0:20 SerLibreMente és una plataforma dedicada a l' autoindagació i la consciència humana. Aquesta pel·lícula s'ha enregistrat com un viatge experimental. Totes les converses han sorgit espontàniament. Què és viure amb una Ment Lleugera? La veritat és que no ho sabem. De fet, no sabem per on començar aquesta història. El que sí que sabem... és que alguna cosa dins nostre vol ser lliure. Però, lliure de què exactament?
1:22 Fa anys que busquem. Trobar respostes que van plantejar més preguntes. Pot la llibertat estar en alguna cosa? En algú? Hi ha tants camins com cercadors. Potser la recerca es va convertir en una forma de vida. Tanmateix, alguna cosa ens obliga a trencar aquest cercle. I així és com comença aquest viatge.
2:19 Vam conèixer en Sergi Torres en una de les nostres primeres entrevistes. I a partir d'aquí vam començar a gravar les seves xerrades mensuals al teatre. És difícil etiquetar en Sergi. És conferenciant i ha escrit diversos llibres. Però crec que el més exacte seria dir que el seu paper és ser un guia contemporani. Algú que t'acompanya fins al moment present. Sempre estem en el present. Ho veus això? - Gràcies. - Gràcies a tu també.
3:13 Vindré a tu en un moment... Veus que no hi ha un aprenentatge concloent? No hi ha cap "Ah" "Millor que hagi vingut a aquesta xerrada". No existeix tal cosa. No n'hi ha. Perquè tot canvia constantment, excepte una cosa. Tot sorgeix davant teu. I sorgeixes davant teu, juntament amb ell. Emergeixes com a identitat personal. Ara mateix, davant teu amb tots els teus sentiments i els teus pensaments. Emergeixes a la teva pròpia realitat. És un esdeveniment que val la pena observar. Moltes gràcies a tothom. Gràcies.
4:13 RETIRO DE LA VIDA ÉS PRESÈNCIA - Ara estem en moviment. - Sí. Per tant, vol dir que anem a un lloc. Però és mentida. Només som en aquest instant. I sembla que quan ens traslladem a un lloc, deixem enrere un altre lloc. No és veritat. És la configuració mental que ens ofereix el nostre diàleg personal . Perquè en Sergi, que és producte del passat, es pugui projectar cap al futur. Però aquest Sergi no existeix. El present està passant però això no vol dir que jo estigui sent present... conscientment. Vull dir, puc estar pensant en coses que no tenen res a veure amb aquest moment. - O puc ser-hi... - Puc fer servir això?
4:59 Però el present ja és aquí! Sempre ets en el present, i sempre ets conscient que ets en el present. - De debò? - Sí! I si estic projectant algun futur, o recordant? Fes-ho ! En què estàs pensant ara? Sobre el futur o el passat? Crec que arribarem a la Vall de Núria. D'acord. Quan estàs pensant en això? Ho penso aquí, ho penso en el meu present. Això és tot. Però hi ha altres coses i elements que estan passant en el present, Sí. a la qual no hi presto atenció perquè estic pensant en el futur. com per exemple, els arbres al costat de la carretera...
5:48 - M'estic explicant clarament? - Aquesta famosa consciència plena, aquesta famosa consciència present, implica que abraces allò de què ets conscient, ara. No és del que no siguis conscient ara. Tornem a pensar on arribarem. I mira com aquest pensament no és futur. No té cap futur. És genuí, és present. Per això aquest pensament no t'informa sobre el futur. Perquè no saps si realment arribaràs a la Vall de Núria. Espero que sí! "Espero que sí" vol dir que aquest moment present no t'interessa. I si t'interessa, t'interessa juntament amb el moviment que et porta a la Vall de Núria.
6:37 Un pensament ominós em va creuar el cap, el de no arribar a la Vall de Núria. Quin és el pensament ominós? El primer que vaig dir al cap va ser com: "alguna cosa dolenta, un accident" : és súper ràpid. - Ara, vigileu això. Aquest pensament, intenta, portar-te a la Vall de Núria. T'està dient: el pensament sobre el futur és correcte, has d'arribar-hi. Si no hi arribes, és perquè tindràs un accident de cotxe. Aquest procés no és correcte. Si ho contemples des del present, en el present, existeix la possibilitat d'arribar a Núria, així com la possibilitat de no arribar-hi. Però no saps el motiu.
7:23 No vaig a la Vall de Núria. Si vas a la Vall de Núria no estem en el mateix moment... I no ens podem comunicar. Vaig a aquest moment. Això no ho ensenya un llibre, ni un documental, ni un professor. Això ningú t'ho ensenya. El moment present és l'ensenyament. El retir encara no havia començat, i ja podia sentir la intensitat de lliurar-nos completament a aquesta aventura. D'alguna manera, des del moment que vam pujar al cotxe, en Sergi ens convidava a saltar al buit. I va començar a aparèixer la por d'anar cap a allò desconegut.
8:15 Els ecos de la conversa ens van acompanyar durant tot el viatge. Comencem en un minut. Cap ésser humà et pot guiar cap a tu mateix. T'imagines que et guiaria cap a tu mateix? Quan ja en tinc prou amb mi mateix.
9:03 Sé que per a molts, en sentir això, comença a sonar com una "no-retirada" una... llàstima! això ja... Si creus que necessites que algú t'ensenyi alguna cosa, estic aquí per fer-ho. Però l'única cosa que t'ensenyaré és que no et puc ensenyar res. Perquè així és com acabem, tan aviat com sigui possible, això... Vaig directe al gra, em permets? Aquesta farsa espiritual. Aquella farsa de la relació entre estudiant i no estudiant. Però, és clar, tots som un, per tant tots som mestres, però ningú és mestre.
