QUIEN ES DIOS, REENCARNACIONES Y LOS RESETS con JAVIER WOLCOFF y CARLES TORÀ @javierwolcoff3581

Carles Torà www.youtube.com

Breu resum

Aquesta entrevista amb Javier Wolkov explora temes cabalístics, la naturalesa de la realitat com un joc, la importància de l'amor incondicional i l'evolució personal. Wolkov comparteix la seva perspectiva sobre la càbala, la reencarnació, la telepatia i la importància de l'estat vibracional en la nostra experiència de la realitat.

  • La realitat és un joc matricial programat per entitats superiors.
  • L'amor incondicional i l'autoconeixement són clau per a l'evolució.
  • La telepatia i la visió remota són capacitats humanes en desenvolupament.
  • El reset planetari és imminent i transformarà la nostra percepció de la realitat.

Introducció

Carles Torà presenta Javier Wolkov, creador de la càbala aplicada, com un expert en temes cabalístics reconegut a Argentina, Estats Units i Llatinoamèrica. Torà destaca la importància de comprendre les regles del joc de la vida i com treballar l'amor i l'abundància en temps que molts consideren complicats. L'objectiu és comprendre per què som aquí, d'on venim i què és la nostra ànima.

Trajectòria i enfocament actual de Javier Wolkov

Javier Wolkov explica que, tot i haver estudiat i ensenyat càbala durant molts anys, des del 2017 s'ha allunyat dels dogmes religiosos i ha adoptat una vida més xamànica i connectada a la terra. Wolkov comparteix que ha estat impartint tallers sobre el cinquè nivell, que inclou coneixements esotèrics i la revelació d'enganys. Recentment, ha estat impartint classes a Madrid sobre l'ascensió a la 5D i els reinicis, explorant l'origen i la programació del joc de la vida.

La càbala i la joventut

Carles Torà observa que la gent jove veu la càbala de manera diferent, possiblement com a sectària o religiosa. Wolkov respon que els joves estan més ben equipats per entendre la realitat matricial, ja que estan acostumats a realitats virtuals i a la identificació amb personatges de videojocs. Wolkov creu que els joves poden ensenyar als adults sobre la realitat.

La realitat com a joc

Javier Wolkov afirma que existim en un espai matricial que és literalment un joc creat pel gran arquitecte. Aquest joc es juga a cegues, en la dualitat i la polaritat. Wolkov explica que cada vegada que hem de prendre una elecció, aquesta es basa en la fe, ja que ningú sap realment quines són les regles. L'important és el que passa dins teu, les teves emocions i el teu cos.

Programadors del joc

Wolkov suggereix que en les últimes partides del joc, molts programadors també estan jugant en cossos humans. Aquests programadors fan trampes, cosa que podria ser una de les raons per a un reseteig. El reseteig és part del joc de l'evolució, un camí de tornada a la font. L'amor és la presència de Déu i la força que uneix totes les partícules.

L'amor i el tauler de joc

Wolkov adverteix de no caure en el pensament que es tracta d'estimar a l'altre, ja que la clau és saber on acaba el tauler de joc. El joc és individual i es basa en les teves emocions. Estimar el proïsme com a tu mateix és una advertència, no un manament. Cada jugador és un tauler de joc.

La influència en el joc

Wolkov explica que els programadors no poden interactuar directament amb els jugadors, però influeixen per ressonància. El joc es basa en la geometria i la vibració. El que es mesura és el gradient vibracional, que va de la por a l'amor. És difícil fer que un jugador tingui por, però si es fan patir a altres, s'emet por. L'habilitat d'un jugador és aprendre a no ser influenciat per la massa.

Les ànimes i la reencarnació

Carles Torà introdueix el tema de les ànimes i les reencarnacions. Javier Wolkov afirma que no creu que existeixin vides passades o paral·leles. Quan una ànima decideix venir a jugar, tria un personatge que existirà. El lliure albir és relatiu, ja que el personatge ve amb dificultats i problemes predefinits. L'important és on és el teu cor al moment de l'acció.

Revisió de la vida i el batec quàntic

Wolkov explica que moltes vegades el pas entre vida i vida és una revisió per millorar. Els jugadors venen d'un futur llunyà per afectar un passat llunyà i canviar el present. Quan una persona tria un personatge, accepta les 10 vides passades que viuen alhora en diferents capes del joc. L'objectiu és recollir tots els regals de totes les línies de temps per crear un mateix humà. Wolkov menciona el batec quàntic i les teories de Jacobo Grimberg.

La realitat sense l'algoritme perceptual

Wolkov explica que el problema del joc és la identificació amb el personatge i la idea que creem alguna cosa des de la fisicalitat. La fisicalitat és l'extrem més dens de la consciència. Wolkov ha tingut experiències on ha vist la realitat sense l'algorisme perceptual i afirma que és una còpia barata. Torà comparteix que també ha tingut experiències similars.

El cub de Metatron i els extraterrestres

Torà menciona una conversa sobre el cub de Metatron i la multidimensionalitat. Wolkov afirma que no creu en extraterrestres, però sí en éssers humans encarnats que controlen i manipulen. Wolkov explica que la Terra és plana, però el planeta és esfèric. El concepte de densitat és més apropiat que el de dimensió. Totes les existències són en una matrix.

Déu i la Matrix

Wolkov explica que tot és dins de les xarxes neurals d'això que anomenem Déu. La creació va començar des d'un punt desconegut i s'ha expandit. Tot el que creiem que és a fora és dins nostre. Un ésser humà comença amb un forat negre de les mateixes característiques d'un forat negre galàctic. El que hi ha a dalt és a baix i el que és endins és fora.

L'equilibri entre el món interior i exterior

Wolkov destaca la importància de tenir cura del cos físic, ja que és el vehicle que utilitzem en aquest món. Cal treballar tant el món interior com l'exterior per a un equilibri total. Estem en un moment frontissa de la història i cal reconèixer la importància del nostre estat vibracional.

El joc i la programació

Wolkov explica que la programació del joc està feta per donar-te on més t'importa, que és la teva identificació amb el personatge. Cal gaudir del procés i no només del resultat final. Wolkov comparteix la seva experiència i explica que ho fa per ell mateix, ja que al final del joc el que importarà és la seva vibració.

Les regles del joc i l'ascensió planetària

Wolkov explica que està fent càpsules d'explicació de les regles del joc, que són les que et qualifiquen per a l'ascensió planetària. El que importa és la teva vida, donar-te abundància a tu mateix i viure el joc vibracionalment. Cal estimar-se incondicionalment a un mateix.

Guanyar o perdre en el joc

Wolkov explica que cada joc té la possibilitat de guanyar o perdre. El joc ha de ser just per a tothom i el que importa és com vius emocionalment el joc. L'amor sempre està disponible per a tu i comença estimant-te a tu mateix.

L'atractor estrany de Grimberg

Wolkov discrepa mínimament amb la teoria sintèrgica de Jacobo Grimberg i explica el concepte d'atractor estrany. Cada vida és una fórmula on l'atractor estrany sempre és l'únic, és a dir, el resultat final és que t'adonaràs que eres Déu experimentant-se a si mateix. L'existència és una història d'amor.

El mazal i l'ajuda als altres

Torà explica el concepte de mazal, que és temps, lloc i estratègia o aprenentatge. Quan ajudes els altres, el resultat final és per ajudar-te a tu mateix. Wolkov afirma que la compassió és un parany del sistema i que cal entendre que tot és al revés.

El reseteig imminent

Wolkov explica que hi ha un reseteig imminent i que estem en un període d'avaluació de gradient vibracional. La influència dels que fan el seu treball intern està despertant esperit en els no jugadors. A mesura que aquests jugadors s'integren al joc, comencen a adonar-se que el joc és programable.

El proper reseteig i el futur

Wolkov creu que el més important és que la gent entengui que el que estigui fent la seva feina interna ni tan sols se n'adonarà del reseteig. El món futur, la terra de cinquena i sisena densitat, ja està passant ara. Molts no transcendiran, ja que darrere aquest joc hi ha un gran experiment genètic.

L'experiment genètic i la nova humanitat

Wolkov explica que s'està creant una nova humanitat feta d'ADN galàctic. Aquests éssers no moriran i començaran a percebre que la Terra de cinquena i sisena densitat ja existeix. Els que no suportin la vida de tercera i quarta densitat seran reassignats a altres jocs.

La hipòtesi dels doms

Torà compara el que explica Wolkov amb la hipòtesi dels doms, on estem tancats en una cúpula. Depenent de l'evolució de cada ésser humà, anirà canviant de dimensió o densitat sense haver de morir. Dins d'aquesta cúpula hi ha altres taulers en altres estats de consciència.

La mort i la telepatia

Wolkov explica que la mort és gairebé el premi per haver-se atrevit a viure en aquesta realitat. Cal experimentar moltes morts en vida per a l'evolució espiritual. Cal deixar anar la idea que ens bombardegen que aquesta és una pel·lícula d'intriga o de guerra, ja que és una pel·lícula d'amor. Wolkov menciona un llibre que Jacobo Grimberg estava escrivint sobre la telepatia.

La visió remota i la realitat

Wolkov menciona a Camila, una amiga que viu a Mallorca i que té la capacitat de visió remota. Wolkov explica que personatges com Jacobo Grimberg hi són com a atemporals per fer-te recordar que estàs en un joc neural. Tot el que estàs veient és Déu.

