Notre Dame de Paris full musical 1998 (eng/fre/ger/spa/rus subs)

Music lover🎵 www.youtube.com

Breu resum

Aquesta és la història de Quasimodo, Esmeralda, Frollo i Febus al París de 1482. Explora temes com l'amor, el desig, la discriminació i la justícia, amb un rerefons de conflicte entre la tradició i el canvi.

  • L'obra comença amb la celebració del Festí dels Bojos i l'arribada d'immigrants a París.
  • Es desenvolupen les complexes relacions entre els personatges principals, marcades per l'obsessió, el desig i la compassió.
  • La història culmina amb la persecució i execució d'Esmeralda, i la tràgica mort de Quasimodo.

Obertura: L'hora de les catedrals

La cançó "L'hora de les catedrals" estableix el context històric de la història, situant-la a París l'any 1482. Descriu la construcció de les catedrals com un esforç col·lectiu de la humanitat per assolir les estrelles i deixar la seva empremta en la història a través de la pedra i el vidre. La cançó també prefigura la fi d'una era i l'arribada de temps incerts, amb "hordes de bàrbars" assaltant les portes de la ciutat i la predicció de la fi del món l'any 2000.

Estrangers a Notre Dame

Un grup d'estrangers, descrits com a persones sense passaport i sense llar, supliquen asil a Notre Dame. Són milers i esperen ser milions, buscant refugi a la ciutat. La cançó destaca la seva condició de vagabunds a les portes de la ciutat, que és vista com una illa. Expressen l'esperança d'un món canviant on puguin trobar un lloc per viure.

Febus i Esmeralda

Sir Phoebus de Châteaupers, capità dels arquers del rei, rep l'ordre de foragitar els estrangers de la ciutat. Enmig d'aquesta situació, Febus es troba amb Esmeralda, una gitana. Esmeralda canta sobre la seva identitat com a "filla del camí", sense una terra coneguda, i sobre els seus somnis d'Andalusia.

Claude Frollo i Esmeralda

Claude Frollo adverteix a Esmeralda sobre la maldat dels homes i li aconsella que tingui cura. Frollo revela que coneix Esmeralda des que era petita, després que la seva mare morís i ell es fes càrrec d'ella.

Quasimodo i Esmeralda

Quasimodo expressa el seu amor per Esmeralda, oferint-li un collaret de diamants i prometent-li tot l'or del món. Esmeralda, per la seva banda, somia amb un bell cavaller i reconeix que qui guanyi el seu amor serà un home afortunat.

El Festí dels Bojos

Es celebra el Festí dels Bojos, on es busca la persona més lletja per coronar-la com a Papa dels Bojos. Quasimodo, el campaner geperut de Notre Dame, és triat per la seva aparença deformada. Després de ser coronat, Quasimodo expressa el seu dolor per ser objecte de burla i anhela l'amor d'Esmeralda.

Bruixa!

La multitud acusa Esmeralda de ser una bruixa i una gitana, i demana que sigui empresonada per aturar la seva influència sobre els nens de Notre Dame.

Et pertanyo

Quasimodo declara la seva devoció a Frollo, qui el va acollir i protegir quan era un orfe. Expressa que li pertany en el fons de la seva ànima, com l'amor d'un gos pel seu amo.

Les portes de París

Es descriu la vida nocturna de París, plena de vicis i desitjos. Frollo coneix un "àngel" (Esmeralda) i la persegueix pels carrers de la ciutat.

Demà

Febus, com a capità encarregat de la pau, s'ofereix a escortar Esmeralda fora de la ciutat, on viuen els gitanos. La convida a trobar-se amb ell l'endemà al "Cabaret de la Vall de l'Amor".

El Cau dels Lladres

Es descriu el Cau dels Lladres com un lloc on es reuneixen persones de tota mena, sense importar la seva nació o credo. Gringoire, el bard, és condemnat a ser penjat per intrusió, però Esmeralda accepta prendre'l com a marit per salvar-li la vida.

Febus

Esmeralda revela que està enamorada de Febus, un soldat. Descriu la seva fascinació per ell, comparant-lo amb el sol.

Esquinçat

Febus expressa el seu conflicte intern per estar dividit entre dues dones que estima.

Anarkia

Frollo descobreix que Esmeralda està casada amb Gringoire i l'acusa de ser una serventa de Satanàs. Quasimodo és arrestat, i Frollo reflexiona sobre la paraula "Anarkia" gravada en una pedra, que significa "Destí".

Pietat per Quasimodo

Es demana pietat per Quasimodo, qui és descrit com un servent del Senyor que porta els mals del món a l'esquena i només demana una gota d'aigua.

Bellesa

Frollo lluita contra la seva atracció per Esmeralda, veient-la com una temptació diabòlica que l'allunya de Déu. Desitja posseir-la, però també vol expiar els seus pecats.

A casa meva

Quasimodo ofereix refugi a Esmeralda a Notre Dame, descrivint-la com la seva llar i prometent protegir-la.

Ave Maria

Esmeralda canta una pregària a Ave Maria, demanant protecció contra la misèria, el mal i els "ximples que governen el món". Demana la fi de les divisions entre germans i la protecció del seu amor i la seva vida.

Em destruiràs

Frollo expressa la seva obsessió destructiva per Esmeralda, reconeixent que ella el destruirà i que la maleirà fins a la mort.

Desemmascara't

La consciència de Febus l'adverteix que s'allunyi del "Cabaret de la Vall de l'Amor" si vol escapar de la forca.

La Vall de l'Amor

Es descriu el "Cabaret de la Vall de l'Amor" com un lloc de plaers carnals i deshonra, on es reuneixen persones de tota mena per satisfer els seus desitjos.

Sensual

Febus i Esmeralda expressen el seu desig mutu, parlant de destí i passió.

Això destruirà allò

Frollo reflexiona sobre els canvis que s'estan produint al món, amb la invenció de la impremta i la difusió d'idees revolucionàries que amenaçen l'ordre tradicional.

Les campanes

Quasimodo, trist i enamorat, deixa de tocar les campanes de Notre Dame. Reflexiona sobre el significat de les campanes en la vida de les persones, des del naixement fins a la mort, i expressa el seu dolor per no poder compartir l'alegria del matrimoni amb Esmeralda.

On és la teva dona?

Gringoire i Frollo parlen de la desaparició d'Esmeralda. Gringoire revela que Esmeralda està empresonada i condemnada a ser penjada.

Ocells en gàbia

Esmeralda, a la presó, anhela la llibertat i demana ajuda a Quasimodo.