9:49 Però, oh Déu meu! Què és això? Després d'escoltar en Sergi, cada cop em va quedar més clar que tot gira al voltant del mateix punt. Semblava que aquesta era tota l'ensenyament. Aleshores, què ens impulsa a emprendre aquesta cerca? Quan entenc la pau que habita en mi, la puc veure en qualsevol altre ésser. No cal que ho expliqui. Ho explico perquè hi ha molta gent que no ho veu en si mateixa. I l'única cosa que ensenyo és que no sé res. Els convido a mirar-hi a dins. Descobrir, aquell espai d'ignorància, que amaga aquella comprensió infinita.
10:38 - Veus com és de senzill? - I paradoxal. Totalment paradoxal. I la paradoxa és incomprensible en si mateixa. No es pot entendre, però es pot viure. Pots caminar-hi. No ho pots veure i conceptualitzar. Nosaltres mateixos som una paradoxa. - Ho som tot, sent només això. - Sí. La solució a aquesta paradoxa no es pot entendre si no ets la paradoxa. Per això, quan només sóc jo, completament jo, em converteixo en tot. Així doncs, és com... per entendre la meva plenitud, he de relacionar-me amb la meva dualitat.
11:23 Per descomptat, només llavors veuràs que la dualitat no existeix. Quan pots ser-ho, quan pots ser els dos pols de la unitat, t'adones que aquests dos pols no existeixen. Però cal acceptar els dos pols. Molta gent intenta rebutjar la dualitat per aconseguir la unitat. Però la dualitat no existeix. Perquè no existeixen la unitat i la dualitat. - Perquè llavors seria una "Supradualitat" - Exactament. I aquí és on la majoria dels éssers humans tenen dificultats. Intentant resoldre la "Supra-Dualitat" Adorant la unitat i rebutjant la dualitat, això no existeix. - No, és clar que no. - I allà hi ha un descans, hi ha un descans. En última instància, l'ensenyament et porta a aquest repòs. L'ensenyament et mostra que no ho pots entendre, perquè tu ho ets.
12:13 Tu ets l'ensenyament. Si vols ensenyar pau, si no t'adones que ets pau, no té cap sentit, ni ensenyar-la ni que te l'ensenyin. L'ensenyament sempre torna a si mateix. Mai va més enllà. No hi ha cap evolució de l' ensenyament. L'ensenyament no et porta mai enlloc més. Però et mostra, amb la totalitat, el lloc on ets. Imagineu-vos que aquest camí que acabem de recórrer és un camí espiritual. Si ets aquí, no saps en quin punt del camí ets. No saps si ets al principi, al final, al mig, a dos terços.
13:01 Tot el que saps és com és ara. perquè en realitat no hi ha camí. No sé si riure o plorar. El que vulguis. No importa. Tot ja se sap, només cal anar descobrint-ho sobre la marxa. No hi ha res més a saber. No hi ha res més per viure. Ja ho has viscut tot. El que ens sembla que és el futur, ja ho heu viscut, ja és a la vostra consciència, perquè si no ho fos,
13:49 no en podríeu ser conscients. No hi ha res més a afegir. I no et podrà prendre res. Què va ser el més difícil? Què va ser el més difícil ? El més difícil va ser viure el rodatge, sense saber què passaria. El més difícil per a mi va ser voler entendre què sóc.
14:34 Per entendre què sóc! En Sergi m'havia deixat en un lloc desconegut. Sense terra sota els meus peus. Si mirava cap a on assenyalava, em vaig adonar que tot allò que tenia sentit per a mi, només ho era perquè jo li donava un significat. Això va despertar en mi una profunda por. Si no em definia segons el que pensava, no sabia qui era. Cap experiència passada m'ha ajudat a viure aquell moment. L'ESSÈNCIA DEL RETIRO DEL TÀCTIC
15:20 Muditosan ha dedicat la seva vida a explorar el cos en totes les seves dimensions. Des de ben jove va sentir l'atracció de la recerca existencial. I va ser llavors quan va descobrir el potencial del " Toc Conscient d'Arun". Una manera de conèixer el cos, a través del tacte i l'amor per la meditació. Quan vaig arribar vaig pensar: "Aquí puc alliberar-ho tot". Em vaig sentir en un lloc segur i familiar. En anys anteriors, ja havíem participat en el mateix retir.
16:06 Tot això era només una idea, un subtil desig de no reconèixer tot el que sentia. Segueix respirant! Deixa que el cos parli. La societat moderna castra contínuament l'expressió
16:56 del nen des de la infància. Ni aquí, ni ara. Aquesta és la part que el cos vol expressar. Hi havia dies de tota mena. I en un moment donat em vaig preguntar, què hi faig aquí? Em sentia com si estigués en un grup de bojos.
17:42 I vaig veure totes les meves resistències apareixent. Confia, hi haurà un moment en què sentiràs com el cos floreix. Hi haurà un moment en què passarà. T'ho garanteixo, si t'hi quedes, hi ha un moment en què el cos floreix. L'avantbraç desapareix... Les espatlles desapareixen... i tu desapareixes... I no hi ets. Desapareixes completament.
18:42 Aguanta't dins la terra. Com les arrels de l'arbre busquen aliment al centre, a terra... tu busques arrelar-te. Les sensacions considerades negatives per la ment, la ment que jutja, són sensacions com el dolor o la tristesa. Normalment ens agrada amagar-les o no sentir-les. Ens tornem freds amb ells. Els amaguem o els rebutgem.