El final del partit i el dolor

Wolkov explica que la gran sorpresa al final del partit és que descobreixes que no hi ha mort. El que la gent té por és al dolor. Quan et fa mal el cap, la solució és demanar més dolor. Cada situació et dóna la possibilitat d'avançar en el joc.

La pel·lícula d'amor

Wolkov recorda que el temps que vivim és per fer la teva pel·lícula una pel·lícula d'amor i no una pel·lícula de guerra. Tens el control absolut sobre la teva pròpia pel·lícula. Deixa de perdre tant d'amor només per tenir raó. Cadascun de nosaltres som el productor, el director i el protagonista.

Summarize any YouTube video in seconds

Get summaries like this one for any video, in your language, with the free Summ app.

Download on the Apple Store
Get it on Google Play

Transcript

YouTube Transcript Generator

0:01 [Música] Hola a tothom, ser molt benvinguts. Eh, gràcies, estimats meus. Gràcies de nou per ser aquí. Eh, avui una nova entrevista o una xerrada, una trobada amb una persona que és molt del meu gust i que espero que també ho sigui del

0:47 vostre. una persona que possiblement molts ja coneixereu, el creador de la càbala aplicada i una persona força reconeguda, sobretot a Argentina, però també als Estats Units i al món llatinoamericà, que treballa el tema cabalístic. I sota el meu punt de vista és ben important perquè, bé, jo no sé del que parlarem avui amb ell, però segurament sortiran coses molt interessants perquè el tema cabalístic és un tema molt conegut per una banda, però sota el meu punt de vista eh força ignorat en el que és la la autèntica regla d'aquest joc, que per nosaltres els que una mica, almenys baix el meu punt de vista, jo com a petitó, he estudiat, però el nostre convidat, que que és un gran mestre en això, És molt important comprendre aquestes regles

1:33 del joc, aquesta mecànica que passa dins aquesta vida potser controlada des del món no físic, deixem-ho així, i una mica també en espera de comprendre el per què som aquí, de on venim, què és la nostra ànima, què és Déu, eh què és el massal, que és allò que anomenaríem sort, que ha de veure amb el temps, el lloc, el aprenentatge, lensenyament. I bé, eh jo crec que la idea meva, almenys per avui era intentar que comprendreu que a malgrat estar en temps que molts creuen que són complicats, jo segueixo pensant que estem en un temps meravellós i que si sabem treballar el amor, sabem treballar a l'abundància i sabem treballar el que jo anomeno el intoku, que l'intocu és la paraula japonesa, que és l'amor incondicional

2:19 però més potent, què és l'ajuda també més poderosa als altres, sense posar-te medalletes, que això molts ho obliden. És és un temps i un espai eh al que bé, crec que estem tots aquí ficats i parlarem de tots aquests temes i el que el nostre estimat convidat Javier Wolcock avui des de Walkf, avui des dels Estats Units ens pot aportar. Javier, t'agraeixo enormement que per primera vegada tu i jo estiguem junts aquí en una petita entrevista al nostre programa. I bé, davant tal abans de res, doncs agrair-te que així sigui, estimat meu. Un plaer. Un plaer realment ja fa fa la gent potser no sap fa estona que estem tractant de que això passi. Eh, jo vaig estar a Espanya ara

3:05 fa miqueta i per qüestions de feina al final vam haver de suspendre el veure'ns. Sí, si vam estar a una hora de distància. Sí, però bé, però bé. Bé, jo jo estima que molta de de la nostra audiència és molt semblant, eh, perquè si bé jo vaig passar molts anys eh estudiant i ensenyant Cabalá fa fa un temps que bé, des del 2017 que estic desaferrat del dels dogmes religiosos i el verat és una cosa que un una vegada que un ho aprèn, no ho oblida mai i no ho deixa d'aplicar mai perquè són les

3:52 regles del joc eh de la vida, no? De d'aquesta 3D. Però bé, amb el temps i i animant-me a altres coses, eh des del any 2017 18 vaig adoptar una vida més de la terra, més xamànica, eh més de més del cor que de la ment, no? i vaig començar amb uns tallers i classes que anomenem el cinquè nivell, que en si té molt de Cabalá,

4:37 reseteigs, del conèixer més del que passa realment al món. Eh, i sempre esotèric, no? el que el que no es veu fàcilment revelar l'engany, oi? Però bé, eh així darrerament eh, fa molt molt poc temps. De fet, La meva última classe la vaig impartir a Madrid fa dues setmanes Forma part d'una informació totalment nova sobre això, no sobre aquest joc, eh, el d'aquí, el de la vida, el de la

5:23 3D, però en aquesta recerca del que és que realment significa l'ascensió a la 5D, què és? Què signifiquen realment els reinicis, per exemple què passen Bé, vaig acabar arribant a un grup de coneixement que té més a veure amb el joc des no de com es juga aquí al Terra, però des de l'origen del joc, entendre com es programa i quina és la funció de la programadors daquest joc i quin és el, en darrer cas, el veritable propòsit, no?, de de de la mecànica que té aquesta realitat a

6:09 la que nosaltres vivim, que molta gent pensa que té a veure amb l'èxit, amb ell els èxits, amb què sí que és així, però què és èxit? la casa, la interlocutòria, el viatge o el que passa al teu cor, no? Aleshores, estem per aquí navegant, eh, i terrenys que que fins i tot per a mi són nous, eh, però bé, mai sóc sagitarià inquiet i no em no em quedo amb res fix, així que bo, a aquesta estem. És interessant, Javier, perquè a més has dit coses molt molt pragmàtiques a en certes frases, perquè jo m'estic trobant, no sé si és també el teu cas, actualment, al

6:56 món que vivim avui dia, sobretot la gent més jove, veu la càbala d'una forma possiblement força diferent a quan nosaltres vam poder començar amb tot aquest tema, no? O sigui, el que és el el món avui dia contemporani eh veu tot aquest tipus de treballs, eh fins i tot els cabalístics com sectaris, com a religiosos i li costa molt a la gent. Però en canvi, fixa't que has dit diferents tipus de de frases o paraules sota el meu punt de vista claus. Eh, per exemple, m'hi ets parlant dels reseteigs, m'estàs parlant dels gestors d'aquests reseteigs, d'aquests canvis, m'estàs parlant de la del desvetllar la veritat. Aleshores, quan al principi tu em dius, "Bé, potser els teus seguidors i els meus seguidors o els teus temes i els meus temes

7:42 no estan tan allunyats, no?” Per suposat que no, perquè eh encara que no hàgim parlat molt en el meu cas, del tema cabalístic, perquè encara no hem aprofundit massa en el tema, sí que les nostres eh bases estan regides baix sota aquesta temàtica. I tu mateix, Javier, m'ho estàs dient, no? Em estàs parlant dels reseteigs, dels gestors, m'estàs parlant d'aquest amor que sí que és tan important, eh, de de de el que és crucial a comprendre aquesta sort, que no tot és tan casual, sinó causal. Com podríem fer, Javier, perquè aquesta gent jove eh, i quan et parlo de gent jove, et parlo de persones de 12, 13, 14 anys, aquesta edat adolescent Què és aquesta edat tan complicada, com els podríem fer entendre d'una

8:31 fàcil, com si parléssim amb nens fins i tot més petits? Com podríem realitat tan amagada dins del sistema? Eh, com podrien tenen al cap un sistema perquè el que estem fent, que és molt a este tipo de adolescentes. Com ho faríem? força eh al revés. Jo d'entrada una descobrint, sobretot en aquests recent, no? que parlo de fa un mes

9:18 i mig, dos mesos després, tinc 52 anys anys, també tinc un problema amb el hores i dates, així que mai ho sé Quants anys tinc? ni ni Quants anys tenen els meus fills? Bé, això són només els petits trucs del comerç. ofici. Aquesta creença que el temps no existeix aleshores acaba sent real a la vida d'algú, oi? Bé, doncs... Tornant a la teva pregunta, crec que No són aquests joves els que hi són per ensenyar-los qualsevol cosa al revés. A aquells els joves són els que han de ser preguntar-los què és la realitat.