Com fer un món

Esmeralda canta sobre la injustícia de l'exili i la discriminació, i expressa el seu desig d'un món sense misèria ni fronteres.

Tortura

Esmeralda és torturada i acusada de ferir Febus i de practicar bruixeria. Confessa que estima Febus per aturar la tortura.

Febus, si em sents

Esmeralda, condemnada a mort, demana a Febus que digui la veritat i la salvi.

Un sacerdot que estima una dona

Frollo expressa el seu conflicte intern per l'amor que sent per Esmeralda, que considera una temptació diabòlica.

T'estimaré si jures

Flor de Lis, la promesa de Febus, li diu que l'estimarà si jura que Esmeralda serà penjada.

Estava embruixada

Febus menteix i diu que estava embruixat per Esmeralda i que ara està curat.

Què t'he fet?

Esmeralda i Frollo tenen un enfrontament a la presó. Frollo li ofereix la llibertat a canvi del seu amor, però Esmeralda es nega.

Alliberat

Quasimodo allibera Esmeralda i els altres presoners, que exigeixen el dret d'asil.

Lluna

Quasimodo canta a la lluna, expressant el seu dolor i desesperació per l'amor que sent per Esmeralda.

Déu, aquest món és injust

Quasimodo lamenta la injustícia del món, on ell, sent tan lleig, no pot ser estimat per Esmeralda.

Viure per aquell que estimes

Esmeralda expressa el seu desig de viure i estimar lliurement, sense excomunió ni interdiccions.

Asil!

Els soldats del rei violen el dret d'asil i ataquen els estrangers refugiats a Notre Dame.

En nom del rei

Esmeralda és condemnada a ser penjada per bruixeria, i els estrangers són expulsats de la ciutat.

Frollo!

Quasimodo s'enfronta a Frollo, acusant-lo de la mort d'Esmeralda.

Balla, Esmeralda meva

Quasimodo expressa el seu amor etern per Esmeralda i demana morir amb ella. Imagina que les seves ànimes s'uneixen a la llum de l'univers.

Summarize any YouTube video in seconds

Get summaries like this one for any video, in your language, with the free Summ app.

Download on the Apple Store
Get it on Google Play

Transcript

YouTube Transcript Generator

1:11 Aquesta és una història que té lloc al bell París l'any del nostre Senyor 1482 Una història d'amor i desig Nosaltres, els artistes de talla desconeguda en escultura i versos Intentarem transcriure aquesta història per a vosaltres i la posteritat L'hora de les catedrals ha arribat Mentre el món entra En un nou mil·lenni L' home va buscar les estrelles

1:58 Per escriure la seva història en vidre i pedra Maó a maó, dia rere dia Segle rere segle, amb amor Va veure aixecar-se torres Que va construir amb les seves mans Poetes i joglars Cantaven cançons d'amor Que prometien temps millors Per a tota la humanitat L'hora de les catedrals ha arribat Mentre el món entra En

2:46 un nou mil·lenni L'home va buscar les estrelles Per escriure la seva història en vidre i pedra L'hora de les catedrals ha arribat Mentre el món entra En un nou mil·lenni L' home va buscar les estrelles Per escriure la seva història

3:32 en vidre i pedra L'hora de les catedrals s'ha acabat Hordes de bàrbars Assalten les portes de la ciutat Deixeu-los entrar, els pagans i els vàndals La fi d'aquest món està predita per a l'any 2000 Està predita per a l'any 2000

4:42 Nosaltres són estrangers Sense passaport Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers Sense passaports Homes i dones Els sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som mil o més pressionant les portes de la ciutat Aviat serem 10.000 i després 100.000 més Serem milions Suplicant-vos

5:28 asil! Asil ! Som estrangers Sense passaports Homes i dones Els sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som vagabunds A les portes de la ciutat I la ciutat és una illa a l'illa de la ciutat El món canviarà I s'entremesclarà I jugarem En aquesta illa Som estrangers

6:14 Sense passaports Homes i dones Els sense llar Som estrangers Sense passaports Homes i dones Els sense llar Vagabunds Els sense llar Som estrangers Sense passaports Homes i dones Els sense llar Som estrangers Sense passaports Som

7:02 sense llar Som Sense passaports Homes i dones Els sense llar Som Sense passaports Homes i dones Els sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers Sense passaport Homes i dones Els sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Asil! Asil!

8:07 Sir Phoebus de Châteaupers, capità dels arquers del rei, us convido a foragitar tots aquests fora de la llei. Per descomptat, hem d'aturar aquesta horda d'estrangers que pertorben la pau dels ciutadans de París. Per ordre vostra, Lord Archidiacre, en nom de Déu, mataré i foragitaré de la vostra vista tots aquests brètols sense posició. D'on sou, bonic estranger? Filla de les estrelles o de la terra, bell ocell del paradís,

8:53 per què ets aquí? Gitana Ningú coneix la meva terra Gitana, sóc un fill del camí Gitana, Gitana

9:39 On seré demà Gitana, Gitana, està escrit al palmell de la meva mà La meva mare em va parlar d'Espanya Com si fos casa seva Sobre els bandits a les muntanyes a les muntanyes d'Andalusia a les muntanyes d'Andalusia El

10:25 meu pare se n'ha anat, la meva mare també París és casa meva Però quan somio amb el mar, em transporten lluny Cap a les muntanyes d'Andalusia Gitana Ningú coneix la meva terra Gitana, sóc un fill del camí Gitana, Gitana

11:16 On seré demà Gitana, Gitana, està escrit al palmell de la meva mà La meva infància va passar Descalç pels turons de la Provença Per als gitanos, el camí és llarg El camí és llarg I continuaré caminant

12:02 Més enllà dels camins de França, els caminaré fins a la fi del món Fins a la fi del món Un riu andalús Corre per la meva sang Corre per les meves venes Val la pena tornar-hi als cels d'Andalusia ? Gitana Ningú coneix la meva terra

12:53 Gitana, sóc un fill del camí Gitana, Gitana On seré demà Gitana, Gitana, està escrit al palmell de la meva mà Està escrit al palmell de la meva mà Ho

14:03 saps, Esmeralda Ja no ets una nena I de vegades et miro Amb uns altres ulls Només tenies vuit anys Quan la teva mare va marxar La mort se'n va endur A casa seva, a Andalusia Em va confiar en tu I amb gelosia

14:50 et vaig vetllar Fins avui Ho saps, Esmeralda Els homes són malvats Vés amb compte quan corres per camps i carrers M'entens? Estàs a punt de descobrir l'amor Res és igual que abans Els