19:27 Que estiguin dins la natura. I observar-los des d'aquesta neutralitat. I mira dins teu. I quan els dos que estan sent tocats s'uneixen amb la mateixa força i amb la mateixa freqüència de mirar cap a dins, compartir una sessió esdevé meditació. I recorda que és un acte d'amor. La tècnica és el que t'estic mostrant. Però l'essència prové del cor.
20:12 És un acte humil i innocent. És simplement un canal que es col·loca aquí, per mostrar com un mirall, la sensació naixent del cos. En aquest moment i en aquest lloc. Vam començar a trobar un espai tranquil, des d'on poguéssim observar-nos sense jutjar-nos. Cada sessió va ser una trobada íntima amb un mateix. És un flaix de llum que entra per allà. I la persona respira per sota. Afluixa el tacte, torna't neutral...
21:00 Suavitza la sensació... I separa el contacte. I sent la sensació als teus polzes. Digues com et sents, és molt agradable! Ja no teníem la tensió de filmar un documental. L'equip va haver de rendir-se i deixar de filmar des del fons.
21:45 La paradoxa d'aquesta retirada va ser veure que la força està en la rendició. Confiàvem que la pel·lícula ens portava al lloc correcte.
22:34 En aquests llocs, sempre coneixes gent amb qui t'apropes. Passen deu dies de retir, i després no els tornes a veure a la vida. Però si tornes a veure algú, et sentiràs com si fos el teu germà. - Sí. - Sí, sí. En tallers on no fas servir el teu cos, on és una reunió més teòrica o més debat, crec que hi ha menys connexió amb els altres que en aquest tipus de taller. On toques un altre cos, una altra persona. I esteu comunicant a altres nivells. No només verbalment, oi?
23:20 Ja saps què li preguntarem a en Mooji? No, sento que vaig directament a l'escorxador. No, de veritat, sento una mica de nerviosisme. Que també és una mica semblant al que em va passar a mi, quan estàvem amb en Sergi a la Vall de Núria. Arriba un moment en què, si realment estàs disposat a mirar... cap a aquest espai que és totalment aquí, en el moment que intentes formular alguna cosa, sembla que ja ets a fora. Totes les preguntes que em vénen al cap, ja les he fet abans. I intueixo que en Mooji els destruirà a tots de la mateixa manera. Així
24:08 doncs, ja ho estic mirant. D'alguna manera, alguna cosa dins meu ja ha començat a mirar-ho. I suposo que aquest és el nerviosisme i la intensitat que començo a sentir abans d'arribar. Perquè significa deixar-ho tot anar, no aferrar-se a cap "idea precuinada". És totalment això i totalment ara. En Mooji és un professor dedicat a compartir el seu descobriment sobre la nostra naturalesa. I el Monte Sahaja és un lloc perfectament dissenyat per a la contemplació i el silenci. Vam arribar agitats del viatge, compartint entre nosaltres tot el que estàvem descobrint.
24:53 I de seguida vam notar el contrast. Ens vam adonar de quantes vegades parlàvem sense tenir res rellevant a dir.
27:14 Després d'hores de satsang, vam començar a acceptar que havíem perdut completament el control d'aquesta pel·lícula. I l'experiència que estàvem tenint havia passat a primer pla. L'harmonia i el silenci del lloc ens van inundar. Vam començar a moure'ns sense esforç. I permetre que l'observació s'aprofundeixi cada cop més. Ei, Mooji! Ai, Marta! - Hola. - Hola. Gràcies
28:00 - Moltes gràcies. - Moltes gràcies, Mooji. És estrany estar en... el que sembla una entrevista, i no tenir cap pregunta que realment em molesti ara mateix.
28:53 I realment no sé on porta tot plegat. Però no tinc cap altra opció. En tot aquest moviment, en mi, personalment,
29:42 el primer que ha aparegut és tot allò amb què lluito. És com... xop! de sobte tot hi torna a ser.
32:09 El drama. Me n'adono
33:12 , és un hàbit. És com alguna cosa que es protegeix a si mateixa, com "d'acord, d'acord", però, "d'acord, d'acord", però... torna. Déu meu! No hi ha cap lloc on anar!
35:39 UNA DESCANSA PEL CAMÍ
36:36 - Sopa! - Sopa!... Vivim la vida com si fos una successió d'imatges mentals. Però la vida no és una successió d'imatges mentals. És un procés, és una reacció en cadena. Una pilota tomba aquesta copa... Aquest vi estira, empeny alguna cosa més... I aquesta força, aquesta energia, aquest principi de conservació de l'energia que s'està expandint, aquesta és la reacció en cadena que forma la vida. La vida és això, oi? Així doncs, tot surt del cervell? Un pensament és una proposta per viure un moment concret de la teva vida. I pots decidir si el vols utilitzar o no. És una proposta, però ens hi sentim tan identificats que no la veiem com a proposta. Ho veiem com l'única opció. Quan fas una pregunta, per exemple, quan jo estava parlant.