10:04 I, A veure, eh, crec que qualsevol Qualsevol jove que hagi vist Naruto, Ei, saps qui és Naruto, oi? Aquestes sèries són japoneses. Eh, jo crec que ells també pel tipus d'activitat constant que fan, que és jugar molt a la PlayStation i així successivament, crec que són aquells que estan més ben equipats per entenc realment de què va tot això espai matricial on som existint un personatge del joc. Sí. Eh, crec que sí i de fet ho sé perquè

10:51 Tinc estudiants molt joves, eh, i Tinc, doncs, el meu gran grup d'estudiants, la meva gran massa d'estudiants, que són persones de la meva edat, fins i tot més gran, que realment lluiten. I Per a la gent jove, la gent jove, crec que Tenen un avantatge comparatiu amb som enormes, perquè abans de res hi estan acostumats veure realitats virtuals que són quasi i idèntic a la realitat i tenen Aquesta identificació amb el personatge amb qui estan jugant. i tenen les skins del joc, que és

11:37 amb el que els poders, els atributs que que entre cometes es compren o es guanyen al joc. I i honestament jo estic absolutament convençut, si no fos així no seria ni tan sols possible el concepte de els reseteigs. Jo crec que nosaltres existim en un espai matricial que literalment és un joc, a veure, no és un joc fet per per eh Nintendo, sí, que té unes certes limitacions i aquest és un joc fet pel gran arquitecte, no? Perquè darrere aquest joc hi ha un Déu,

12:26 no el bíblic, no el eh perquè nosaltres estem en un nivell del joc. De fet, de fet nosaltres estem al nivell més difícil que té aquest joc, que de l'existència, que és el de la dualitat, el de la polaritat i el del i l'únic joc que es juga a cegues. Ningú sap quins són les regles del joc. O sigui, aquí és terrible el que ens passa, que cada vegada que hem de prendre una elecció, lelecció està basada en la fe perquè ningú sap realment quins són les regles. Estudies, a mi em va passar d'haver estudiat, d'haver començat

13:11 amb budisme, eh, després dir, bé, no sóc jueu, el meu deuria ser la càbala i estudiar 20 anys de càbala. Eh, de fet, avui veient-ho des de des del mirall retrovisor, eh crec que que de totes les religions les que menys ens van mentir van ser els budistes. Eh, però bé, eh, també entenc en entendre l'arquitectura del joc, que tot això que va passar era estrictament necessari i és perfecte. Tot això que nosaltres veiem, aquesta dualitat, bé i mal, estat profund, el control, que si que si ens enverinen amb el menjar, que si això,

13:57 que si allò altre, tot és part d'aquest joc. El problema és que els jugadors s'identifiquen i acaben patint per el seu personatge i creuen que el joc passa a la realitat perceptual que habiten. És a dir, creuen que l'altre el un altre jugador és l'enemic. I aquest és un joc que es juga tot sol. Aquest és un joc de frontó. Sí, ets tu contra la paret. Si tens sort i n'hi ha un altre de l'altre costat, bé, ara jugaràs al tennis i potser pot jugar pots jugar dobles, però a l'hora de l'hora el que sé el que el

14:43 joc està mesurant és el que passa dins teu. El tauler de joc se subscriu només a la teva a la teva emoció i al teu cos. Sí. El joc no és la vida. La vida és la influència tractes, l'eh és un joc i clar, eh entendre aquest concepte que realment no ho dic figurativa, ho vaig dir figurativament durant 20 anys quan feia classes de verat, avui ho sé a ciència certa

15:29 de la geometria del joc, he pogut percebre la influència dels programadors, diguem-ne, eh, i és clar, és un joc molt joc, tot canvia. serien el que serien, qui serien, són humans. No són humans? Eh, Uf, el que passa és que la pregunta, què És l'ésser humà quelcom tan complex?

16:16 Eh, Diguem-ho així, avui en aquests últimes partides del joc, el joc és s'ha tornat tan interessant i nosaltres Estem en un moment còsmic que això va fer que si es tractava d'un joc que algú va a comprar entrades per anar a jugar com si fos un parc d'atraccions. Et puc assegurar que a l'univers hi ha una línia de milions d'éssers intentant venir i jugar a aquest joc en aquest moment del joc. Perquè Estem a la vigília d'un gran

17:01 reiniciar. Sí, des d'un restabliment que inclou eh, un reinici planetari, no només un reinici social o econòmic, perquè el Els reinicis passen tot el temps. Hi ha gent que es reinicia cada vegada he's going to sleep, isn't he? Ei, la mort mateixa és un reinici. Ei, ei, tu Ets un expert en Tartària, però en això reseteig la estructura, la fisonomia del joc remained practically the same. Per això Tenim els edificis megapàtics que tenim i altres, però jo diria que en aquest

17:46 moment eh el que percebo és que pel per l'estadi de joc i pel proper que estem al fet que el joc es acabi, molts i no tots els programadors també estan jugant en cossos humans. eh dins del joc, igual que tu i jo, podríem ser nosaltres mateixos part de aquests programadors. Eh, tranquil·lament, però eh els programadors són una mica més covards, no es no s'animen a morir ia oblidar-se. Ells corren amb lavantatge. De fet, una de les raons per les quins hi hauria d'haver un reseteig és

18:32 perquè els programadors estan fent trampa ja fa un temps. Eh, interessant. Aleshores, un reset vist des de des de aquest punt de vista no és tan dolent. No, no, és clar que no. reseteig és dolent perquè del que tracta el joc és que del de levolució. Aquest és el gran joc de levolució. No estic parlant de l'evolució de de del mico a l'home. l'evolució interna del de la ment cap al cor, ¿ sí? d'un camí de tornada a la font, d'un camí de tornada al origen, que és una cosa que eh

19:18 estem, encara que no ho entenguem, estem tot aquell que sent amor. amor no és una emoció, si és una emoció, eh, energia en moviment. Sí, emoció, si és una emoció, però no és un sentiment. Sentir amor és sentir Déu recollint les partícules. Ell l'amor és la presència de Déu i que nosaltres ho percebem com un com una emoció, però en realitat és una força que el que està fent universalment és retraient a totes les partícules creades per tornar a la font. És clar. Per això l'amor sempre cal veure'l potser més des de la part espiritual que no tant de la part

20:05 física, perquè evidentment ni els propis científics saben explicar-te ho que és l'amor ni totes les seves conseqüències. i també eh no caure al pensament que es tracta d'estimar a l'altre, perquè una altra vegada eh la clau d'entendre el joc és saber fins on on acaba el tauler de joc. Tu estàs jugant a les dames, als escacs, bé, pots moure dins d'aquest tauler i això no treu que hi hagi una taula i n'hi hagi una una casa, una ciutat, un món, un planeta, però el joc d'escacs és a

20:52 aquest tauler. individu és ell, ell i la seva emoció. Aleshores, creure que l'amor és l'amor al proïsme, la Bíblia ho diu clarament, no és un manament, eh, la Bíblia ho diu clarament, és una eh una advertència, diria jo. mateix. No em vinguis a dir que tu. mestresses. Hi ha típic de les de les mares o de les àvies que es deixen la vida per els seus fills i elles estimen massa i estimen molt més als altres que allò que s'estimen a si mateixos. És mentida. un altre del que estima del que s'estima a si mateix mateix. Ell no és un precepte bíblic.

21:39 Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. una advertència. un mil·límetre més a algú del que et estimes a tu. era estimar-nos a nosaltres mateixos joc. Eh, cada és que cada ésser humà és cada jugador, perquè no tots els humans són jugadors, eh, però cada jugador és un tauler de joc. ¿ a què et refereixes? el tema,

22:24 percepció. H el No poden interactuar directament i trencant el lliure albir del jugador, Eh, Va, tens un diapasó de x freqüència, l'encertas, en prens una igual i immediatament comencen a vibrar dos en la mateixa ressonància. La influència que exerceix el joc sobre

23:10 els jugadors és per ressonància, perquè Aquest joc és la base informativa amb la que està programada és geomètrica i i és geomètric precisament perquè El medi de propagació és vibratori. Ho que es mesura per saber que no n'hi ha de bons aquí o mala gent. Sí, n'hi ha alguns en el petit joc de la vida, però en el joc autèntic, que és el que és on nosaltres estem corrent i estem sent avaluats com a jugadors, es tracta del teu gradient vibracional, de i ull que la el eh l'espectre als extrems

23:55 bo o dolent, en els seus espectres té por o amor. Les dues puntes. I en i bo, i el i la vibració fa que o ha fet que per als programadors o per al joc sigui molt més fàcil influenciar. És difícil fer que un jugador jugador tingui por. Ah, però si li si mates a 150,000 persones al lladit d'ell en una guerra o o els fa patir o el que sigui, aquests eh eh NPCs, no? jugadors que són com de farcit, però que tenen un cos humà que ressona igual, eh, emets eh

24:43 i la gràcia de ser un jugador hàbil és aprendre que la influència de la massa et rellisca, bàsicament, perquè et recordes que és que el joc és sol aquí, dins teu. És clar, per això és tan important quan parlen de la de la força de la de l'atracció, no? que evidentment depèn l'energia, la vibració que tu desprens és el que tindràs al teu voltant, és el que vas clar, és el que vas a percebre perquè perquè el teu nivell d'observació de la realitat és eh nosaltres percebem molt poquet de la realitat eh i percebem tot allò que estem que que som capaços d'acceptar,

25:28 bàsicament, no? i i venim, bé, amb un entrenament des de molt petits, [Música] però de vegades és interessant, Javier, perquè parlant d'aquest tema, jo també volia parlar amb tu eh d'alguna cosa que realment crec que que hi ha molta desinformació sobre això i em refereixo sobretot al tema de les ànimes, no? dins del món cabalístic, jo crec que tenim força força clar a el fons, la definició de Déu, no com un personatge suprem, sinó com una mena de creació on on totes les ànimes que recorren aquests diferents taulers pertanyen a aquesta, com diem els cabalístics, atuells, eh, que formen un sol atuell. Però el que és molt interessant