15:52 meus catorze estius són per a tu Aquest collaret de diamants és per a mi Si les teves paraules i promeses són mentides No les creuré El teu cor de donzella és meu Els teus ulls com un colom són per a mi Les estrelles brillen al cel Menys brillants que aquests ulls Aquell que el meu cor desitja és un bell cavaller Que no coneix Els regnes del meu amor Si no ho sabia Ho puc veure als teus ulls Aquell que guanyi el teu amor Serà un home afortunat Atura la teva cerca L' amor és aquí Aquí per sempre Així és El dia serà alegre el dia

16:38 Quan ens casem Tot l'or que encara jeu a les profunditats de la terra en venes adormides l'utilitzaré per vestir el teu cos El teu cos que em donaràs Tots aquells versos d'amants Totes aquelles cançons de desig Millor que qualsevol trobador Em cantaràs Atura la teva cerca L'amor és aquí Aquí per sempre Així és El dia serà alegre el dia Quan ens casem

17:24 Atura la teva cerca L'amor és aquí Aquí per sempre Així és El dia serà alegre el dia Quan ens casem El dia serà alegre el dia Quan ens casem

18:21 Festí de bojos! Presidiré aquest festí de bojos Com si sabessim com es fa i sabessim com divertir-nos Festí de bojos! Agafeu el més [ __ ]

19:08 dels del carrer, que desfilin per la plaça principal de la ciutat, i aquell d'aquella multitud que evoqui la cara més lletja s'emportarà la corona, el Papa dels Bojos! El Papa dels Bojos! Ell portarà la corona El Papa dels Bojos El Festí dels

19:54 Bojos El Festí dels Bojos El Festí dels Bojos El Festí dels Bojos El Festí dels Bojos Però qui és aquest que s'amaga al darrere no és el monstre que portarà la corona El Papa dels Bojos! Ell portarà la corona, portarà la corona,

20:39 El Papa dels Bojos! És el campaner El geperut Sens dubte és el més [ __ ] que és Quasimodo Ara comença a mirar la pobra Esmeralda Coix geperut, a qui li falta un ull, ell serà qui portarà la corona El Papa dels Bojos! Portarà la corona! ell portarà la corona! Quasi-modo! Portarà la corona! ell portarà la corona! El Papa dels Bojos! Portarà la corona! ell portarà la corona! Quasi-modo!

21:27 El Papa dels Bojos! Nenes, ja no us burlareu més Quan em vegeu pels carrers Sóc Quasimodo la Bèstia M'han coronat El Papa dels Bojos Avui és l'Epifania I per un dia tinc el poder d'un rei M'estimaràs,

22:12 Esmeralda? M'estimaràs ? Però a tu no t'importa, Esmeralda ! No t'importa gens Que em coronaren El Papa dels Bojos Nenes petites Cantant rondos

23:00 Burlant-se de Quasimodo El geperut Com et fa sentir Que sóc tan [ __ ]? Odio els pares que em van donar a llum i em van abandonar sense amor. M'estimaràs, Esmeralda? M'estimaràs ? Però a tu no t'importa, Esmeralda

23:50 ! No t'importa gens Que m'hagin coronat El Papa dels Bojos

24:45 Compte! Aquesta noia no és d'aquí És una gitana, una bruixa És una bruixa, una gata de carrer Un animal a la ronda descalç i sense llar Pecat mortal encarnat Hauria de ser empresonada Per aturar aquest saqueig Dels cors i les ànimes dels nens de Notre Dame Aquesta nit la perseguirem pels carrerons Aquesta nit ens l'endurem La tancarem a la torre I li ensenyarem L'única religió veritable De Jesús i la Santa Mare Em pots demanar el que vulguis

25:31 I ho faré per tu Qualsevol cosa que vulguis, ja saps Qualsevol cosa Ho faré per tu Ho faré per tu Tu, que em vas acollir Em vas adoptar i alimentar A mi, l'orfe La criatura abandonada Per pares que van ser avergonyits Per haver portat a aquest món Un monstre Tu, que em vas veure créixer Tu, que em vas veure patir Tu, que vas oferir protecció

26:16 D'aquest món cruel Em vas donar la meva existència Anomenant-me campaner Em vas ensenyar a parlar A llegir i escriure Però no puc llegir Els teus veritables sentiments Et pertanyo en el fons de la meva ànima

27:03 Com l'amor més profund d'un gos Pel seu amo Et pertanyo en el fons de la meva ànima Com l'amor més profund d'un gos Per al seu amo Les portes de París Es tanquen al capvespre

27:50 Quan els crits de la nit I el riure a la foscor i els desitjos nocturns regnen Nits on tots els vicis es satisfan a la calor de París Un espectacle de luxúria Al Pont-au-Change aquesta nit Vaig conèixer un àngel Que em va somriure Després va desaparèixer Pels carrers de París La vaig seguir i la vaig perdre

28:40 La vaig perseguir a la nit en tots els riures i desigs carnals Nits on tots els vicis es satisfan a la calor de París Un espectacle de luxúria Les portes de París Es tanquen al capvespre Quan els crims de la nit I el riure a la foscor I regnen els desitjos nocturns

30:12 Sóc el capità encarregat de la pau De tots els ciutadans Homes i dones per igual Permeteu-me que us escorti Fora de les portes de la ciutat On viuen els gitanos Homes i dones per igual Aneu pel vostre camí Clarament heu comès un error Esmeralda, bon senyor, no és una noia de soldat Demà al capvespre

30:59 Demà al final del dia seré allà per veure-us a " La Vall de l'Amor Caberet" a "La Vall de l'Amor Caberet" Aquí som, germans tots en misèria i alegria

31:46 Aquí no hi ha cel ni infern Ni cel ni infern Aquí som com cucs Cucs a la terra podrida Vi i sang comparteixen el mateix color Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Les [ __ ] ballen amb caputxes Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Captaires i bandits ballen igual Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Tots som ocells de forca Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Aquí al cau de lladres

32:34 Tots som de la mateixa raça De la llavor dels sense sostre No trobareu aquí una nació ni un credo Cap nació ni credo Els nostres draps, les nostres banderes El color de la meva pell al costat de la vostra Gitanos i vilans canten la mateixa cançó Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Tots estem fugint Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Lladres i assassins beuen de la mateixa copa Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Com tots som fora de la llei

33:20 Aquí al cau de lladres aquí al cau de lladres Aquí al cau de lladres de lladres aquí al cau de lladres Gringoire el Bard Penjaràs Condemnat per intrusió a la nostra terra sagrada Aquí al cau de lladres Intrant a la nostra terra sagrada Intrant a la nostra terra sagrada aquí al cau de lladres A menys que una dona et prengui per marit Tingues en compte que et dic Els poetes de França només són dignes de ser penjats Els

