lectivament aquest aprenentatge bo Això és el molt difícil de la nostra època però crec que perquè es pugui acompanyar col·lectivament aquest aprenentatge és imprescindible que hi hagi una massa crítica d'éssers humans que puguin fer aquest aprenentatge en si mateixos és a dir fer un aprenentatge profund a qüestionar les arrels del que hem definit com a mi

59:14 identitat dic l'absorció del que dipositem en nosaltres com negatiu és un cabal d'informació tan alta que la primeres que les sensacions bàsiques són de desorganització i són sensacions molt doloroses d'un dolor que un psicòleg diria són ferides narcisistes o sigui un individu modern és és narcisista per definició sí que se sent especial únic superior als altres aquest que ha d'estar vist i reconegut etcètera etcètera és és el estat natural de la humana avui ara quina és la maduració d'aquest

1:00:04 individu només es produeix per acumulació de ferides narcisistes No no madurarem per confirmació del nostre narcisisme és això no madura això confirma una estructura narcisista per vincular met tindrà els conflictes inevitables que parlàvem abans la única manera com avui madurem és a través de les ferides narcisista és dir situacions que ens facin veure amb tota Claredat que allò que construïm com identitat No és cert que som més complexos que tenim dins nostre

1:00:50 aspectes interns que són molt més complexos ambivalents i contradictoris de la H la creen [Música] desfer un llarg camí acceptant que va ser necessari perquè va ser el camí que va ser necessari per primer per sobreviure com a espècie i segon per que l'espècie tingués individus més éssers humans més complexos ara aquesta mateixa complexitat que va adquirir el individu ens ha de portar a caminar el camí del individu no Per tornar al col·lectiu en termes tribals sinó

1:01:36 per que es desperti en nosaltres una sensibilitat molt més gran cap al Humà acceptant tot allò humà dins nostre si si sóc l'Humà jo sóc vincle no hi ha enllaç extern a mi l'enllaç que apareix és el meu aprenentatge l'aprenentatge que em cal fer sol si ens apassionem per aprendre junts descobrir-nos junts com estem fets realment psicològicament mentalment emocionalment Com estem fets com

1:02:24 funcionem nosaltres donem per fet que sabem com som i em sembla força evident que no sabem com funcionem i dedicar energia a això produeix al principi molt dolor perquè se sent com una insuficiència al principi se sent com insuficiència personal per això apareix com a hera narcisista sóc jo Ah sóc jo que Ah no és envejós l'altre també sóc envejós Ah

1:03:11 no no és violent l'altre jo també sóc violent aquests aprenentatges acceptar la pròpia violència la pròpia gelosia la pròpia possessivitat les pròpies pors les pròpies limitacions sabem que és molt dolorós i no donar-li la culpa a ningú de això aquest volum de les narcisistes es pot acceptar Si hi ha un espai intern que reconegui el més ràpidament possible que no són fal·les personals són limitacions humanes són inevitables limitacions humanes d'un milió d'anys d'evolució on la supervivència era el més important i el

1:04:01 enllaç no era un tema va canviar el context per a l'espècie humana que avui per a l'espècie humana molt més important que tenir el control sobre una situació és tenir enllaços correctes si per a cada ésser humà si per a cada nació si per a cada grup humà podíem acceptar que el més important no és que controlem el que està passant cadascú sinó que trobem un espai vincular de trobada de equilibri si que només vaig comprendre això podríem afluixar la necessitat de

1:04:47 control mutu o Quiz ens adonaríem que bé si si algú té el control de la situació l'enllaç va explotar tard o aviat ja sigui un enllaç de a dos una família un grup una nació sencera des d'un punt de vista necessitem recórrer totes les experiències Què és la metàfora de la reencarnació un ésser que ha recorregut infinites

1:05:33 experiències i que gràcies a la experiència s'adona la repetició de les experiències Aleshores a cada nova experiència ja no veu la experiència sinó que veu un patró un patró d'experiència i comprèn des del principi on va a acabar l'experiència perquè va comprendre el patró frencia té una intel·ligència que en veure patrons i al comprendre's com un conjunt de patrons existencials fa un moviment diferent del que coneix s'arrisca a ser un moviment creatiu un moviment que no repeteix el

1:06:23 patró ara és important si jo en vaig tenir moltes vides O vos vas tenir moltes vides ho important que els humans vam tenir moltes vides que cadascun de nosaltres és la humanitat sencera que en cadascun de nosaltres està tota l'experiència i que en cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat d'adonar-nos que aquestes experiències que semblen tan per separat semblen tan importants a realitat expressen patrons de experiència que es repeteixen una i altra vegada i una vegada i una altra [Música] quan un ésser humà comprèn que està constituït per patrons i que a conseqüència estem constituïts per

1:07:10 patrons la relació amb el patró es altera perquè se se percep el final des del principi Quantes experiències necessito per adonar-me Quin és el patró que està a joc Bé això és el que ens passa concretament en cada situació de aviat sorgeixen situacions en què ens donem compte des del principi la frase popular és aquesta pel·lícula ja la vaig veure ja sé com acaba perquè sé com comença diguem aquí la consciència està en un pla més madur està en un pla de patrons d'experiències i no de