26:15 i m'agradaria que la gent t'escoltés perquè tu saps molt d'aquest tema, molt més que jo en aquest tema, moltíssim més que jo, en el tema de les ànimes i de les reencarnacions, que és un tema també molt atrevit, però molt interessant en l'aspecte que tu parlaves del temps, no? I que el temps potser no és tan no és tan lineal com creiem, eh, molt més subjectiu del que ens compten i que potser, ara vull escoltar-te, quina és la teva opinió? el tema de les reencarnacions, si n'hi ha una mena de de cos que està està, diguem, atraient diferents tipus de ànimes, eh pot ser que una ànima està estigui diversificada en diversos cossos i puc potser està vivint diverses èpoques és com ens expliquen, es crea i es

27:06 manera, potser els famosos desalmats, abans, que estan de farciment, que no tenen aquesta ànima primigènita o divina de aquest atuell inicial. Eh, explica'ns un poc sobre tot això, Javier. eh cursos sencers a les meves èpoques de reencarnació i altres. Jo te'n vaig a Eh,

27:53 les nostres vides passades. Sí. Bé, doncs, no crec que existeixin avui dia. una cosa com ara vides passades per no no Vaig dir que no, que no hi ha vides paral·leles, però que passin, perquè ni l'un ni l'altre aquest concepte realment existeix. Ell el present no és un moment que és que és com un entrepà enmig del futur i el passat. El present és continu i és etern. Quan una ànima decideixes venir a jugar a aquest joc, d'acord? eh i tria un personatge que vagi a ell o

28:39 ella existirà. I això no és un detall menor perquè Una cosa és convertir-se en Javier Wolkov i Una altra cosa és començar a mirar el Jugo per veure quins personatges hi ha disponible. Ah, doncs, jo vull el de Javier Walkov i aquest personatge arriba a existir, amb la qual gran part del que nosaltres anomenem lliure albir és és força relatiu. força relatiu i gairebé nul perquè et permeten tria si compres sabates negres o marrons, però fites importants, sobretot els grans errors que vas a cometre a la teva vida, que no entens per què els estàs cometent, fins i tot quan

29:24 ho estàs fent, quan ho estàs dient, després dius, "Per què vaig dir això? Per què?” Perquè havies de ficar-te en aquest problema. Perquè el personatge que vas triar per existir a aquest joc ve amb aquesta dificultat, ve amb aquest problema, ve amb aquesta amb aquesta baralla amb tal persona, ve eh o sigui, perquè del que es tracta no és que tu exerceixis el lliure albir per decidir no fer tal cosa. El el exemple més simple és un soldat que és a la guerra. El tipus està al camp de batalla, està armat i hi ha un exèrcit contrari que està atacant.

30:10 De sobte s'o està en un túnel o en un en x lloc i apareix l'enemic que està amb una arma apuntant-ho. On és el lliure albir de aixecar la teva arma i disparar? Què vas a a posar-te a treure? Fer un judici de valor, està bé matar? No, bé. El personatge que vas triar venia amb aquesta escena on l'enemic estaria davant teu i si tu no disparaves primer, s'acabava el joc per a tu. Aleshores, de què es tracta el joc? De si dispares o no. No, totes les vegades que vens a jugar aquest joc sempre has disparat. Del que es tracta és de on és el teu cor al moment del tret. Et va donar satisfacció matar el enemic o ho vas fer perquè ho tenies

30:56 de fer i te i et genera pesar? El que mesura el joc és el teu gradient vibracional en amor o en odi, en amor o en por. Perdó, tinc una pregunta si no rebent. M'estàs dient, si ho entenc bé, que és possible que una mateixa vida la puguem repetir una i altra vegada? O sigui, dir, no estic parlant de que puguem anar reencarnant a No, no, no, no. Sí, sí. Moltes vegades el pas entre vida i vida és un moltes vegades el jugador el que fa és que diu, "Bé, és que si em donen com van haver-hi certs avenços, eh, qui era que ho deia? Eh,

31:44 no sé si era Nevil God, eh, no me'n recordo bé qui qui ho va dir, però va dir que això és una revisió de la vida. Estem revisant el que ja hem fet i estem veient si ho fem un poquet millor. De fet, jo crec que aquesta vida que nosaltres vivim al la idea aquesta de temps lineal de present, passat i futur, nosaltres a realitat els jugadors venim d'un futur molt llunyà a afectar un passat molt llunyà per canviar des d'aquest present que estem vivint, canviar

32:34 jugadors d'aquest joc són eh éssers que des daquest temps. Ara, quan la persona tria el personatge Javier Wolkov o Carles Torá, aquest personatge requereix que per a aquesta encarnació, que és la el més important de tot

33:20 encarnacions, perquè és allà on una major quantitat de presència present, de presència de, vull dir eh, el la consciència, que és el que distorsiona la latizantica i crea la realitat de la joc. E en el moment que hom accepta que jugador, accepta que aquest jugador ve amb 10 vides passades que tindràs que viuen alhora en l'únic presentar això en l'única vegada que existeix, que és aquest present, només en diferents capes del joc, on sembla que hi havia fa 500 anys anys i que era tal o qual personatge, eh, pero todas están ocurriendo ahora. I de de què tracta aquesta vida final, que és

34:05 la vista prèvia d'un reinici al nivell planetari, és recollir tots els regals de totes les línies de temps per crear un mateix un humà. Sí, sí. Acabes de fer explotar el cap a molta gent, Javier, eh, què tens clar. O sigui, és com és que és com si diguéssim si hi creguéssim La cronologia que ens expliquen és com Si diguéssim que, per exemple, el descobriment d'Amèrica el 1492 també està descobrint ara mateix. Ara mateix, no? Sí. Bé, i als i Mira, te'n posaré una. example that will resonate a lot. Ho sé

34:51 ciència certa. que qui fos Crist és encarnat en un ésser humà avui aquí a la terra. Per què? Perquè la història que vivim inclou aquell personatge bíblic des del 2000 anys enrere. Aleshores, si aquest personatge està present, sobretot a la història col·lectiva de la humanitat, ha de ser un jugador que està jugant ara i ha acceptat aquestes vides passades. Que interessant. I has anomenat, m'ha agradat molt perquè has anomenat la batec quàntic, amb la qual cosa estaríem força d'acord amb totes les teories de Jacobo Grimber. Totalment, totalment. problema del joc és la identificació

35:38 amb el personatge i amb la idea de pensar que nosaltres des de la fisicalitat estem creant alguna cosa, quan la fisicalitat no és una altra cosa que la darrera extremitat. l'extrem més dens de la consciència que distorsiona el batec per percebre, només per percebre. algunes experiències on he tingut l'oportunitat de veure com es veu aquesta realitat sense l'algorisme perceptual i creu-me que és una còpia barata de No, no t'entenc perfectament perquè a mi m'ha passat dues vegades i puc dir-te que la primera vegada que em va passar duré un segon, només un

36:26 segon, veient la realitat de l'ensurt que em vaig donar mort. en veure l'autèntica realitat, o sigui, em va durar un segon perquè la vibració em va baixar de cop, eh, i la segona vegada em va durar 10 segons, però tampoc no he pogut passar d'aquests 10 segons. estem preparats, però hem de seguir treballant el tema. terrible quan t'adones col·locant el símbolx, quan veus la Matrix, ho veus l'autèntica realitat, ¿ no? És terrible. Sí, sí. A mi em fa la sensació que els programadors que que en realitat el la veritable programació és al algoritme perceptual humà, perquè quan apagues aquest algorisme perceptual, el temps s'atura, la realitat, la veritat que és de molt menys definició i qualitat que

37:12 que la que la nostra ment ens fa pensar que és. Però aquí entens fàcilment com és que Neo podia esquivar les bales. És clar, és clar. apassionant, Javier. Fixa't que no fa gaire. escoltant un amic que coneixem, a Mario Saban en una entrevista que no fa massa i l'estava escoltant eh parlant de temes molt interessants també semblants al que estem conversant. Eh, era un programa que estaven parlant fins i tot del món extraterrestre, és a dir, Mario parlant de extraterrestres, un programa que us recomano que el busqueu, fantàstic. I i furgant en tots aquests temes amb grans mestres de tot això, vaig arribar

37:58 a una conclusió, a veure què és el que et sembla, perquè fixeu-vos que, per exemple, en mi caso, eh, es un poco pesado, ¿ no? per aquesta disiscràcia entre entre si cúpula d'humans humans que són controlant els altres, m'agrada o no puc tenir contacte amb ells. Ho repeteixo, tant si m'agrada com si no. Recordo que jo comentaven, "Tu que has estudiat una mica la Càbala, una mica, ¿ per què no t'atreveixes a estudia més el famós cub de Metatron?" Vaig dir, ostres, has apilats. Què vols dir amb això?

38:43 El cub de Metatron? I em van dir: "Tant que parleu de la Terra, que si això, que si l'altre, no ho has entès encara multidimensionalitat i tu ets i estàs obsessionat amb mirar-ho tot des de els ulls físics, quan el dia que aprens a veure-ho tot des del món de la vibració, que és el que ara Deies que hi ha moments en què tu podeu eliminar l'algoritme per veure el part real o no, el dia que comences a agraeixo veure les coses des del vibració, notareu aquestes taulers múltiples dels quals parlaves multivides, multidimensionalitats del multivers complet, no? I em va dir, el que encara no entens Tu que ets per sota meu Ho van dir així, Javier, així,

39:28 diu, el cub de Metatron, si sabessis estudia-ho bé, diu, són els plans de aquelles taules. Vaig dir: "Vaja, interessant. Què et sembla?" Mira, eh, per començar, jo no crec en extraterrestres, eh eh no, però no és perquè no, vull dir, no crec, No crec que en la definició extraterrestres Ho entenc quan em diuen: "A veure, Javier, ¿ què creus? La terra és és pla o és esfèric? Sempre responc, la pregunta no és tant si és esfèric com pla, pregunta és, ¿ és real?