37:23 És el pensament una proposta del cervell per viure aquest moment? Vegem-ho així: "Sí, però..." És essencial aquesta pregunta ? Et porta a la certesa? Et porta a deixar de fer preguntes? No. Aleshores, per què ho fas servir? Vull dir, amb quin propòsit? I fent-te aquesta pregunta que no té resposta, pots veure'n el propòsit. Vols saber què intentes aconseguir amb aquesta resposta. Això és el que té valor. No és l'explicació que pots donar, "per això, allò i l'altre...". És la pregunta essencial que et deixa sense paraules, això és el que realment busques. Però no ho permetem. Seguim fent preguntes. "Sí, però el que m'estàs dient, ho estic pensant o...?" Així doncs, escolta, deixa que això s'expressi, però torna't a fer la mateixa pregunta. Quan la gent et fa preguntes al teatre, també és així.
38:11 Sovint és com si algunes preguntes ni tan sols t'arribessin, oi ? I d'altres sí que obren un espai des del qual et pots expressar . És molt subtil, però és molt evident. Perquè no veus la pregunta com quelcom extern a tu. Així doncs, quan escolto la pregunta, sé perfectament d'on es fa. I si hi ha algun interès en una resposta o no. Si la persona que fa la pregunta no té interès en una resposta, no contesto la pregunta. Perquè la pregunta ha de ser una experiència, no un concepte. Així doncs, si qui fa la pregunta no està disposat a deixar de banda la pregunta, no hi ha res a dir. Per això, de vegades, la manera de respondre és aixecant la persona de la cadira i caminant amb ella.
38:56 És com un gest. És una metàfora. Els treus del seu lloc. Perquè altrament, no hi ha coneixement. La pregunta mai no et porta al coneixement; és quan ho deixes anar. El nostre següent pas va ser anar a veure la Sesha. un professor de meditació Advaita que vam conèixer fa uns anys. Ens va sorprendre la seva claredat i saviesa, a l'hora d'ordenar i estructurar la ment.
39:43 Malgrat la fatiga acumulada durant les hores de viatge, rendir-se era l'única manera. RETIRO DE MEDITACIÓ El meu interès fonamental és que us adoneu que les nostres accions i el nostre pensament es poden fer des d'una perspectiva diferent sense aturar l'acció. Això és l'important que ho entenguis. Que... hi ha una perspectiva diferent a través de la qual podem associar-nos amb accions i pensaments, de manera que esdevinguin instruments de transformació personal.
40:28 Instruments d'autoconeixement. Bàsicament això és tota la parafernàlia, la resta és... decoració construïda. El que es proposa no és un canvi de vida. És un canvi de paradigma cognitiu. El "jo" mai és anterior al pensament. El "jo" és sempre una conseqüència del pensament. Perquè el "jo" romangui hem de pensar constantment. Com que el "jo" no és previ als pensaments, sinó que és una activitat inclosa en ells,
41:13 comencem a detectar que hi ha una manera de posicionar-nos cognitivament abans de la seva aparició. La pràctica meditativa interior és l'absorció de l'atenció mateixa en l'atenció. Es tracta de parar atenció a l'atenció. Cap allà va això. La pràctica externa és desdibuixar absolutament l'atenció en allò a què es presta atenció. El que intentarem en la següent pràctica és jugar una mica. Juguem a pensar. Ara anem amb tu, Rodrigo. On és la teva atenció? En les teves paraules. En el meu discurs, molt bé. I si no parlo, on va a parar ? A
42:01 qualsevol lloc. Ho veus ? On, per exemple? Una porta que feia soroll allà fora... D'acord. T'adones que l'atenció va d'un lloc a un altre? - Sí - - Pots notar això? - Sí. No pensis en la teva mare. - Què passa? - Això és tot... Ara estem fotuts, ja has pensat en la teva mare, oi? En comptes d'això, et dic: "no pensis en res" i què passa? En aquest cas no obeeixes. Només cal mirar com és la ment! Si és tan intel·ligent i tan coneixedor de les coses, dic "no pensis", però això no s'accepta, no, no, això no . Aquest estat inquiet d'agitació mental és la cosa més constant en un ésser humà, Rodrigo. Em segueixes? D'acord.
42:48 Ara Rodrigo... Tens molta set, així que estàs bevent aigua molt freda. Aleshores refresca profundament l'estómac. Ho sents? D'acord, ara treu-ho. Ets a la cantonada d'uns semàfors. Vas a creuar el pas de vianants, però el semàfor es posa en vermell per als vianants. Pots veure el semàfor vermell per a vianants? - D'acord, està clar? - Sí. Ara llença-ho. Ara tu... Rodrigo, detectaràs un triangle totalment daurat. Ho pots fer ? D'acord. Ara llença-ho. Quan descartes el triangle, què queda?
43:35 Com una impressió de triangle. D'acord, si elimines aquest rastre del triangle, què queda? Com una negror buida, però no completament neta. D'acord. Observa si apareixen pensaments. Mira si apareixen pensaments dins teu. Ara et llançaré al món interior. Apareixen els pensaments? O és que el món està esperant? Una mica d'espera. Bé . Aquesta espera, de què està plena? - Res... - D'acord, et preguntaré... Intenta eliminar el no-res com quan vas eliminar els pensaments abans, i mira si és possible eliminar el no-res. No. T'adones que aquest no-res és més estable que els pensaments? Sí.
44:20 Com diries el que hi ha a dins, Rodrigo? Què és aquest no-res? Com ho diries? Un altre nom... És com l'espai. T'adones que abans, l'atenció anava com una boja d'un lloc a l'altre? I ara s'ha ancorat en aquesta quietud. En aquell silenci. Sí, és com un vaixell, com... - Com si fluís, sí. - Sí. D'acord. Està completament viu. Estem d'acord? - Sí. - Bé. L'experiència de molts de vosaltres probablement serà similar a la d'en Rodrigo. Estem d'acord ? Si us plau, aixequi la mà. Molt bo. Com que no apareix cap pensament, la teva història simplement no apareix. Però et pregunto, existeixes?