34:09 poetes de França Els poetes de França només són dignes de ser penjats I tu, bellesa meva, Esmeralda meva encantadora, Prendràs per marit Aquest joglar insignificant? Aquest joglar inútil? Si és lliure, el prendré És teu com a espòs però no com a amant El

34:55 vi i la sang comparteixen el mateix color Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Les [ __ ] ballen amb caputxes Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Captaires i bandits ballen igual Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Som tots ocells de forca Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Gitanos i vilans canten la mateixa cançó Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Tots fugen Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Lladres i assassins beuen de la mateixa copa

35:41 Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Com tots som fora de la llei Aquí, al cau dels lladres, aquí, al cau dels lladres Aquí, al cau dels lladres

36:37 Ara puc saber Amb qui tinc l'honor de casar-me sóc Grignoire el Bard, el príncep dels carrers de París! És el príncep dels carrers de París! No sóc un dames si tu ho desitges, et faré la meva nimfa, la meva musa, la meva dama. Tu, que saps llegir i escriure, tu, el poeta, saps què vol dir Febus? Per Júpiter, qui en aquesta terra s'atreveix a utilitzar aquest nom? Ell és aquell per qui batega el meu cor

37:22 si recordo el meu llatí La paraula Febus significa sol Febus significa sol És brillant com el sol És un príncep, fill d'un rei? Sento amor En el fons Més fort que jo És brillant com el sol És un príncep, el fill d'un rei D'un rei... crec

38:09 És brillant com el sol És un breu, un soldat Quan m'abraça fort vull fugir, però no puc És brillant com el sol És un breu, un soldat Un soldat del rei És brillant com el sol Meravella meva, home meu Em prendrà entre els seus braços

38:57 I m'estimarà tota la vida És brillant com el sol Meravella meva, home meu És brillant com el sol Brillant com el sol Esquinçat Sóc un home dividit Esquinçat

39:43 Entre les dues dones que estimo Les dues dones que m'estimen He d'esquinçar-me el cor en dos? Esquinçat, sóc dos homes en un Esquinçat entre les dues dones que estimo Les dues dones que m'estimen És culpa meva que sigui feliç? Un per al dia Un per a la nit Un per l'amor L'altre per a la vida Un per sempre Fins a la fi dels temps L'altre per un cert temps Potser una mica menys Esquinçat Sóc un home dividit Esquinçat Entre les dues dones que estimo Les dues dones que m'estimen Però no em queixo

40:33 Esquinçat Sóc dos homes en un Esquinçat Entre les dues dones que estimo I les dues dones que m'estimen És culpa meva que sigui normal? Un per al cel Un per a l'infern Un per a la dolçor Un per a l'agre Un a qui vaig jurar tots els juraments L'altre amb qui els vaig desfer Esquinçat Sóc un home dividit Esquinçat Entre les dues dones que estimo Les dues dones que m'estimen He de trencar-me el cor en dos? No

41:28 Torn, sóc dos homes en un. Trencat entre les dues dones que estimo, les dues dones que m'estimen. És culpa meva que sigui feliç? Esquinçat Esquinçat Esquinçat Esquinçat Sóc dos homes en un Esquinçat

42:14 Entre les dues dones que estimo Les dues dones que m'estimen He de trencar-me el cor en dos? Esquinçat Esquinçat Esquinçat Qui és aquesta noia que balla la seva dansa de la vergonya davant de Notre Dame? La noia és la meva dona. Donada pel rei dels gitanos. L'has tocat, servent de Satanàs?

43:01 No m'atreviria i t'ho prohibeixo, m'agradaria mostrar-te una inscripció gravada aquí en una pedra més enllà de la Galeria dels Reis. Què significa aquesta paraula "Anarkia"? Ets un home posseït. La paraula grega "Anarkia" significa "Destí". No és Quasimodo el que s'estan emportant? L' han arrestat, el ximple. I només Déu sap per què, el geperut! Violador! Amb un ull i coix! Maleït campaner

43:47 Pregueu per ell, el pobre pecador Tingueu pietat d'ell, bon Senyor Pietat pel pobre Quasimodo Que porta a l'esquena Tots els mals del món I només us demana una gota d'aigua Tingueu pietat, públic, d'aquest servent del Senyor Només una gota d'aigua Per a Quasimodo, tinc

44:38 set! Dóna'm una gota per beure! Tinc set ! Tinc set ! Dóna'm alguna cosa per beure!

45:28 Bellesa Bellesa Bellesa Sembla una paraula inventada per a ella Quan balla, revelant el seu cos Com un ocell desplega les ales per volar Sento que el diable m'agafa pels peus Els meus ulls miraven sota el seu vestit de [ __ ] Per

46:17 què he de pregar a Maria? Qui li llençarà la primera pedra? Aquell qui no mereix viure, oh Satanàs! Oh! Deixa'm només una vegada, passar els dits pels seus cabells, bellesa, és ella el diable encarnat,

47:05 guiant-me des del Senyor Etern, que m'ha embruixat amb un desig carnal, per apartar-me del cel? Ella porta dins el pecat original. Sóc un criminal si la desitjo? La que es pensava que era una [ __ ], una noia del carrer, de sobte sembla ser la càrrega de la humanitat, Oh! Us suplico, Mare de Déu ! Permet-me només una vegada

47:53 L'entrada al jardí d'Esmeralda Bellesa Darrere d'aquells ulls que llancen un encanteri Podria la noia ser encara una donzella? Quan els moviments que fa em prometen la terra Sota la seva faldilla arc de Sant Martí Promès meu, deixa'm una infidelitat

48:40 Abans que Déu ens uneixi Quin home podria resistir-se a mirar-la Amb el risc de quedar-se paralitzat? Oh! Flor de lliri meva, no sóc un home de confiança, colliré la flor de l'amor d'Esmeralda. Els meus ulls miraven sota el seu vestit [ __ ].