40:14 Bé, fixa't, Javier, o és un holograma. És clar, fixa't que a mi em diuen aquests mateixos que que t'estava parlant ara em deien, "És que està tan equivocats." Diu, "Et faré Com contactes amb ells?” És o és o és o estem parlant d'éssers humans encarnats, no? Éssers humans. Humans. Ah, okay, okay, okay, okay. Els que estan, diguem, controlant i manipulant. Sí, sí, sí. Els 50, eh? D'acord, entès. Aleshores, eh, em deien, "Fixa't, la Terra és plana, però el planeta és esfèric.” Dic, “Ja m'has fotut.” A veure, a veure, com em ho dius? I és el que tu mateix acabes de dir ara. El problema és la comprensió de l'autèntica realitat. I ells em diuen, "La terra és plana.

40:59 Vaig viure sobre un pla. Sí, sí. És terra planeta. planeta pla esfèric. Aleshores, la Terra és plana, però el planeta és esfèric. Ja m'ha aliat i estic donant voltes a aquest tema des de fa una setmana, no? Jo crec que que crec que aquest és l'espai de gran densificació vibracional que existeix, de manera que totes aquestes densitats més subtils, perquè hi ha una diferència molt puntual a trucar-lo a la 3D tercera dimensió o tercera densitat. La el concepte de densitat és més apropiat perquè a mesura que es puja a densitat eh quarta, cinquena, sisena, setena, la

41:46 vuitena que ens al meu entendre ens han mentit i ens diuen que aquí és on vet aquí l'origen, no? Vet aquí origen de la nostra vuitena. Sí, però això totes és clar, totes les existències són en una matrix. existir només es pot, tots estem existint, nosaltres els pleiadians que van venir a manipular-nos genèticament i ens van fer creure que eren els nostres déus bíblics, els eh eh tot això, tot això passa dins de la gent diu, “Cal sortir de la Matrix, cal sortir de la 3D i elevar-se a cinquena

42:32 densitat." Cinquena densitat i sisena i setena i tot és dins de les xarxes neurals d'això que anomenem Déu. Perquè que li anomenem Déu per una qüestió ximple etimològica, Déu ve de Deus, de dia, de perquè com crèiem antigament que el sol està bé, el sol és el nostre gran portal, no? pla més dens i tot allò altre està en el més subtil. Lo más sutil, incluso te veiem cap a fora és dins nostre.

43:19 cert, és literal. Déu és endins. O sigui, la creació va començar des d'un punt desconegut què era aquest orinf, això llum infinita que es percebi a si mateixa ella mateixa va crear un dormitori sense tenir en compte s'adona que el poder de la seva llum no s'esvaïa estar contingut amb la cambra i anava per continuar expandint-se i expandint-se i en expansió. I hi som, en a l'últim racó de l'univers, de l'univers conegut, però tot allò en què creiem és en les estrelles són dins nostre, perquè els plans més subtils són cap a

44:05 dins i dins de cadascun de nosaltres. Bé, Hicks, el científic de Sn qui va descobrir el globus de Hills, i parla en una de les seves últimes obres Va parlar del forat negre que és es produeix quan un espermatozoide penetra la paret de l'ou i fecunda i genera el vida d'un ésser humà. Un ésser humà Comença amb un forat negre de la mateixes característiques d'un forat negre galàctic. Sí? Aleshores, tot això el que pensem que és a fora és passant dins nostre. Tot eh, la la famosa guerra d'Orió, els rèptils, els eh la famosa frase, el que hi ha a dalt és

44:50 a baix. El que és endins, tal qual. Aquesta va ser tal qual. Tal com. Y lo de adentro es lo real. Això de fora és la projecció. El que passa que aquí en aquest món, en aquest tauler, en aquest joc, eh, també m'he trobat molta gent que treballa molt bé en el camp espiritual, però també no s'ha adonat que s'utilitza un vehicle, que és aquesta carrosseria material, i també n'hem de tenir cura aquest cos. I jo n'he vist moltes persones espectaculars del món del món interior, però que Bé, la història de Sidarte en si mateixa Gautama te la cuenta, ¿no? quan era una Z, eh, això va ser no sé quant de temps temps allà en un bosc fins que que es va adonar que quin noi, què Ho faig perquè moriré, moriré morir físicament i això es va acabar. I es

45:36 va adonar que calia treballar el món interior i el món exterior sent una Zeta a l'Índia i i és un exemple clar que a més que hàgim de tenir clar que el que és a dalt és a baix i és a dins és fora i que hem de treballar els dos mons, interior o exterior. Hem de estar servint-los sense parar perquè això és un equilibri total. Sí, sí. No, i i estem eh jo crec que que ja vam tenir temps per jugar a la ignorància eh i estem en un moment eh en un moment molt frontissa de la història del de de la humanitat i de aquest planeta i de i del joc en si. Eh,

46:22 jo crec que més que mai eh avui es tracta de començar a reconèixer la importància que té el teu estat vibracional per sobre tot, però eh sempre dic, no? Guanyar la baralla és massa car perquè et quedes 5 minuts amb la satisfacció d'haver guanyat res més, però et vas passar x quantitat de temps vibrant com com es vibra en una baralla, eh? i no ens adonem que el joc, la programació del joc està feta per

47:07 [Música] donar-te on més t'on més et importa, que és la teva identificació amb el personatge. És clar, jo jo sempre poso el mateix exemple, Javier, de per exemple eh vas a programar un viatge i estàs programant durant 3 mesos un viatge espectacular, jo que sé, a Bali i dius, "Déu meu, estaré a Bali, faré això, faré allò altre. I durant 3 mesos estàs gaudint, preparant el viatge, tal qual. i després viatges i potser no és tant com tu pensaves, però aquests tr mesos preparant el viatge ha estat el Tal qual, tal qual, tal qual, perquè al final es tracta daixò. Jo crec que que [Música] bé, jo només sempre ho he dit, jo

47:55 no mai m'he jactat de ser ni un savi de la càbala ni de, o sigui, jo estic fent el meu camí espiritual i en el procés li explico a qui m'estimi escoltar com m'està anant. Sí. I fer classes de cavalla i jo i jo els obertament li preguntava als meus alumnes, des de quan nosaltres vam fer per tu? Sí, el meu joc és el meu joc i el meu

48:40 Sí. Així doncs, estic fent el meu Eh, en el fons comparteixes la teva experiència. Com? Perdó. Comparteixes la teva experiència. Sí, sí. I res més. Eh, i i és tan vàlid, o sigui, La gent m'agraeix les classes, per Sempre ho dic, perdoneu-me, però jo No ho faig per tu, ho faig per mi mateix, perquè sé que quan ell arribi temps de mesurar cap a on va la meva ànima al final d'aquest joc, eh, no ho farà no importa gens quants estudiants vaig tenir i quantes

49:26 eh, visualitzacions de YouTube o quantes seguidors que tenia a Instagram. Va a intenta esbrinar com vibro, què freqüència que estic vibrant en el moment de en el moment d'aquell judici final, qui sigui es jutja és un mateix. Ni tan sols hi ha un, és a dir, jutges com has jugat i què passa si Estàs preparat per a un nivell superior o no? del joc. Personalment, de fet, Ho dic obertament, estic vivint un dels millors moments de la meva vida vida només per a ell per a ell per la certesa que He de dir que això és un joc.

50:12 la tranquil·litat que prové de saber que que no tens cap responsabilitat per ningú més que tu mateix, ni ni tan sols pels teus fills. Si els teus fills són més de 13 anys, eh, van triar els pares que van triar, el país on tot, tot està preacordat i no es tracta del que faràs en el joc, però com ho viuràs emocionalment, que el bo, després d'això classe que acabo de donar Madrid, que podeu trobar a YouTube o en si mateix, crec que a YouTube, eh? es diu Recorda.

50:58 Eh, Bàsicament el que estic fent és L'única cosa que estic fent és fer unes petites càpsules d'explicació de les regles del joc, però no les regles del joc de la vida. Per als que volen aprendre a manifestar ia eh atraure coses a la seva vida i tot això, eh vaig donar 20 anys de classes de cavall, que són les regles del joc físic, no? Però avui al meu interès, sabent que és imminent un una ascensió planetària i un gran reseteig, és entendre les regles del joc, que són les que et qualifiquen o no per a aquesta ascensió.