45:06 Sí. Allò que existeix allà es diu Rodrigo? No. Allò que existeix allà, cal que es digui Rodrigo? No. Allò que existeix allà necessita una història per existir? Tampoc cal això. És una massa d'atenció. Estem d'acord? És una massa. Una massa que sap. No sabem com descriure-ho. És un testimoni. Podríem anomenar-ho un testimoni. Una capacitat per presenciar el buit, no hi ha res més que això. Has passat mai tant de temps sense pensar? No ho crec. Intenta veure si hi ha algú darrere del que percep. Fixeu-vos en com el perceptor està ancorat darrere. T'adones que no hi ha res al darrere?
45:52 Sí. T'adones que aquest perceptor està com "contra la paret" de la seva pròpia consciència? Que no hi ha res abans? Començaràs a veure, en el teu cas Rodrigo, i en el cas de totes les altres persones aquí presents, que el perceptor deixa d'estar enrere, ferm i apuntalat, i comença a aparèixer per tot arreu del camp interior. Pots notar-ho momentàniament? - Pots, Rodrigo? - És lent, és com entrar... Sí, és com entrar. Una mena d'expansió estranya, on ets a tot arreu. Per tant, el perceptor és diferent del buit, però el perceptor no difereix del buit. - Entens la paradoxa, Rodrigo? - Sí. T'adones de com en aquests moments,
46:37 alhora, estan junts i separats simultàniament? Anomenem aquesta experiència cognitiva No-dualitat. Això és la no-dualitat, Rodrigo. Arriba un moment en què la concentració no dual permet crear un llindar prou baix perquè aparegui el següent estat. El següent estat és la meditació. Tot ésser humà és capaç d'aconseguir aquesta experiència. Només necessitem coratge, obrir-nos a la pèrdua de la individualitat.
47:24 Quan això s'aconsegueix, tot canvia. Quan això s'aconsegueix, tot es transforma. Alguna pregunta sobre la pràctica? No puc descriure la claredat que vaig sentir en veure una estructura. Una manera d'entendre aquests llindars. Aquells marcadors em van ajudar a ordenar les meves experiències. Els dies de retir van ser intensos. La Sesha ens va tenir ocupats gairebé tot el dia. A més de les hores i hores de pràctica, vam continuar treballant amb les càmeres. Cada matí, a la primera sessió, la Sesha ens presentava el Bhagavad Gita. *Excel·lent és aquell qui amb un esperit equànim,
48:13 considera tant l'amic com l'enemic, la seva pròpia gent i els estranys, els indiferents i els parents, els estrangers i els veïns, el pecador i el just.* *Que el iogui es dediqui constantment al ioga i habiti en un lloc amagat, amb el cos i la ment subjugats, lliure d'esperança i desig.* * D'acord, joves, entrem una estona.*
49:00 De sobte, quan vam arribar a fer la pràctica, va emergir una emoció poderosa. I no me'n vaig poder escapar. Sempre, sempre descobriràs que pots donar o concedir qualsevol emoció a alguna cosa o algú. En aquell instant, l'emoció s'allibera. - Però això és fàcil amb emocions "guais"... - Amb totes elles. Però, què passa amb els que no són tan genials? "Aquí teniu la meva ràbia, te la dono". Com ho feu? És clar, però la ràbia no comença d'un moment a l' altre. - És un subproducte de moltes coses anteriors. - Cert. Quan el que has fet a la teva vida és acumular aquest sentiment tòxic,
49:45 que mai has pogut comunicar o afrontar, aleshores simplement es converteix en aquestes simetries fosques. La pregunta és: per què deixar-ho anar tan lluny? Per què no, just quan comencen a emergir, els proporciones la possibilitat de ser abandonats? D' aquesta manera no crearàs aquesta sensació fosca, que més tard esdevé ingovernable. Estem subjectes a condicionaments físics, genètics i psicològics, que ens fan reaccionar de maneres específiques. La mesura en què forges hàbits mentals, i la mesura en què la societat mateixa, el grup humà, s'associa amb l'acceptació d'hàbits col·lectius,
50:32 crea una tradició que bàsicament tendeix a mantenir l' statu quo. I des d'aquesta perspectiva qualsevol reacció és falsa. En termes del que significa ser lliure. Perquè bàsicament busca mantenir l'statu quo. Això esdevé la prioritat. I això impedeix que els éssers humans siguin lliures. L'única opció que tenim és l'alliberament del condicionament. Això requereix una espontaneïtat sorprenent. Una naturalitat única. I la societat encara no està preparada per a això. Per tant, lliure albir... El lliure albir existeix com la capacitat d'identificar-se o no, amb les accions que realitzes. Reacciones. Reacciones segons el costum.
51:21 Però pots reaccionar, no per modificar l'acció, sinó per identificar-te de nou o no amb aquest resultat. Aquesta no-identificació amb l'acció és el que anomeneu lliure albir. - Però no és la modificació de l'acció. - Només és vàlid per a l'observador. És la modificació de l'associació a l'acció. - És el que en dius dharma? - Dharma. L'única llibertat que tenim és el Dharma. Bé, això està bé! - És molt alliberador! - Sí, sí. Altrament és com, què és correcte? Què passa? En el compendi moral no hi ha sortida. No... T'ha agradat el seminari? - Sí, m'ha encantat! - Molt. Súper interessant.