49:29 Per què he de pregar a Maria? Qui li llençarà la primera pedra? Aquell qui no mereix viure, oh Satanàs! Oh! Deixa'm passar els dits pels cabells només una vegada. D'Esmeralda, Esmeralda. Les

50:32 meves amigues, les gàrgoles, vigilen per tu. Et protegiran de qualsevol ximple. Sempre que necessitis refugi. Vine a mi, jo et protegiré. Notre Dame de París és casa meva, el meu niu, és la meva ciutat, la meva vida. El meu aire, el meu sostre, és el meu llit, és la meva cançó, la meva veu. La meva raó, la meva bogeria, la meva passió, el

51:20 meu país, és la meva presó, la meva pàtria. Les teves amigues, les gàrgoles, també són les meves amigues. Em fan riure els dies que m'avorreixo. Ets com elles i m'agrades per això. Tot i que gairebé sempre tinc por de tu. A casa meva sempre és còmode. Càlid a l'hivern, a l'estiu fa fresc.

52:06 Sempre ets benvingut/da. En qualsevol època de l'any, si vols, casa meva podria ser teva. Sempre que necessitis refugi. Vine a mi, et protegiré. A casa meva, a casa teva, sempre és còmode, sempre és còmode.

52:54 Càlid a l'hivern, càlid a l'hivern . A l'estiu fa fresca, a l'estiu fa fresca, sempre ets benvingut, sempre sóc benvingut. Qualsevol època de l'any, qualsevol època de l'any. Casa meva, si t'agrada, casa teva, si m'agrada. Podria ser teva, podria ser meva.

53:40 Ave Maria, perdona'm si abans de tu no m'agenollo. Ave Maria, jo que no em vull agenollar. Ave Maria,

54:31 protegeix-me de la misèria, del mal i dels ximples que governen el món. Ave Maria, els estrangers són a tot arreu.

55:18 Ave Maria, escolta'm. Treu els murs entre nosaltres. Entre germans a tot arreu. Ave Maria, vetlla per mi dia i nit.

56:12 Ave Maria, protegeix-me, guarda el meu amor i la meva vida. Ave Maria,

57:09 sento que la meva vida s'esmuny cap a algun món desconegut. Sento la multitud retrocedir. Quan camino pels carrers, estic despullat, despullat. Aquest oceà de passió que batega per les meves venes causa tota la meva bogeria, la meva pèrdua, la meva mala sort. Suaument m'hi submergiré sense una mà que em salvi. Lentament m'ofegaré sense una mica de remordiment. Em

57:58 destruiràs, em destruiràs. I et maleiré fins a la meva mort. Em destruiràs, em destruiràs. Podria haver previst des del primer dia. Des de la primera nit, tu... Em destruiràs Em destruiràs, em destruiràs. El meu pecat, la meva obsessió, turmentant un desig boig. Fent el ridícul de mi, destrossant-me, perseguint-me. Petit impulsor d'il·lusions, visc amb una sola esperança. De veure la teva faldilla volar mentre cantes i balles. Em destruiràs, em destruiràs. I et

58:48 maleiré fins a la mort. Em destruiràs, em Podria haver previst des del primer dia. Des de la primera nit em destruiràs. Em destruiràs, em destruiràs. Pensava que era la tardor de la vida i aquí estic, un arbre jove de nou. Pensava que era un home d'acer, lluny de la calor de la carn. Estic en flames, cremo pels ulls d'un desconegut

59:33 que amaguen molt més misteri que la llum de la lluna. Em destruiràs, em destruiràs. I et maleiré fins a la mort. Em destruiràs, em destruiràs. Podria haver previst des del primer dia. Des de la primera nit. Em destruiràs, em destruiràs. Em

1:00:19 destruiràs. Qui és aquest home, és la meva ombra darrere meu o un fantasma a la nit. Per què la meva ombra portaria un... abric portar un barret Qui ets? Desemmascara't! Acosta't més! Identifica't!

1:01:09 Sóc la teva consciència, escolta les meves paraules si vols escapar de la forca Soldat del Rei Vés-te'n del lloc on estàs a punt d'entrar Un soldat del Rei sóc Però digues-me Tu, que m'has seguit Aquí No ets el servent de Déu? I tant !

1:01:59 Carrer de Saint-Denis amunt Hi ha un lloc beneït Pots veure les espelmes cremant al vespre Allà, al mig de la plana Si hi vas una vegada Ho voldràs cada dia al Cabaret de la Vall de l'Amor A la Vall de l'Amor les noies que serveixen Satisfaran els teus desitjos per uns cèntims No cal or ni joies No calen discursos ni paraules d'amor Només uns quants cèntims per fer l'amor Amb les noies que serveixen a la Vall de l'Amor

1:02:44 Andalusos, jueus i [ __ ] arriben de tots els ports Viatgers i comerciants hi descansen una estona Catalans i flamencs per igual gasten tots els seus diners en una nit Les noies que serveixen Escolta la cançó d'aquest joglar Cridant el seu mal d'amor al Cabaret de la Vall de l'Amor Toca aquells tambors del barri Afanya't a la Vall de l'Amor No hi ha perill d'enamorar-se Del que hi ha sota la roba a la Vall de l'Amor

1:03:30 Trobaràs sota el vellut Flors per a un plaer d'una nit, per un dia Quan em senti malalt d'amor me'n vaig a la Vall de l'Amor Quedeu- vos-hi fins que trenqui el dia al Cabaret de la Vall de l'Amor Perdoneu-me, noies, us espero precioses Esmeralda Va veure el seu destí al palmell de la meva mà Porta nord de la ciutat, als afores A la cruïlla de Popincourt

1:04:16 Tots els lladres, tots els murris Es troben a la Vall de l'Amor Els nobles es deshonren Els veuràs beure fins que estiguin morts de borratxos A la Vall de l'Amor les noies que serveixen Satisfaran els teus desitjos per uns cèntims No cal or ni joies No calen discursos ni paraules d'amor Només uns quants cèntims per fer l'amor Amb les noies que serveixen a la Vall de l'Amor al Cabaret de la Vall de l'Amor al Cabaret de la Vall de l'Amor

1:05:29 Sensual Per a mi delit voluptuós D'aquest cos pur Per a mi tots aquests delits Ningú més que jo et tocarà Àngel negre meu T'estimaré en les profunditats de la nit Amb només una mirada em calaràs foc Les

1:06:22 nostres pells de dos colors Com una torxa encesa T'estimaré T'estimaré encara que mori Pren-me, pren-me si aquest és el meu destí Deixa'm veure, vegem si aquest és el teu destí Febus

1:07:08 Esmeralda Destí Mestra dels nostres destins Destí Quan et creuis el nostre camí Destí príncep o Captaire Destí Reina o prostituta Destí Tens les nostres vides a la mà Destí Destí Destí

1:08:57 Parla'm de Florència I del Renaixement Parla'm de Bramante I de l'Infern de Dante A Florència diuen Que el món és rodó I que pot haver-hi altres terres en aquest món Els vaixells naveguen pels oceans ara a la