51:44 I mira, jo en els darrers dos o tres anys he donat infinitat de classes on explico la història del planeta, dels éssers d'altres densitats que vénen a projecció astral a jugar el joc, eh criogenitzats en alguna nau o en algun Ho ha explicat tot i avui entenc que res d'això no és valuós. De fet, de fet me'n penedeixo força de les vegades que tenint la veritat, sabent amb ciència certa del que estic parlant, he espantat a la gent. Perquè al final no es tracta de no es tracta de què saps,

52:31 perquè el món és ple de canalitzadors i grans mestres que doni on reben la seva informació, del joc i tot el que surt a la llum i ara estem en una era de revelació, de saber el que ens han fet i és només per fer-nos sentir impotència i que no i que i que estem és per fer-nos sentir que estem perdent el joc i baixar el nostre gradient vibracional. sàpigues la veritat de com són les coses a nivell estat profund planetari, avui es tracta de la teva vida, de la teva del que te que et donis abundància a tu mateix, que

53:17 si donava l'exemple ximple fa un parell de setmanes a la classe a a Madrid, no tinc un perfum caríssim que vaig comprar fa [Música] 15 anys enrere i encara tinc la meitat del flascó. Sí. Si demà s'acaba tot Això, si et quedava 1 €, has agafat el que no tocava. compte. Sí. Aleshores, jo crec que avui el que hi ha que transmetre-li a la gent és el coneixement real del joc vibracional [Música] i la conseqüència que té i incitar la gent a viure i gaudeix de la teva vida i estima-la

54:03 incondicionalment a la persona més important que coneixen, que és a si mateix mateix. Després veurem si és fàcil igual joc cada joc té la possibilitat de guanyar o perdre. Sí. Si no, no seria joc. Si el joc depengués de que tinguessis haver pogut o no comprar-te la casa, el cotxe, les vacances a Bali o seria un un joc molt injust perquè no tothom podrien guanyar. Sí. Aquí el en aquest joc, especialment per als jugadors més experimentats néixer a Àfrica o en una favela del Brasil o en una

54:50 oa Cózovo, eh, el joc ha de ser just per a tothom petit que ets tu. Sí. i i a l'ashr, sí? Però quan ets a el camp de batalla a Rússia o a Ucraïna, no és tan fàcil estimar tothom món, però a qui deus, deus l'amor sempre està disponible per a tu, amor incondicional per a tothom Comença estimant-te a tu mateix i que reconeixes que formes part del tot.

55:36 Sempre dic que tu només esmentant Jacobo Grimber, sempre dic que Discrepo mínimament amb la teoria sintèrgica de Jacobo, un home a qui admiro, mai El coneixia personalment, però l'estimo. Això Crec que és un dels més brillants que han trepitjat aquesta terra. Eh, Sempre dic que el famós atractor estrany Grimber, eh, perquè ara Tinc molt clar que aquesta realitat No es descriu amb matemàtiques. El les matemàtiques que tenim són força imperfecta, eh, però en matemàtiques existeix, oi?

56:22 Aquest concepte d'atractors simples i l'atractor estrany. El simple sent un resultat que sempre s'aconsegueix amb la mateixa fórmula i l'atractor estrany És aquest resultat el mateix, però que hi ha diferents maneres d'arribar-hi. I Crec que cadascun de nosaltres és eh, si es pogués descriure matemàticament la vida d'un jugador a Aquest joc, de la vida d'un humà, Seria una fórmula on l'atractor l'estrany sempre és l'únic. És a dir, on el resultat final, independentment de quants vides i quants jocs has de jugar, t'adonaràs que eres Déu

57:09 experimentant-se a si mateix. debat i portarà moltes canvis de vides i de densitats i d'experiències, però al final eh al final estem tots anant de tornada a l'origen i el més important és que és com que que si això fos una pel·li eh que un veurà el cinema i un vol ser un dels personatges, hem de deixar deixar anar la idea que ens estan bombardejant de totes bandes que aquesta és una pel·li d'intriga, de drama, de guerra. Aquesta és una pel·li damor. Aquesta és una lexistència és una història damor.

57:54 Això ha de donar molta tranquil·litat a la gent, Javier, eh, perquè és el que tu dius, és a dir, és que és el que cal fer avui, apropar tranquil·litat a la gent. ens preocupem de tantes coses que al final t'adones que en tenen molt poca importància, que quan entens el que estàs explicant a la gent, que espero que li estigui encantant i segur que és així, ha de, jo sento que ha de prendre's la vida d'una altra forma i allò millor és cert el que tu dius, que potser el que estàs explicant ara pugui semblar una mica egoista en intentar comprendre que l'important ets tu, no? Però, per exemple, quan també al principi parlàvem de la sort del mazal, que jo et parlava del mazal de la sort, bé, us recordo per als que no ho sabeu o sí, la paraula mazal és és un tripartit que com jo anomeno de

58:39 tres paraules. Eh, Macom, que vol dir temps, Diman, que significa lloc, i Linut, que és l'estratègia o el aprenentatge, no? Quan cres aquestes tres paraules, eh, que és temps, lloc i estratègia o aprenentatge, és quan aprens el que parlàvem també abans de l'amor, quan aprens de la cerca de l'abundància, quan entens el perquè de l'ajuda i al final et dónes compte, i per això aquí vaig a aquest tema, que quan tu ajudes els altres, el resultat final és per ajudar-te a tu mateix. A tu mateix. És que la compassió és un parany del sistema. Quan un comença a entendre com funciona aquest joc, t'adones que com ens van ensenyar és tot al revés.

59:25 O sigui, si vols, o sigui, per començar vols saber per on va, per on es guanya el joc. No sé si vesteix la pel·lícula Ready Player One de Bé, és cap a l'altra banda, cap a on va la massa. No és cap aquí. Aquesta massa hi és només per influenciar. Però mira, i per a distracció, per a tot és distracció, però una dada que que jo crec que és e que és molt valuós per a aquells que estan fent lesforç de fer la seva camí espiritual en contra de tot, perquè el joc el joc és un oponent, tot és en oposició. Aquestes aquests grans aquestes humans que nosaltres coneixem que triomfen eh exuberantment en el

1:00:13 econòmic, en allò social, en no són jugadors, són part de la influència que el joc té per posar-te una pastanaga davant, perquè tu et sentis insignificant, perquè tu no ho pots aconseguir. No ho podràs aconseguir mai de ser com un Elon Mask o com perquè aquests són els exemples que el joc et posa per donar-te de saó. Mentrestant tant, hi ha gent que sí que està jugant i que i que diu, "Bé, m'aferro a mi treball espiritual, al meu creixement." I senten que que és que el que fan és insignificant. Jo crec que és important que sàpiguen que una de les raons per les quals hi ha un imminent reseteig a porta, sí? I ia

1:01:01 aquest moment, de fet, estem en un període d'avaluació de gradient vibracional per veure cap a on van a anar els personatges una vegada que aquest reseteig. Jo no sé quan serà el reseteig, si serà aquest any, l'any que ve, però no falta gaire. Una de les raons per les quals és imminent és perquè la influència d'aquells que sí que hi són fent el seu treball intern, dels que estan anant cap a dins i estan expandint-se a la seva llum, així com ens van posar un munt de jugadors, clons extres per influenciar-nos a nosaltres des de la por, l'amor dels jugadors que està fent la seva feina

1:01:46 intern. no està despertant Ruaj, està despertant esperit en aquests no jugadors i estem estem convertint eh creant una massa crítica de de [Música] ja diguem-ne convertits a humans, però estem creant, o sigui, encara que sigui nosaltres mateixos també nous nous jugadors. És clar que sí, sens dubte. I a mesura que aquests jugadors comencen a integrar-se al joc, molts d'aquests jugadors creadors comencen a adonar-se que el joc és programable. Sí. I potser, bé, no són els programadors originals del joc, però una vegada que un es mou més, eh, el la

1:02:32 partícula té una vibració, una freqüència i un moviment, per tant, i el joc també té una freqüència i un moviment. Quan la persona, quan l'ésser comença a cobrar més velocitat que el joc, comença a poder programar el joc també, perquè el joc no ho veu venir. Com creus que serà el proper reseteig? Què és el que passarà amb el món tal com el coneixem ara? I segons aquest reseteig, segons tu, què és el que ve després? Eh, jo crec que el més important que hi ha per transmetre en aquest moment és que

1:03:17 la gent entengui que aquell que estigui fent la seva feina intern eh només va a percebre en en el Zoar, que és el principal cos de de coneixement de la càbala. Eh, quan es parla del de la fi dels temps, es parla de el temps d'avui d'Ashreid, que vol dir desafortunats i benaurats els que visquin en aquest temps. Serà una qüestió perceptual. El que estigui en un camí d'autoconeixement en cerca a la recerca de si mateixos.