52:07 És útil per a... moltes experiències que estem tenint, - per encarregar-les. - Per entendre'ls, sí. Sí. És important donar sentit al món interior. Perquè l'espiritualitat sovint és més egoista que no pas egoista. - Sí. - Això és molt perillós. Altrament, ho vius com una abstracció tot el temps. Sí, és un lloc on t'amagues. Canvies un hàbit per un altre. On et refugies . Però no és llibertat. Sí, això és molt complex.
52:59 La meditació, a més de portar-te a un lloc on ja no hi ha ningú, i on l'emoció es dissol, etc, etc, de camí cap allà, i sobretot, quan interactuo amb el món exterior, he d'aturar-me en els paisatges que sorgeixen en relació amb això. I he d'estar amb ells. Si aprens a prendre consciència d'aquests sentiments i emocions, i els observes, sense conceptualitzar-los ni anomenar-los, quin moviment necessita aquesta energia per alliberar-se? Per exemple, "Estic enfadat". Si elimino la causa de la meva ira, la font de la meva ira.
53:45 La idea que no hauria d'estar enfadat. Si ho elimino tot això. I em quedo només amb la percepció d'aquesta sensació al meu sistema nerviós. Aleshores, la majoria d'emocions, només cal presenciar-les. L'Astiko és algú que sempre ens ha inspirat. Saltar al buit, rendir-se al costat místic de la vida i tornar al costat humà, havia estat una experiència natural per a ella. Respirem cap avall, sí. La primera respiració és lenta, però quan baixem és curta, ho indicaré.
54:38 LA RETIRO DEL CERCLE DE LLUM Així que aixequem-nos! Molt lentament, doneu-vos permís per inclinar el pes del cos cap als dits dels peus. Rodar cap a l'altre costat... recolzar-se més sobre l'altra cama... respirar... Durant els dies de retir, van començar a emergir ferides velles i invisibles . Però també hi havia l'oportunitat d'abraçar tot el que sentíem. L'Astiko ens va acompanyar per deixar que les coses es moguessin a través nostre. Entrar en contacte íntim amb el cos, amb un mateix i amb l'altre. I m'agradaria obrir un espai per a preguntes. Per a alguns és nou.
55:28 El que calgui contrarestar. O una experiència que has viscut que vol ser expressada amb paraules. O qualsevol emoció que s'hagi quedat encallada. Totes les preguntes i respostes eren en realitat per a un mateix. Qui té expectatives incomplertes? Qui es perd en aquestes expectatives? Gairebé, gairebé constantment,
56:14 si no estàs alerta. Què busco amb això? Què hi ha? Quina energia està tancada en una caixa dins d'aquesta expectativa, que voldria sortir? Per descomptat, aquest és un procés de molta internalització. I de vegades ens fa passar per llocs dolorosos. Perquè ens posa en contacte amb la nostra necessitat més profunda. I amb el nostre anhel més profund. Estic disposat a sentir el dolor, o tot el que faig, és per no sentir-lo. Aquesta línia fina és molt important. Així que no busqueu fórmules. Més aviat, sigues honest amb tu mateix en cada moment.
57:01 Per descomptat, hi ha moltes idees que s'estan esvaint ara mateix, sobre com ens hem de relacionar. Però el més important és la responsabilitat individual, on em deixo sentir tot el que apareix. I no compenso de cap manera per evitar sentir. Des d'aquest espai d'honestedat on pots abraçar tots els aspectes de la teva humanitat, la meditació comença a florir com un estat mental natural. Aquesta meditació bàsicament ve a portar-nos, aquesta pràctica, aquesta comprensió, dins del nostre cos. Sense convertir-ho en quelcom conceptual.
57:46 Deixar-te caure on ets, amb el que ets... En el camp de la teva consciència, permetent... que aquestes sensacions, sentiments, percepcions emergeixin... abraçant-les... El que anomenem meditacions són en realitat tècniques per permetre que la meditació es produeixi. En què alliberem la càrrega de la ment que domina el cos tot el temps. Amb el temps. Desenvolupem hàbits protectors que ens impedeixen tancar-nos més cap a dins.
58:33 Impedeixen que la consciència torni a si mateixa, que s'estimi a si mateixa. Aleshores, quan això comença a passar i gradualment ens donem permís, per sentir el dolor. I veure que no morim per això. I seguir entrant, i seguir entrant. Fins que arribem a l'epicentre. És llavors quan la consciència es veu i es reconeix a si mateixa. I com a humà això passa una vegada i una altra. I està bé. Ens manté humils i connectats. I compassiu. En comptes de pujar en globus aerostàtic,
59:20 inflats espiritualment, creient que la vida ja no ens toca. I ja no ens enfadem més. I no sentim abandonament ni res per l'estil. No, és a l'inrevés. La consciència abraça i abraça, i cada cop hi ha més espai. Hi ha menys por de sentir, allò que sents sent humà. I en aquesta expansió, hi ha més amor, i en aquesta expansió de l'amor, allò que emergeix del no estimat, es dilueix.
1:00:27 Havíem d'integrar tot això. I Muditosan ens va convidar a casa seva durant uns dies. Un lloc increïble on podríem tornar a estar en plena natura. LANZAROTE - ILLES CANÀRIES La força salvatge d'aquell lloc ens va recordar que la vida no s'atura. I no ho pots controlar a voluntat. L'única cosa que pots fer és observar-ho com et mou.