1:09:42 recerca del passatge a l'Índia Luter escriurà el Nou Testament I som a l'alba d'un món dividit Un tal Gutemberg Ha canviat la faç de la terra Amb les impremtes de Nuremberg Que imprimeixen cada segon Poemes en paper

1:10:28 Discursos i tractats Idees revolucionàries Que escombren tot el demés Les coses petites superen en nombre les grans Així, la literatura serà la desaparició de l'arquitectura Els llibres escolars extingiran catedrals La Bíblia destruirà l'església i els homes mataran Déu

1:12:14 Això destruirà allò Les campanes estan en silenci La catedral en silenci Quasimodo és miserable Quasimodo està enamorat No ha tocat les campanes

1:13:02 Durant els últims tres dies Quasimodo és El trist Quasimodo està boig Perquè està malalt d'amor Aquestes campanes que toquen Són el meu amor i els meus amants,

1:13:49 vull que cridin Per cantar i cridar Per calamarsa o per trons Amb pluja o vent, vull que ressonin en alegria com en turment

1:14:46 Les que toquen quan naixem Les que toquen quan morim Les que toquen cada dia, cada nit, cada hora Les que toquen quan preguem Les que toquen quan plorem Les que toquen perquè els matins s'aixequin Per Diumenge de Rams per Quasimodo Per Nadal i Tots Sants Per Anunciació per Resurrecció Per Sant Valentí i Divendres Sant Per celebracions i processons La més bonica és per diumenge Cap d'Any, Repisteria i Pasqua, dia d'alegria Pentecosta amb les seves llengües ardents Per la confirmació i per la comunió

1:15:32 L'Àngelus i les campanes, dies irae dies illa Per al dia de l'Ascensió i l'Assumpció Per tots els hosannes i al·leluies Però les que prefereixo De totes aquestes dames de ferro Són les Tres Maries Són les meves amigues més estimades Hi ha la Petita Maria Per als nens que acaben de morir Hi ha la Gran Maria

1:16:18 Per als mariners que salpen Però quan toquen el la més gran Maria Per als amants que es casen El meu cor es trenca, sento que podria morir Veure'ls tan feliços veure'ls plens d'alegria I cap dona em mirarà mai als ulls Veure'ls recentment casats per veure'ls volar Cap a les estrelles sota la volta del cel Totes les campanes que toco Kyrie Eleison Hosanna al·leluia dies irae dies illa Totes aquelles campanes d'adversitat totes aquelles campanes de felicitat

1:17:06 Totes aquelles campanes que mai van sonar per a mi Les campanes que toco Són els meus amics, són els meus amants? Vull que cridin fort Si l'Esmeralda viu

1:17:56 Per dir al món que Quasimodo estima l'Esmeralda Gringoire, on és la teva dona? Ja no la veiem ballar a Notre Dame. Si he de dir-te la veritat, no ho sé. Ets un sacerdot, jo un poeta. No compartim les mateixes esposes. La teva és religió, la meva és poesia.

1:18:42 On és ella, la teva Esmeralda? Els carrers de París són ombrívols sense ella. Ella és sola en una torre. Lluny d'aquells que temen ser embruixats per ella. Què vols dir, poeta, que parles amb llengua bífida? No evidis la pregunta. Respon-me, l'has vista?

1:19:29 On és la meva Esmeralda? El cau dels lladres ha perdut la seva reina. És com una oreneta a qui li han tallat les ales. La trobareu a la presó de La Sante. Si no la salveu, serà condemnada a penjar-la. Ja n'he sentit prou, no m'ho diguis més.

1:20:19 On és la nostra Esmeralda? Els carrers de París són foscos sense ella. És com una oreneta a qui li han tallat les ales. Els

1:21:06 ocells en gàbia. Encara poden volar? Nens violats. Encara poden estimar? Era com una oreneta, vaig arribar amb la primavera, corrent pels carrers de la ciutat, cantant cançons gitanes, on ets, campaner? On ets, Quasimodo

1:21:52 Vine a salvar-me de la corda Desfés aquestes barres On ets, Esmeralda meva On t'amagues de mi Han passat tres dies No t'hem vist per aquí Vas marxar de viatge Amb el teu bell capità Sense estar compromès, sense casament Com fan els pagans

1:22:40 Podries ser mort, potser Sense una pregària ni una corona No deixis mai que un sacerdot s'acosti a tu Recorda aquell dia a la fira Quan em van lligar a la roda Quan et vaig donar aigua per beure Vaig caure de genolls Aquell és el dia que ens vam fer Amics per a tota la vida, fins a la mort

1:23:25 Hi ha alguna cosa que et lliga a mi, alguna cosa molt forta Ocells en gàbia Encara poden volar? Nens violats. Encara poden estimar?

1:24:17 Condemnat Detingut Acusat Tancat Expulsat Expulsat Exiliat Deportat El color De la meva pell A prop de la teva La cançó que cantes Amb la música que ballo El dolor De l'exili Pels carrers De la teva ciutat Com fer un món sense més

1:25:03 Exclosos Com fer un món sense misèria ni fronteres Humiliat Rebutjat Oprimit Revoltat Torturat Suprimit Delmat Massacrat Porto el meu país al meu cor al meu cos El teu país em porta Desgràcia I mort La meva escalfor Des del sud

1:25:48 Sota els teus cels Sempre gris Com fer un món sense més misèria ni fronteres Com fer un món sense més Exclosos Condemnat Detingut Acusat Tancat Expulsat Expulsat Exiliat Deportat

1:26:35 Condemnat Esmeralda, estàs acusada de ferir el capità dels arquers

1:27:21 Si està ferit, encara és viu Oh! Deixa'm veure'l només un moment El vas seduir i embruixar El vas apunyalar amb un ganivet No ho vaig fer, ho juro Però estaves sola amb ell, al llit Un sacerdot diabòlic m'està assetjant Apareix a tot arreu a la nit Aquesta noia té al·lucinacions Nascuda a la seva imaginació S'assembla una mica a tu, senyor

1:28:07 Mira el foc als seus ulls És una bruixa, una estrangera És una gitana, una no creient Confessa el delicte del qual se l'acusa Sóc víctima No tinc res a confessar Tortura-la Pregunteu-li Si aguanta deu ser dura Posa el seu petit peu al cargol i estrenyeu-lo

1:28:53 Estreny-lo! Confesses ? L'estimo! Ho confesso! Deslligueu-li els peus i les mans, assassins! Assassins! Gitana, has confessat tots els teus actes de màgia, la prostitució i l'assetjament de Febus de Châteaupers. Et portaran amb camisa, descalça, amb el coll en una soga, a la Place de Grève, on penjaran. De la forca de la ciutat.