1:04:03 ni tan sols se n'adonaran. El món, o sigui, ell és un programa, és estem existint dins una xarxa neural que ha de que la seva base no és material, és informacional. Aleshores, la informació que rep cada jugador la rep segons la seva capacitat perceptual de construir la realitat dins seu. Per tant, a més recerca de bellesa interna, eh més capacitat de percebre. Jo jo la meva opinió és que el món, aquest món futur, aquesta terra de cinquena i sisena densitat, ja està passant

1:04:50 ara en aquest moment a la terra. Però llavors, creus que no cal transcendir per fer aquest canvi? Crec que molts no transcendran, tots aquells que estiguin en perquè darrere aquest joc hi ha un gran experiment genètic universal que és la cerca de crear. Què com comença? Què diu la Bíblia? No sé si si els nostres, bé, els meus oients ja m'ho han sentit dir més d'una vegada. A la al text original, a la a la Bíblia, en hebreu, quan es parla de la creació, tota la creació eh passa a la Bíblia a través d'enunciats. Feu-vos la llum, dividiu-vos les aigües, eh feu-vos

1:05:35 els planetes, excepte per la creació de lhome. A l'hora de crear el home, la Bíblia diu en hebreu eh i nas dametalmeinu kitmuteinu, construïm, creem un home i ho diu en plural, eh, ho diu amb signe de pregunta perquè la forma en com està estructurada la frase no és faci's el home diu naintain fem un home segons la nostra imatge. i la nostra semblança. Sí. I després eventualment diu, “I Déu va crear l'home a la seva imatge, però no en la seva semblança." Eh,

1:06:22 la pregunta és, qui és qui qui és qui està preguntant a qui pregunta aquest Déu? No, aquí hi ha en joc un gran experiment genètic, eh, perquè s'està creant una nova humanitat, un un ésser que està fet de ADN galàctic, que que per ara per al joc, per veure el desenvolupament cognitiu del de la bestiola que creem, eh ho estem deixant operar en mode limitat. Sí, no, no li hem posat els plugins, però ja en té. És com quan compres un d'aquests ordinadors caríssimes, científiques, que te l'envien

1:07:10 amb tot el maquinari, però amb però tu has d'anar comprant els eh les les els diferents atributs i quan vas i pagues altres $1,000 t'envien un codi capacitat de laparell. És més o menys el mateix. Nosaltres estem fets d'ADN galàctic perquè és de l'única manera que aquests éssers galàctics podien venir a jugar el joc. Es va haver de crear un tipus d'avatar que sigui capaç de suportar l'energia de aquests éssers de sisena i setena densitat I aquí anem. Aleshores, aquí anem. I aquí anem. Eh, és clar, és clar. Eh, però

1:08:02 acabar sent éssers complets que van a conèixer Déu sense reseteig. Aleshores, aquests éssers no moriran. Aquests éssers van a eh començar a percebre que la Terra de cinquena i sisena densitat ja existeix aquí i quedaran per uns quants anys capes inferiors de quarta i tercera densitat amb jugadors jugant eh en un altre espai matricial idèntic i aquells que no quan el planeta no suport més la vida de tercera i quarta densitat eh probablement hauran de ser eh reassignats a altres a altres jocs, a d'altres, diguem-ne planetes, però a

1:08:49 realitat és una altra programació que n'hi ha, eh, i ningú no tindrà, el el jugador es despertarà un dia en una altra en un altre planeta i ni tan sols es adonarà que no hi va viure tota vida. O sigui, que la gent té que estar tranquil·la que el que ve no és patiment. Això és com la hipòtesi dels doms que et parlen que estem tancats en un dominéssim que aquest tauler estigués dins d'un domula, la pregunta és, dins d'aquesta cúpula i daquest dom? Hi pot haver altres taulers dins d'aquest dom, però en altres tipus d'estats de consciència. Aleshores, una mica el que

1:09:36 estàs comptant, se m'assemblaria força a aquesta hipòtesi pel fet que, com tu dius molt bé, depèn cada ésser humà com està anant la seva evolució, aquest canvi o reseteig en què vagi canviant de una dimensió o d'una densitat a una altra, no ha de transcendir o no transcendir, sinó que segurament dins d'aquesta cúpula o d'aquest conjunt de doms eh sense haver de morir, diguem així, alt i clar, anirà quedant-se en un estat dimensional, un altre er es quedarà en un altre, un altre en un altre. No han de moure's perquè aquí dins mateix, dins d'aquesta bombolla que portem planeta, possiblement tinguem dins mateix de nou el que hi ha a dalt, a baix i el que és a dins i fora tot en un mateix, no, Javier? Sí, sí, jo crec això,

1:10:24 sincerament crec això. De fet, és una cosa que que no ens adonem que ja ens està passant ja fa un temps. Eh, hi ha amics que ja no has tornat a veure i ja són part d'una altra realitat i un va creixent vibracionalment, que és el que la gent anomena créixer espiritualment. No hi ha de l'esperit, no és que creix. I i fixa't que al últim viatge que jo vaig estar a Mèxic, vaig estar parlant amb una persona que va conèixer Jacobo, de nou parlant de Jacobo Gre i em deia, “No, és que Jacobo ha fet el canvi dimensional ja, per això ha desaparegut." Molta gent ho creu, eh? I molta gent ho creu. Eh eh jo he parlat diverses vegades amb Jacobo des d'on sigui que està perquè

1:11:12 perquè una de les coses que un aprèn és que el que Sí, sí, ho sé, ho sé. el que existeix, l'existència, la mort en si, a allò que la gent li té tanta por perquè així ens van inculcar a les religions, no facis tal i tal cosa perquè si no segur moriràs, no? I i la mort sent el pitjor dels càstigs. El que atrau Jo primer ho he de dir, jo crec que no existeix tal cosa com levolució espiritual si la persona no experimenta moltes morts en vida. que van des de la des de la petitesa de permetre's permetre que l'ego mori fent el ridícul. Eh eh la la que

1:11:57 ha de morir és el personatge. Rumi va dir, "Ningú entra a la porta sense porta." Sí. Aleshores, bé, la idea és bé, és impossible. No, no és impossible. El que t'està dient és ningú entra a la porta sense porta. El origen, vols entrar, sigues ningú. Quan siguis ningú, quan deixis anar tota la escombraries amb què t'identifiques i creus, t'adonaràs que que no calia tan sols una porta perquè era perquè aquest Déu era dins teu. Fixa't que els grans presocràtics treballaven ser ningú. És clar. Sí, sí. I què et va dir Jacobo? Eh,

1:12:42 va passar, no? La cosa més interessant que que Sí, sí, sí. La cosa més interessant que em va dir Jacobo és que cal buscar un llibre que que ell estava escrivint a el moment de la seva desaparició, que la seva família no en té, però que però que el manuscrit existeix i que aquí és hi són develats grans secrets sobre la telepatia i però igual eh Jacobo era un avançat. Nosaltres tots estem anant cap a la telepatia, cap a la comunicació, cap al potencial transferit, cap a entendre eh orgànicament els ensenyaments de Jacobo al seu moment, ¿ no? Jo no sé si és cert, però em van comentar a Mèxic que quan

1:13:31 va desaparèixer estava preparant per a la setmana següent a la que va desaparèixer un viatge a l'Índia, la demostració de la telepatia amb què no sé si Calcuta o Nova Deli o Bike. Sí, sí, sí, sí. Ho estava preparant. però bé, avui tenim, mira, eh, a Espanya vostès tenen una amiga meva, Camila, que no sé si has sentit parlar alguna vegada de la visió remota. És clar, és clar. Bé, a la poden trobar a Instagram, crec que es diu Cami. perfil es diu Cami Visió. vaig a buscar-ho. El podem buscar. noia que argentina que viu a Mallorca, que un dia es va posar a llegir

1:14:19 a Jacobo ia tractar d'aquest tema de la visió remota i avui té no només ella, sinó que quantitat de gent capaç de veure absolutament la realitat amb els ulls embenats, tapats, però el que li que li obris un llibre que ella desconeix i apuntes una paraula i ella amb els ulls embenats et pot et pot llegir el llibre. Eh eh i perdó que abans et tallat. aquest llibre que deies de Jacobo llavors. Eh, no ho sé, però ara que ara ara si amb les meves noves eh aptituds per navegar la Matrix eh podem descobrir per on és. Però potser crec que crec.

1:15:05 que una altra vegada crec que és aquest tipus de personatges com Jacobo eh hi són a un com a atemporals a com avançats fer-te recordar que tot que tot estàs en un joc neural i que tu ets i que tot el que jo eh

1:15:52 La gent no s'adona que tot allò que estan veient és Déu. Déu no és en algun lloc. Déu és. Sí és és Déu. Sí. I tornant al que estàvem parlant la mort, eh la gran sorpresa quan acaba el partit és que descobreixes que no hi ha mort. La mort, de fet, és gairebé el premi per haver-se atrevit a viure en aquestes Aquesta realitat, que sens dubte és el nivell la part més difícil del joc. Qui sigui creu que és que es creu que es percep igual insignificant, ha de saber que si ell és aquí és un gran ésser de llum, perquè no tothom s'atreveix a venir

1:16:40 aquest lloc on no sabem, on tot es tria per fe. El cas és que és un tema molt delicat, Javier, perquè potser molta gent Poden dir, ens poden dir: "Sí, de la mort és clar, però és clar que hi ha morts tremendament atroces i haver de passar per morts tan horribles, és clar, No? El que la gent té por és al dolor, però eh, però de nou en en quan ensenyava Càbala n'hi havia un allà una secció en algunes explicacions de Rabash, que diu que quan et fa mal el cap La solució és demanar més dolor. Sí, si tu dol demana més. Per què? tracta del joc, el joc sempre tu

1:17:27 atacar on més importa. I a la la gent, el que més importa és intentar viure una vida amb la mínima quantitat de possible dolor. En el moment en què Hi ha dolor i demanes més, el joc està donat adonar-se que estàs a punt de guanyar un munt de fitxes. Aleshores, ell treu el dolor perquè no ho facis et donen l'oportunitat, però ho has de fer has de preguntar. Vull dir, quan comences adonar-se que és un joc i que ets que cada situació et dóna la possibilitat d'avançar en el joc, cadascun el caràcter de qui ve a desafiar-te és un trampolí, no una pedra al camí, eh, comences a jugar de manera diferent i perquè molta gent pugui descansar tranquil·la,