1:01:31 És sempre d'aquesta quietud interna que sorgeix el moment present. Sense punt de referència. I sense res a què aferrar-se. Tots havíem estat junts en aquest viatge des del principi. Necessitava estar sol. Sense parlar amb ningú i sense escoltar ningú. Necessitava sentir-me buit per un moment.
1:02:18 Silenciós. Gairebé tot el que pensava saber, no ho sabia, ho pensava. Capes i capes de pensaments, una sobre l'altra, pensaments repetits... pensaments similars... Pensaments que m'havien estat distreient de tot.
1:03:29 Per primera vegada, vaig sentir que la meva pròpia companyia era suficient. La connexió amb aquella illa, amb el seu paisatge auster i viu , va establir un diàleg amb mi mateix. Ja no creia el que pensava, ni tan sols intentava analitzar-me. Això em va posar en contacte directe amb el que sentia, sense intentar evitar-ho.
1:04:21 Vam passar uns dies amb Mudito recorrent l'illa. Deixar que el paisatge ens inspiri i ens mostri la realitat moment a moment. Aquell lloc, sense voler, s'havia convertit en el nostre proper refugi.
1:05:29 VOLCÀ TIMANFAYA Si tens dolor, què en fas? Ho rebutges , ho rebutges, ho amagues, ho tapes . No ho vols mirar . Així que et diuen, mira, pots respirar el dolor. I llavors dius que sí, però jo ho sento encara més.
1:06:17 Per descomptat. Aquesta és la idea. Si no ets el seu amic, l'única cosa que fa és créixer, augmentar i tornar-se cada cop més inconscient. El dolor és... El dolor és dur. I a ningú li agrada sentir dolor. A mi tampoc m'agrada sentir dolor. Però hi ha moltes maneres d'apropar-s'hi. I la manera que ens fa més humans és fer-nos amics del dolor. Quan un fa amistat amb el dolor, esdevé compassiu, amb un mateix, res més. Aleshores comences a entendre't a tu mateix...
1:07:06 Entendre el dolor em va fer entendre la meditació. Si no entens el dolor, no pots entrar en la meditació. Perquè la meditació et portarà a veure-ho. Per descomptat. Dolor físic, emocional, psíquic... Sent-lo. Sent-ho, espera... Espera. Espera, no vull marxar d'aquí. És la ment la que et vol portar d'aquest lloc, a un altre lloc, a un altre estat. La ment sempre busca consol, però això no hi té res a veure. És com dir-li a la ment: "Espera, espera...". Espera, on vols anar? Espera un moment. De
1:07:52 fet, no has de fer res. Perquè viure el moment, l'aquí i l'ara, és això. Si no t'escapes, si et quedes allà contínuament en aquell fil, és així. I hi tornes a entrar i vols sortir contínuament. o la ment o..., sempre hi ha maneres de distreure 's, oi? - És un hàbit. - És un hàbit. Milers d'anys d'antiguitat. És un hàbit. Crec que el dolor existeix per portar-nos al moment present de tant en tant. - T'estàs cansant d'escoltar-nos? - Ell diu: «Sí, ho és».
1:08:37 - No, ni de bon tros. EL PODER DEL SILENCI Yolande Duran no havia seguit mai un camí espiritual. Una dona amb una història profundament inspiradora, ens va mostrar una altra manera de viure la No-Dualitat. Aquesta vegada l'escenari no seria un retir, sinó un sopar amb amics. Estar a Barcelona amb la Yolande em va fer sentir com a casa.
1:09:22 No era necessari estar en un retir en un lloc aïllat. Tenir una experiència existencial a la cuina podria ser tan profunda com qualsevol altra meditació. Em vaig rendir totalment perquè, perquè per a mi era massa. Per tot plegat, era el conjunt, era com una acumulació de vida. Em vaig rendir i... hi va haver un moment en què vaig descobrir el silenci. El silenci va aparèixer en mi, intensament, i... aquell va ser el moment en què aquest raig de silenci, em va capgirar, perquè mai havia viscut un moment sense pensar.
1:10:10 És una rendició de la persona, no és una rendició més enllà d'això. És la persona que ja no pot continuar més. Qui diu: "Ja n'hi ha prou!" Ja no en sé res més. Crec que tothom busca alguna cosa. Sí. D'una manera espiritual o d'una manera ordinària. Tots som buscadors. Tots busquem i tenim el desig de tenir, de fer i de... i d'estar bé. Potser era una buscadora però... la mena de persona que volia un pis aquí i un altre allà, amb una bona vida. Però això és buscar, això és buscar.
1:10:56 Però no sabia que podia buscar la felicitat, o aquest fet de tenir aquesta alegria constant, de no ser res, o de no saber què ets. I saber què no ets. No estava mirant en aquella direcció, però és el que vaig descobrir. No cal ser a Nova York, Barcelona o França per ser feliç. Però que pots ser feliç, constantment, sense ser ningú. En particular. Això és el que vaig descobrir. Ningú ha tingut cap segon, què passa? No t'agrada el meu cuscús?