1:29:39 Febus, si per casualitat encara és viu, digues-li que encara l'estimo. Febus, si em sents, vine a salvar-me, fes- los sentir la veritat. Febus, digues-los que jo no t'he [ __ ]. Febus, aquell ganivet que tenia, el vaig deixar a terra. Febus, aquell home de negre que ens seguia, el vaig veure inclinat sobre tu. Febus,

1:30:26 amb el meu ganivet et va apunyalar. Febus, promet-me que sempre recordaràs l'Esmeralda. Febus, la que va ballar a la plaça i et va donar la vida. Febus, oh! Porta'm lluny d'aquí, als turons d'Andalusia, Febus,

1:31:24 jo era un home feliç abans de conèixer-te, quan relegat al meu nucli interior, jeia la sexualitat que vaig ofegar a l'adolescència, mentre servia als meus dos amors, la religió i la ciència, Oh! Un sacerdot que estima una dona l'estima fins al fons de la seva ànima Contra el vent i les onades, jo era sòlid com la roca,

1:32:11 recte i veritable com l'agulla d'una catedral. Aleshores vas venir com un cuc per conèixer les meves entranyes i despertar un foc que pensava que s'havia apagat feia temps. Oh! Un sacerdot que estima una dona L' estima fins al fons de la seva ànima Jo vivia lluny de les dones i dels suplicis de la carn Quan en la foscor de la nit va arribar un flaix

1:32:58 Distret de l'oració, vaig obrir la persiana A l'alba que et va revelar en espècie Oh! Un sacerdot que estima una dona l'estima, sí, l'estima fins al fons de la seva ànima Oh! Un sacerdot que estima una dona Amb una mà acaricia'm, l'altra per fuetejar

1:33:48 Deixa'm expiar els meus pecats L'infern on aniràs també serà meu I serà el meu paradís Oh! Un sacerdot que estima una dona l'estima, sí, l'estima fins al fons de la seva ànima Oh! Un sacerdot que estima una dona

1:34:36 Una dona Quan passes, sobre el teu corcel, quin estil, quina gràcia La imatge perfecta de rectitud una figura de força O potser ets un rastrejador un animal a la recerca Perseguint l' aventura, batega un cor sota aquesta armadura? El

1:35:22 meu és pur com el cel és blau, deixa'm curar les teves ferides. Oblidem aquesta desgràcia. T'estimaré si jures. T'estimaré si jures que penjaran la Zíngara. Els somnis de la meva filla petita s'expandeixen i s'esvaeixen mentre els llenço. No et deixis enganyar perquè sóc blanca com un xai per dins. Només el meu abric està tocat per la brutícia. Les teves proclames són insults, les teves paraules d'amor són falses. El meu cor s'endureix i t'apoiaré contra la paret.

1:36:11 Allibera'm d'aquestes cadenes, pren-me, brut. Ensenya'm els camins de la luxúria. T'estimaré si jures que penjaran la Zíngara. T'estimaré si jures. penjaran, Esmeralda! Que penjaran la Zingara.

1:37:15 Estava embruixada de cos i ment. La gitana em va encanteri. Vaig perdre el cap i tot el sentit. En aquell laberint, gairebé vaig morir. L'home que et va enganyar no és el mateix. Que l'home d'avui que diu que t'estima. Estic curat de cor i ànima. I si em vols, tornaré a tu. Estava embruixada de cos i ment. La gitana només volia els meus diners. Vaig perdre el cap i tot el sentit.

1:38:04 Però ara he tornat sa i estalvi. Estava embruixada de cos i ment. La gitana està condemnada a morir. Vaig perdre el cap i tot el sentit. En el fons ets tu que estimo. Ets tu a qui encara estimo. Ets tu a qui encara estimo.

1:38:50 Sóc un sacerdot, aquí per ajudar-te a afrontar la mort. Tinc fred, tinc gana, deixa'm anar. No he fet res malament. Sent el timbre sonant, són les cinc del matí. Aviat aquesta porta s'obrirà d'aquí a una hora, seràs mort. D'aquí a una hora, estaré bé! Veurem si ballaràs un altre cop davant la forca Què t'he fet Perquè m'odiïs tant? No és odi, t'estimo!

1:39:37 T'estimo, però què t'he fet perquè m'estimis tant? Jo, un pobre [ __ ], i tu, el sacerdot de Notre Dame. Un matí vau ballar a la plaça, sota el sol. Mai he conegut res així. Un calfred em va sacsejar

1:40:24 i em va recórrer l'esquena, i encara ho recordo. Des d'aquell dia, quan em miro al mirall, sembla que hi veig Llucifer. En comptes de mi, l' espero, ell vindrà. Febus meu, sol meu. Ell serà el meu amor, amant meu, miracle. Acosta't, assassí. Et

1:41:09 mataré amb aquestes mans. No, no tinc por de tu. Et mossegaré com un gos. Vés-te'n, ocell de mal averany. Només he demanat un moment de plaer. Et dono a triar. Abans que trenqui l'alba. La forca o jo. Mort o amor. La tomba o el meu llit. És

1:41:55 vida o mort. Només has de dir que sí. I et trauré d'aquí. Prometo tornar-te. Amb els teus germans gitanos. Amb els teus companys del diable. Vés-te'n! Vés-te'n ! Vés-te'n !

1:43:01 Alliberat Alliberat Va escapar Desaparegut Els he alliberat Han escapat Alliberat-----Alliberat Escapat-----Desaparegut Calat en foc---En flames Rebel·lió----Revolució Alliberat-----Alliberat Escapat-----Desaparegut Calat en foc ---En flames Rebel·lió----Revolució Van ser tancats

1:43:50 I vaig obrir la gàbia Van escapar Van fugir corrents Exigeixen el dret d'asil Doneu-los el dret d'asil Alliberat Escapat Calat en foc

1:44:36 Rebel·lió Exigeixen el dret d'asil Allibera't! Lluna

1:45:23 brillant a dalt Sobre les teulades parisenques Mireu com un home pot patir d'amor Brillant Estrella solitària S'esvaeix amb l'arribada del dia Escolteu que puja cap a vosaltres la cançó de la terra Escolteu el crit d'un home dolorós Per a qui un milió d'estrelles No signifiquen res comparat Amb els ulls de qui

1:46:10 estima Un amor mortal Lluna brillant a dalt Abans que trenqui el dia Escolteu El cor udolant de la bèstia humana És el plany

1:46:56 de Quasimodo Que plora amb boja desesperació La seva veu Puja amunt i vall avall Vola cap a tu Lluna! Vetlla per aquest món estrany Que uneix la seva veu amb cors d'àngels Lluna

1:47:42 Brillant a dalt Per il·luminar la meva ploma Mira Com un home pot patir d'amor Amor Et deixo un xiulet perquè em puguis trucar Durant el dia, has de quedar-te aquí però pots caminar de nit

1:48:31 Per les teulades de la catedral sota les estrelles No em sents, ja dorms És un món desagradable allà fora Ets bonica quan dorms Mentre dorms Esmeralda Estàs somiant amb el teu sol? Déu, aquest món és injust, ell és tan guapo i jo sóc tan [ __ ].