1:07:57 esdeveniments aïllats aquí aquesta consciència comença a tenir una percepció diferent de l'ésser humà Per què Perquè s'adona del condicionament al qual està sotmès cada ésser humà i éssers conscients de la seva condicionament es relacionen d'una altra manera perquè estan aprenent junts del condicionament estem aprenent junts del que abans no vèiem estem aprenent junts que repetim

1:08:43 patrons I llavors junts podem adonar-nos dels patrons que estem repetint I per què els repetim [Música] no com un error sinó com una inèrcia que ens és pròpia i en conseqüència si el la consciència de repetició sense rebuig per la repetició Perquè si em barallo per la repetició és un estadi que encara no he acceptat la mecanicitat del condicionament si no acceptem això no podem no podem avançar un mil·límetre llavors apareixerà la

1:09:29 repetició apareixerà el condicionament apareixerà el patró si junts ens reconeixem en un patró o en un conjunt de patrons potser en pot passar una altra cosa si no es repetirà el patró hem de reconèixer que hi ha un que el cos està tan habituat a moure's entre poses dir el que vós deies entre formes vinculars en què la forma que prenen els enllaços és més important el contacte és tan profund l'hàbit que la forma em dóna seguretat perquè sento

1:10:15 que alguna cosa està controlat i si no es dóna la forma No sé quin és l'enllaç si no es dóna la repetició estic en un espai desconegut si estem junts en un espai desconegut és perquè segurament estarem tan atents l'un a l'altre en la situació que ens anem a vincular si estem en una situació conscient i inconscientment coneguda no estarem atents l'un a l'altre no comportarem mecànicament ens deixarem portar pel patró inconscient i tard o d'hora apareixerà el conflicte perquè mai hi va haver enllaç hi va haver

1:11:01 un motlle on [Música] encaixem acceptar-nos en tanta espècie com a molt intel·ligents tecnològicament i molt ignorants vincular mene és dolorós per a la espècie però és inevitable que això passi si el espècie vol sobreviure perquè avui la la inèrcia del que hem fet per sobreviure és tan

1:11:47 gran que destrueix tota aquesta espècie tan fràgil fa un milió d'anys a lluita amb les altres espècies podria preguntar-se Quina és l'espècie més perillosa per nosaltres per a l'espècie humana i per el planeta terra l'espècie més perillosa és l'espècie humana i hem d'adonar-nos de això els perillosos no són aquests humans o aquells humans o o aquest sistema humà o aquest altre sistema humà no la espècie humana és el perill per a la espècie humana i per al planeta sencer i això ha de ser un xoc hauríem de conversar d'això no de

1:12:35 que cal canviar el sistema capitalista o el socialista o cal canviar de president o els dirigents no són capaços de res o els musulmans per aquí i els xinesos per allà no no són perillosos un grup d'humans o un altre grup de humans més espècies perilloses som nosaltres perillosos tal com som un cap al un altre perquè la nostra inèrcia ens porta a controlar-ho tot i destruir i ara destruir-ho tot perquè ja no n'hi ha ja no és tan necessari controlar Ja sobrevivim això és el que

1:13:22 crec que la vida de la la intel·ligència biològica que està a nosaltres aprendrà que se n'adonarà n'hi ha prou intel·ligència en les profunditats del cervell humà perquè es doni compte per si mateix mateix davant del perill que ha de canviar davant el perill de destruir-nos a nosaltres mateixos que hem de canviar això que vos deies abans la culpa la tenen aquests o la culpa la tenen aquells no el problema és la nostra limitació estructural i això ens en donaria un altre espai completament diferent per

1:14:09 interactuar per comprendre'ns en les nostres limitacions i per deixar que apareguin formes noves sense lluitar uns amb els altres sinó que naturalment descobrim formes noves i diferents desconegudes comprenent que els desconeguts ens espanta molt i que hem de ser molt pacients en la reconfiguració profunda de tota la espècie perquè això és el que està ocorrent si no hi ha una transformació

1:14:55 funda a l'espècie [Música] humana el conflicte que generem els [Música] humans no té final i amb el poder que avui tenim els éssers humans crec que és bastant evident que anem cap a una destrucció de la vida sincerament No crec que aquesta destrucció passi sincerament crec que com totes les etapes evolutives la vida té codis interns que es desperten es activen davant el

1:15:40 perill i hi ha una intel·ligència molt més profunda dins nostre que no som nosaltres que es desperta al moment en què totes les estratègies fracassen en el moment que advertim que no hi ha més opció quan no n'hi ha més opció alguna cosa s'activa alguna cosa es desperta i crec que com espècie anem en la direcció de donar-nos compte que no hi ha opció Com més siguem aquells que ens adonem que no tenim opció com a persona com individu com a cos no tenim opció

1:16:28 l'aprenentatge vincular és més important que que el control Si això es fa carn automàticament tot el cos canvia el cos comença a donar espai perquè es accepta que aprendre junts és més important a tenir el control sobre la situació I això és una transformació del cos mateix perquè si t'observes naturalment veuràs que alguna cosa vol controlar hi ha una tensió corporal que vol controlar o que vol que algú controleu i poder que el cos tingui l'espai de

1:17:16 Que aparegui La veritat de l'enllaç Sense Control és un aprenentatge del cos i és un aprenentatge que tindrem que fer o què estem fent aquest aprenentatge i hem de donar-nos compte que estem fent aquest [Música] aprenentatge [Música]

1:18:02 Oh

Share

YouTube Video Summaries