1:11:43 - És deliciós. - No ens podem aixecar. De vegades la mà s'obre sola. El que tenies s'allibera, simplement se'n va, i és un alliberament suau i espontani, i això és d'alguna manera el que va passar, perquè pel que dius, hi va haver una rendició. però no una rendició gaire elaborada, no gaire conscient. més aviat, va ser com, bé... "Ja no puc més". I en això, alguna cosa es va deixar anar. Però l'extraordinari, i aquí és on només pots estar content per tu mateix, i veure que és possible que això passi, i esperar-ho a la propera vida, o sempre que ens sigui donat, és que aquest deixar anar ha romàs obert. Aquesta rendició, aquesta disponibilitat a la vida. És aquesta disponibilitat, això és el que és. Però mai la veig córrer, mai s'afanya. No la veig mai córrer, no per creuar el carrer als semàfors, es
1:12:30 posen vermells però ella continua caminant pel mig del carrer diagonal, i després el creua, i els cotxes poden esperar. No per res en absolut. Ni tan sols per arribar a un lloc on potser hagi d'anar al metge. Sap que hi ha d'anar a aquesta hora, però... Hi va però sense dir "ei, mira, farem tard". Mai. Aquí no t'avorreixes. És veritat, la gent et veu tranquil i sense fer res. Però no t'avorreixes, perquè sempre estàs observant com la persona reacciona a aquest moment o com s'adapta a aquell moment. L'invisible és intens, és molt actiu, saps?
1:13:16 Si sents que la teva història és l'ensenyament, i l'has explicat en un, dos, tres llibres. Que ho has dit durant molts anys, i punt. I veus que aquest poder et fa caminar en una altra direcció. Per què continues fent allò que no has de fer? Cal estar atent a això. La realitat sempre té raó. I el que passa és la veritat. El que penses, el que vols, el que imagines, és una altra cosa. Però...
1:14:02 La realitat sempre hi és abans del que pensem o volem o no volem. I em baso en això. La realitat és que ara porto una vida de contemplació, en lloc de viatjar pel món com he fet abans. Realitat. Miro la realitat i m'hi quedo. I si la realitat és que he de viatjar i ser un mestre espiritual, doncs ho faré. La llibertat és ser el que ets. No és res més que això. És connectar amb el teu ésser, la teva immobilitat i amb la teva veritat.
1:14:49 Això és llibertat per a mi. No és... poder fer el que vulguis amb la teva persona. Això. Per a Yolande, ja no hi ha història personal. i ella no recorda el passat. El seu passat és molt borrós. dates... dates i fets, és súper borrós,
1:15:36 però de sobte un dia se'n recorda. I normalment se'n recorda quan ho necessita per alguna cosa. Aleshores, bum ! li arriba a ella. Només és la idea la que marxa. És la idea de ser aquesta persona la que es descobreix. No és la persona que mor o que ja no hi és. És la idea. Hi ha una idea que ha desaparegut. I en aquesta idea... hi estan contingudes totes les altres idees. Perquè, si la idea de ser la persona ja no hi és, totes les altres idees s'alliberen, oi? Cada cosa té la seva naturalesa. Per això parlem d'aquest silenci immòbil, que és pau i amor.
1:16:23 I això no es mou mai. Sempre, sempre... està atent i aquí. El que es mou és allò que apareix i desapareix. Així doncs, el que ets és el que s'enfronta al moment present i a tot el seu contingut. Quan això és molt clar per a tu, t'ajuda a no perdre't en el moviment. La Yolande em va fer sentir que tot el que fèiem, la
1:17:12 nostra recerca, el documental, la conversa, no eren més que una construcció, una idea sobre la veritat. Quan la veritat hi era tot el temps. Per què no viure la vida directament de la caixa? Quin sentit tenia parlar-ne i parlar-ne, si tot ho teníem davant? Per a Yolande, el silenci era una manera d'escoltar la vida. I això era tot el que calia per viure-ho.
1:18:24 Quan un ésser humà és complet, no necessita la seva cultura per obtenir una identitat. O un sentiment de pertinença. Perquè aconsegueixes pertinença a partir de la teva existència. Pertanys a la teva existència. No molta gent assumeix la responsabilitat de les seves vides i de si mateixa, oi? Perquè això passi, és necessària aquesta trobada amb tu mateix. Saps què passa quan fas aquest gest pur d' honestedat? ...de responsabilitat? Observa el primer que sorgeix. Si de sobte surts de la resta de la societat, la primera sensació que apareix
1:19:09 és la solitud. - Exactament. El primer que emergeix és l'experiència de la soledat, que hem amagat amb el nostre sistema cultural, social, religiós i espiritual. I aquesta solitud és el primer punt a creuar. Converteix- te en persones contemplatives del món. Apreneu a detectar-vos a vosaltres mateixos, apreneu a caure dins de vosaltres mateixos.
1:19:56 Arribar tan lluny en la percepció que només percebis el perceptor final. Acostuma't a fer això a la vida. Som una expressió d'aquest silenci. Sempre ho vam ser. Qui sóc jo ? Silenci. D'on vinc ? Des del silenci. On vaig ? Per silenciar.
1:20:54 Sigues més amable. Menys crític amb tu mateix. Construeix-te cada dia. No carreguis amb el pes del passat. Intenta estar amb el que hi ha. Estigues en contacte amb tu mateix/a. La claredat és veure primer el que hi ha i després veure el que passa en el somni.
1:21:43 La perfecció hi és a cada moment. Pots lliurar el poder a l'amor, i des d'aquí començar a celebrar aquest misteri infinit i preciós que tots som.
1:22:31 Després de tot això, ens tornem a preguntar... Què és viure amb una MentLliure? Està expandint la nostra consciència? És deixar d'identificar-nos amb allò que no som? És retirar-se del món a un espai separat?
1:25:25 Gràcies a totes les nostres famílies i amics pel seu amor i suport durant aquest procés. Gràcies a tots els nostres seguidors a les nostres xarxes socials i a: www.serlibremente.com "Sempre heu format part d'aquest viatge"