1:49:23 Fins i tot si et donés la lluna, encara et negaries a estimar-me. I ell, sense fer un moviment, sense una paraula ni una mirada, posa una mica de tendresa als teus grans ulls negres. Et lliuraràs a ell i creuràs tots els seus juraments. L'estimes per la seva estatura sense mirar el que hi ha dins. Déu, aquest món és injust, ell és un senyor i jo sóc un [ __ ].

1:50:14 Et donarà la lluna quan no hagis demanat res. Déu, aquest món és injust, vés a estimar el teu cavaller brillant. El setí de la teva pell fosca no està fet per a vagabunds. La meva lletjor és un insult a la teva bellesa descarada. Un error de la mare natura no m'ha concedit cap favor. Déu, aquest món és injust, el nostre destí no és seu.

1:51:06 Nosaltres no tenim fortuna, però ells, tenen cor? Neixen amb puntes per fer amor i guerra Però nosaltres, pobres cucs de terra, les nostres vides estan plenes de bellesa I de quin costat és Déu, del costat dels ostensori O del costat dels que preguen matí i nit Aquest Jesús que tant adorem, ha preferit sempre Els

1:51:56 tres Reis Mags i el seu or per sobre de nosaltres, pobres pastors? Déu meu, aquesta vida és cruel per a dos cors que busquen, jo sóc tan [ __ ] i tu tan bonic, com podries estimar-me?

1:53:01 La nit és tan bonica I estic tan sol que no vull morir, vull tornar a cantar, ballar i riure, no vull morir Morir abans d'haver estimat Viure Per aquell que estimes Amor Més que l'amor mateix

1:53:51 Donar Sense expectatives Lliure Per triar com vius Sense excomunió Sense interdiccions Lliure Sense un Déu ni un país L'únic baptisme La pluja que cau del cel Viure

1:54:38 Per aquell que estimes Amor Més que l'amor mateix Donar Sense expectatives Els dos mons que ara ens separen Un dia s'uniran Oh! M'encantaria creure-ho Fins i tot a costa de la meva vida, donaria la meva vida Per canviar la història

1:55:26 Per viure Per la persona que estimes Amor Més que l'amor mateix Per donar Sense expectatives Amor Com la nit estima el dia Amor Fins que moris d'amor

1:56:36 Asil! Asil ! Asil ! Asil! --- Soldats del rei, us exhorto a creuar aquesta porta. Amb tota consciència, en nom de la decència, us dono el dret de violar el dret d'asil! --- Fora els proscrits! Fora els vagabunds! Fora! Fora!

1:57:25 Fora els fora de la llei, Fora ! Fora! Som estrangers Els proscrits Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers Els proscrits Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers

1:58:11 Els proscrits Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers Els proscrits Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil! Som estrangers Els proscrits Homes i dones Sense llar Oh! Notre Dame us supliquem Asil! Asil!

1:59:00 Esmeralda, m'estic morint ! Germaneta, en nom de tots els meus germans, escolta la meva pregària, aquí has ​​crescut, aquí hi pertanys, crida-ho en veu alta, per mi, Esmeralda,

1:59:57 som estrangers, fora de la llei, homes i dones, sense llar, són mil o més, a les portes de la ciutat, aviat seran deu mil, després cent mil, el món canviarà i s'entremesclaran, seran milions, qui demanaran

2:00:43 asil, asil! En nom del rei, l'ordre aquí és dictada Pel tribunal de París Jove Esmeralda Sereu penjats pel delicte de bruixeria Quant a vosaltres, proscrits, sereu expulsats Exiliats Deportats Expulsats Exiliats Deportats Expulsats Exiliats Deportats Expulsats Exiliats Deportats

2:01:50 Expulsats Frollo! Meu mestre, el meu salvador, Sacerdot del Senyor, tens un cor, al cap i a la fi, un cor, un cor que pot estimar,

2:02:41 un cor que pot plorar, un cor que pot sagnar, un cor que pot matar. Mira-la, la teva bella Esmeralda, recorda't de Quasimodo, aquell que va ballar allà dalt del seu escenari, la vaig lliurar al botxí, perquè no em volia. Ho vas fer tu!

2:03:26 Morirà com Jesús a la creu. Mira allà, a la Place de Grève, la forca espera la teva Esmeralda. La penjaran a trenc d'alba. Ha, ha, ha... Frollo!

2:04:22 Dóna-me-la, torna-me-la, deixa-la amb mi. És meva, Esmeralda meva, no te'n vagis, queda't amb mi, en els temps vinents,

2:05:10 trobaran enterrats els nostres dos esquelets entrellaçats, per dir a tot l'univers quant estimava Quasimodo, Esmeralda la Zíngara, el qui Déu va fer tan [ __ ], per ajudar-lo a portar la seva creu, per ajudar-lo a portar la seva creu, devoreu el meu cos, beveu la meva sang, voltors de Montfaucon, que la mort per sempre

2:05:58 uneixi els nostres dos noms, deixeu que la meva ànima s'enlairi, lluny de la misèria del món, deixeu que el meu amor es barregi amb la llum de l'univers, amb la llum de l'univers. Balla, Esmeralda meva, canta, Esmeralda meva, balla una vegada més per mi,

2:06:49 et vull desesperadament. Balla, Esmeralda meva, canta, Esmeralda meva, deixa'm anar amb tu, morir per tu no és la mort. Balla, Esmeralda meva, canta, Esmeralda meva,

2:07:41 vine i dorm als meus braços, et vull desesperadament. Balla, Esmeralda meva, canta, Esmeralda meva, més enllà del més enllà, morir per tu no és la

2:08:27 mort. Balla, Esmeralda meva, canta, Esmeralda meva, deixa'm anar amb tu, morir per tu. no és la mort

Share

YouTube Video Summaries