1:18:12 perquè sóc de la idea que a persones que estiguin interessades en això tipus de converses. El món és ple de 8.000 milions de persones i tenim 100.000, 200.000, 300.000 1 milió de seguidors. Sí. D'acord. Tens 1 milió de seguidors i els altres 7999 milers de milions de persones al món world, why aren't you interested in this? i Mai no els interessarà, perquè aquí del que realment es tracta és de persona que mira aquest vídeo a aquest moment, a aquell que sí que té el una estella al cervell que el fa dir, "Això no pot ser tot. No" Pot ser que la vida sigui un desplaçament de dies

1:18:57 com si fóssim addictes a Instagram passa dia rere dia rere dia després d'un dia sense cap sentit per a aquest públic." Aquest públic ha de estar tranquil. Aquestes morts, aquestes atrocitats que ocorren, ocorren per influenciar els veritables jugadors. Per això sempre diem que és millor qualitat que quantitat. Ah, bé, jo espero que la gent estigui com jo estic encantat descoltar. Oh, no, no m'havia ni adonat la hora que és. És que és que podríem parlar hores i sí, aquests temes van per a molt, però ja ens veurem a Espanya, en un podcast amb un cafè i ia veure si convencem Mario perquè també vingui Mario. Seria

1:19:43 a veure, ja veiem si podem organitzar-ho i bé, doncs agrair-te aquesta primera presa de contacte, Javier. Espero que hagis estat a gust aquí xerrant tots dos. Totalment, totalment. Moltíssimes gràcies. quan ens veiem a Espanya i amb un bon cafetet o el que tu vulguis també et pots venir a Argentina. Aquí tens, bé, aquí no, ara estic als Estats Units, però però aquí també tens casa teva a Buenos Aires. A Buenos Aires, a Buenos Aires, amb els porteños. Bé, no passa res. Em sembla bé. Jo aquí és on es juga aquest joc en mode expert. Si hi ha un lloc on es juga difícil aquest joc. Jo sempre explico, eh, jo abans del de que no ens banegin, abans dels tancaments de fa uns quants anys, jo

1:20:30 anava a Argentina tres, quatre vegades al any, jo sóc de Còrdova, Capilla del Monte, por supuesto. Per descomptat. evidentment, ell també anava a dies, Javier, mira't, jo sempre eh Sempre estava a Recoletas, eh, a prop Avinguda Santa Fe amb Corrientes zona dels teatres. Coneixes aquesta zona, evidentment. Sí, sí, sí. Eh, i saps quan ets a Santa Fe, quan ho fas baixant, que vas directament al port, que vas a Puerto Madero, eh, m'ha agradat molt quan hi vaig anar tres o quatre dies a Buenos Aires, eh, sempre hi anava dos dies per desconnectar a Montevideo i

1:21:18 El que vaig fer va ser sortir de l'hotel, baixar Avinguda Santa Fe, eh, anava a Puerto Fuster, agafava el vaixell, el vaixell Francisco que et va deixar a Montevideo. Arribava a Montevideo, Probablement no m'hauria quedat a Montevideo, De vegades anava a les platges de Rocha, Maldonat. Bé, en fi. Però el que Volia dir-te que quan sempre Va passar el mateix, vaig arribar a Buenos Aires i era com si l'energia m'absorbís dins de l'amalgama de vibracions que hi ha, i era per prendre el bukebus, arriben a Montevideo i com si Van obrir totes les finestres alhora i dir, "Sí, sí, sí, sí, aire." Sempre dic que quan m'ha passat moltes vegades quan un va en cotxe cap a l'Uruguai, i jo

1:22:04 Com que sóc de Còrdova, et deixaré Dius que el millor de Buenos Aires és la sortida a l'Uruguai, perquè em passa més o menys el mateix mateix. De fet, vaig a Còrdova molt sovint i M'ho imagino i mira, mira això ara mateix, vull dir, avui és dilluns, Aquest cap de setmana tinc molta amistat amb el poble templer de zona de Còrdova, molts templers i aquest cap de setmana hi va haver un a Iniciació a Capella del Monte, la zona d'Arcàdia, on és el gran mestre per Césarín Belone i jo vaig ser convidat, però era impossible. Era impossible perquè per a la gent que no ho sap, eh, Còrdova és bona, al meu parer,

1:22:52 Córdoba i Mendoza són les grans joies de l'Argentina. Jo perquè la meva dona acaba de marxar, això és tot porteña, així que puc dir bé, oi? Mendoza és fantàstic. Això de Mendoza També és increïble perquè, a part de que l'última vegada que vaig viatjar quan Vam arribar a l'aeroport i ens van donar un una ampolla de vi a tots aquells que vam arribar, no ho havia vist en cap lloc. Eh, jo no en conec una ciutat al món on tot en tot els carrers tenen arbres com arbres. Sí, sí. I canals de reg. Sí, sí. I després les vegades que he marxat Mendoza també és una meravella perquè sempre hem visitat la zona de Isidris, no sé si la coneixes. Ah, sí, sí, sí. a peu fins a Isidris i és una meravella. Pero bueno, en Córdoba es

1:23:37 d'un altre tema, no? Perquè quan vaig a Còrdova vaig més a buscar i capturar, com dic jo, de llocs on havien sobretot estat en èpoques una mica més antigues eh personatges famosos que tenen a veure amb la Segona Guerra Mundial, que n'hi ha molts Ah, bé, sí, també n'hi ha. També n'hi ha. I m'agrada molt recórrer eh llocs com la faldilla, com com ja no només capella, no? O sigui, Sant Marc Serra, La Falda, eh els cocos i zones on hi ha molt misticisme i és molt interessant no només el tema ovni típic de Capella de la Muntanya, sinó que n'hi ha molts, no? Sí, són molt, molt bruixot, molt bruixot per aquestes zones. Bé, doncs res, Javier, encantat, eh, gràcies. Igualment, igualment entrar

1:24:24 a casa teva, que sé que ets amb els teus fills als Estats Units. Espero que ens vegem aviat, ja sigui a la ciutat de la teva dona oa la meva Espanya oa la meva. A Còrdova també, per què no? A Còrdova. A Còrdova perquè sí. Eh, hi On? Com es diu el teatre nacional de Còrdova? Com es diu? Eh, eh el teatre que hi ha a Còrdova tan gran que hi ha al eh Cervantes. Cervantes. No, no era Cervantes, no. Bé, jo me'n vaig anar molt jo me'n vaig anar molt jovenet de de Hi ha un lloc també Còrdova al centre de Còrdova que que també hi són preparant ah, Sant Martí, Sant Martí. Sant Martí, estat per allà en aquest lloc de Còrdova

1:25:18 Bé, Carles, podemos hablar de lo que quieras. Sí, sí concret, digues-m'ho. independentment de quan puguem veure-ho en persona i veure què ens surt continuar fent explotar caps i que la gent interactua sobre això una realitat tan important dins d'aquest d'aquestes regles del joc que Tenim clar que potser són molt diferent del que la gent sol ser acostumat a pensar i que bé que això Creiem en gent com tu, com Jo i molts, molts altres que som És important, com a mínim, que tinguem una unes quantes explicacions diferents. Tampoc els estic abusant. molt extravagant, però sí tinguem una petita opció

1:26:05 diferent, perquè com bé dius Javier, s'acosten temps molt interessants. Eh, hi ha possibles restabliments previstos que pot ser essencial per a la l'evolució de cadascun de nosaltres, que El millor és que tots som parts del mateix ser, com sempre explica molt bé en Javier bé a les seves classes. I res, Javier, eh Espero veure't molt aviat. Estem a contacte i repeteixo i reitero i subratllo audaç a la vostra disposició per a què necessites. Gràcies. Gràcies. Moltíssimes gràcies i Gràcies a la gent que ens està mirant i i recordar-los de què va tot això el temps que vivim és per fer La teva pel·lícula és una pel·lícula d'amor i no una pel·lícula guerra. Ei, tens el control absolut. sobre tu propia película. Absolut

1:26:52 control. Para, així és, deixa d'intentar-ho. per controlar la pel·lícula d'altres persones. Sí, però tu tens el control absolut sobre els teus. control. Deixa de perdre tant d'amor només per tenir raó. És com És com dir que cadascun de nosaltres Som el productor, el director i el protagonista. Sí, sí, sí. And it would also have to be the Qui està mirant la pel·lícula The observador, no? Interessant. No, no. Bé, això Jacobo ca es el rey del observador. Jo faig molt a sovint la meditació de l'observador de Jacobo. Segur. Aquest. Bé, aquest és un gran consell, la meditació autoreferencial de Jacobo Greenberg. I és la meditació més senzilla d'aconseguir fer. Sí, senyor.

1:27:38 I la més efectiva. I la més efectiva. Bueno, Carles, muchísimo gusto. Un gran plaer estar amb tu. Ens estarem veient a la propera. Fins aviat, Javier. Gràcies. Una forta abraçada. Gràcies. Gràcies. [Música] Oh.

Share

YouTube Video Summaries